Descobreixen una misteriosa i enorme massa metàl·lica enterrada al costat ocult de la Lluna

El costat ocult de la lluna alberga un nou misteri: els investigadors han trobat una enorme i desconeguda massa d'alt contingut metàl·lic sota la superfície lunar.

L'estructura d'aquesta misteriosa massa se situa almenys a 180 milles de profunditat sota la conca d'Aitken, el major cràter d'impacte del Sistema Solar, situada en el Pol Sud de la Lluna. L'objecte ocupa un diàmetre de 2.500 km i 12 km de profunditat. Respecte a la seva composició, el científic de la Universitat de Baylor a Texas, Peter James, explica que seria com «agafar un munt de metall cinc vegades més gran que l'Illa Gran de Hawaii i enterrar-ho sota terra».

L'equip de la Universitat de Baylor a Texas va donar amb el descobriment mitjançant la combinació de les dades del Laboratori de Recuperació de la Gravetat i Interior de la NASA o GRAIL, mesurant els canvis de la força gravitatòria del satèl·lit, que varia segons la zona. Les dades resultants van fer més precisos els càlculs sobre el gruix de l'escorça del cràter i la densitat del mantell, de manera que el singular excés de massa subterrani va activar les alarmes.

El testimoniatge dels experts, recollit en article publicat per la revista setmanal Geophysical Research Letters, apunta que aquest material es deu probablement a la formació del cràter, i podrien ser les restes del nucli metàl·lic d'un asteroide que va col·lisionar fa uns 4.000 milions d'anys amb la superfície lunar i va provocar la conca.

L'asteroide que la va formar era probablement prou gran com per a separar-se en diferents capes quan es va formar, per la qual cosa amb l'impacte es va formar un profund cràter en forma de bol en el satèl·lit, amb el nucli metàl·lic de la roca espacial en el seu interior.

Una altra possibilitat que remena l'equip d'investigadors és que la massa del subsòl podria tractar-se de restes d'òxids densos que es van formar en les etapes finals de refredament quan la lluna estava coberta per antics oceans de magma. No obstant això, els experts no posseeixen els mecanismes necessaris per a determinar amb precisió la formació d'aquesta massa metàl·lica.

La conca d'Aitken sempre ha estat un misteri a causa de la seva grandària, ja que per a la seva formació la Lluna degué impactar amb un element tan gran capaç de destrossar la Lluna si no hagués col·lisionat d'una forma tan concreta.

Segons James, la conca és «un dels millors laboratoris naturals per a estudiar esdeveniments d'impacte catastròfic, un procés antic que va donar forma a tots els planetes rocosos i llunes que veiem avui». «Hi ha tant que no entenem sobre el procés exacte que el va formar», afegeix Daniel Moriarty, geòleg lunar del Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA.