Van den Eynde diu que Mossos mai va advertir d'una «violència generalitzada» i que plantejar la rebel·lió és «absurd»

L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, ha negat que els Mossos d'Esquadra advertissin d'una «violència generalitzada» al Govern en les reunions prèvies a l'1-O i ha remarcat que l'única frase que un testimoni ha atribuït a Junqueras en una reunió al Palau de la Generalitat va ser que «es deixaria treballar a la policia». En el seu informe davant del Tribunal Suprem, Van den Eynde ha qualificat «d'absurd» parlar de rebel·lió. «Per què va generar riures quan algú va preguntar si l'1-O hi havia armes?», s'ha preguntat, «perquè l'escenari de rebel·lió és absurd». De fet, Van den Eynde sosté que «es confon una desobediència de manual amb la rebel·lió». L'advocat ha afegit que només la fiscalia dona valor jurídic a la declaració d'independència del 27-O i, sobre el 20-S, ha intentat desacreditar el testimoni de la lletrada del jutjat 13 perquè té una «adscripció ideològica demostrada» com a «seguidora de grups antiindependentistes a Facebook». Van den Eynde ha afegit que aquell dia hi va haver una «protesta i manifestació» que va generar «incomoditat» a la comitiva judicial, que va poder fer l'escorcoll «perfectament».

En el seu informe final, Van den Eynde ha remarcat que els antecedents en el moviment independentista eren manifestacions «pacífiques», que és «ADN» d'aquest col·lectiu, i ha negat que els Mossos d'Esquadra advertissin del risc de «violència generalitzada» al Govern. L'advocat ha remarcat que Junqueras només va participar en la reunió amb els Mossos del 28 de setembre al Palau de la Generalitat, mentre que Romeva no va participar en cap d'elles.

Van den Eynde ha defensat que en aquesta reunió els Mossos no portaven un document de riscos. «No ho posa al títol, ni té informació rellevant, ni fa referència a la criticitat i impacte, ni a esdeveniments de probabilitat», ha assegurat, «fa referències a reaccions de grupuscles que s'han d'explicar perquè no es coneixen».

L'advocat ha acusat el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador dels cossos policials, «d'incomplir» la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En canvi, considera que el dispositiu establert pels Mossos d'Esquadra per aquella jornada era «congruent» amb el seu model policial i amb la «pràctica internacional».

«Es confon rebel·lió amb desobediència de manual»

El lletrat també ha reflexionat per què considera que l'escenari de rebel·lió és «absurd» i que la tesi de la violència és «fal·laç». Ha criticat el llenguatge usat pel fiscal Javier Zaragoza que, citant el jurista Hans Kelsen, va dir que el que es va viure a Catalunya és un cop d'Estat. «Es confon una desobediència de manual amb la rebel·lió», ha afirmat. Segons Van den Eynde, «la negació de la norma» no pot ser rebel·lió tot i que la fiscalia interpreti «el cop d'estat com a cop d'estat normatiu» que, segons el lletrat, no es pot basar en proves ni raons. «No hi va haver alçament, ni violència ni armes, i tampoc dolo o intencionalitat», ha manifestat el lletrat, que sosté que «no tota il·legalitat és il·legalitat penal».

Van den Eyne ha dit que ni el 20-S ni l'1-O van ser «finalistes» i que la gent no tenia una «única finalitat» ni estaven «impulsats» per Romeva ni Junqueras. «Per ser un alçament s'ha de demostrar que hi ha finalitat última i no existeix perquè el 20-S i l'1-O la gent no va a declarar la independència sinó a manifestar-se o a votar, ja sigui en blanc o en el que fos», ha afirmat.

«La gent no va anar a parar la policia, la gent va anar a votar i va ser la policia la que va anar a parar-los; i això és una sedició? És una desobediència de tota la vida», ha remarcat. Per a Van den Eynde, el problema és que això «no és suficient» per a les acusacions. Segons el lletrat, els seus clients només van animar a participar però sempre tenint en compte el «manteniment de la pau pública i el civisme» i des del «convenciment» que votar tenia «nul retret penal».

I ha criticat que quan el fiscal Zaragoza cités pàgines de la causa per inculpar Junqueras i Romeva per haver incitat a la participació al referèndum siguin retalls de premsa i editorials de mitjans.

«Agafar dues imatges i muntar una categoria»

L'advocat de Junqueras i Romeva ha acusat la fiscalia de parlar de violència a partir «d'actes que es comptem amb els dits de a mà» i que estan«desconnectats de la dinàmica i de l'actuació» dels seus clients. «La tesi de la violència es construeix com una fal·làcia, amb detalls per agregació», ha assegurat, a partir «d'agafar dues imatges i muntar una categoria». També ha defensat l'actuació dels ciutadans «d'autocontrol» i ho ha exemplificat amb el fet que «es pot onejar una bandera espanyola davant d'un milió de persones».

20-S: «40.000 manifestants, zero ferits»

Sobre el 20-S, Van den Eynde ha limitat el que va passar durant els escorcolls a una «evident incomoditat» per part de la comitiva judicial davant de la gent que es va concentrar. «Traiem el soroll i anem als fets, el 20-S és una protesta i manifestació ciutadana amb molta afluència i que mostraven indignació perquè no sabien per què es detenien els càrrecs del Govern», ha dit, en un ambient «festiu», amb «música ska, castells i batucades». Van den Eynde ha remarcat que hi va haver «40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d'assalt i zero armes sostretes dels cotxes», i que les acusacions utilitzen el «simbolisme» dels danys als cotxes. «Però el simbolisme és simbolisme, no són fets», ha dit.

L'advocat s'ha referit a les imatges de seguretat del Departament d'Economia per assegura que «no es veu als policies nerviosos, ni amb tècniques de protecció, ni canvien res del que és una diligència normal». Per Van den Eynde,«el registre es va poder fer perfectament» i «es van poder registrar fins i tot despatxos que no estaven coberts per la interlocutòria». A més, ha recordat que els detinguts no hi van anar perquè «van renunciar al seu dret» i ha assegurat que la mateixa Guàrdia Civil no tenia interès a què hi anessin.

L'advocat també ha intentat desacreditar el testimoni de la lletrada del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, de qui ha dit que la seva «adscripció ideològica està demostrada» com a «seguidora de grups antiindependentistes a Facebook». «Aquesta és la lletrada que va dir que va trepar pels terrats», ha dit. Per contra, ha defensat que la lletrada «va marxar sense problemes amb la decisió intel·ligent de marxar per porta del darrere». També ha remarcat que un capità de la Guàrdia Civil que va declarar com a testimoni també ho va fer en el judici contra Sandro Rosell a l'Audiència Nacional i que el tribunal «no es va creure».

Sobre l'actuació de Junqueras, ha limitat la seva participació als fets a anar al seu despatx, «donar la mà» a Lluís Salvadó i dir-li que «hi havia molta gent a fora i que era una manifestació popular», i parlar amb els concentrats quan va sortir d'Economia.

Declaració d'independència «aliena a la dinàmica penal»

Van den Eynde també ha situat la declaració d'independència aprovada al Parlament el 27 d'octubre del 2017 en l'àmbit de la «transcendència política», que considera «altíssima», però ha remarcat que només la fiscalia li ha donat transcendència jurídica. En aquest sentit, ha assegurat que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy la va qualificar de «confosa». Per Van den Eynde, «el 27 d'octubre és aliè a la dinàmica penal, és una jornada oblidada per les acusacions durant el judici i que se supera amb el repte electoral del 21-D que accepten des de la CUP a Cs».

«Criminalització d'idees» quan s'expliquen a l'exterior

L'advocat de Junqueras i Romeva ha denunciat que hi hagi una «criminalització» de la difusió d'idees quan «s'expliquen al públic de fora d'Espanya». «El problema és dir-ho en francès o en portugués», ha dit, tot negant que hi hagi hagut malversació de fons públics per les conferències fetes per Junqueras i Romeva fora de l'estat espanyol. Eren, ha dit, «acte d'expressió d'un govern que té legitimitat amb els vots i dret a parlar del que vulgui». A més, ha recordat que el Tribunal Constitucional va avalar l'estructura del departament de Romeva, tot i fer-li canviar el nom, i de les delegacions internacionals «com tenen altres comunitats».

Per intentar desmuntar les tesis de les acusacions sobre malversació, ha defensat l'actuació del Diplocat amb els seus «programes de visitants». «La gent va venir a veure i veure coses que se sàpiga no és cap delicte», ha assegurat. També ha argumentat que no s'ha aportat «cap prova» sobre la contractació de The Hague Center for Strategic Studies per elaborar informes o ha defensat la contractació d'Helena Catt per a fer un informe acadèmic sobre «context polític».

Vox «no va pescar ni un peix»

Van den Eynde també ha qualificat «d'impensable» que hi pugui haver organització criminal, com defensa l'acusació popular exercida per Vox. De fet, ha assegurat que «si Vox no va llençar 400 vegades, no la van llençar cap, i no va pescar ni un peix».