No hi ha un únic creixement 'normal' dels adolescents, segons un estudi de Vall d'Hebron

Maduradors, molt primerencs, primerencs, intermedis, tardans i molt tardans. Aquestes són les cinc velocitats de creixement 'normal' en els adolescents que per primera vegada, i gràcies a un estudi longitudinal realitzat per l'hospital Vall d'Hebron amb el seguiment de prop de 1.500 infants, ha permès validar a nivell mundial una nova classificació dels patrons o velocitats de creixement dels adolescents. Fins ara, el creixement dels infants a l'adolescència es comparava amb un únic patró ''normal'', un fet que generava diagnòstics erronis i tractaments innecessaris. Amb aquesta nova classificació es desterren alguns 'mites' com ara que els nois i noies que comencen a créixer abans seran més petits que la resta, o que els que fan l'estirada més tard, seran més alts.

La principal conclusió de l'estudi és que existeixen cinc patrons de creixement puberal i no només un, cinc velocitats que estan determinades pel moment d'inici de la pubertat. Així, una noia que debuta en la pubertat amb 8 anys és una maduradora molt primerenca, mentre que una noia que debuta als 9 és una madura primerenca, als 10 és intermèdia, als 11 és tardana i als 12 és molt tardana. I un noi que debuta en la pubertat amb 10 anys és un madurador molt primerenc, mentre que un noi que debuta als 11 és un madurador primerenc, als 12 anys és intermedi, als 13 anys és tardà i als 14 anys és molt tardà.

El líder de l'estudi, Antonio Carrascosa, consultor docent sènior de Vall d'Hebron i excap de pediatria de l'Hospital, explica que «cada nen creix al seu ritme i tots cinc patrons són normals». Amb l'estudi es demostra que els maduradors primerencs guanyen molts més centímetres d'alçada que la resta tot just a partir dels vuit anys en les noies i dels deu en els nois. Amb la nova classificació, per exemple, les noies molt primerenques fan 129 cm d'altura als vuit anys, mentre que les molt tardanes en fan 126. Però als dotze anys, les molt primerenques fan 157 cm mentre que les molt tardanes en fan 145. Segons Carrascosa, tots dos patrons són normals i senzillament, els maduradors molt primerencs comencen a créixer abans.

Segons Carracosa, fins ara no s'havia fet cap estudi al món amb tants participants sobre la relació entre l'inici de la pubertat i els diferents patrons de creixement. Amb aquesta nova classificació, diu Carracosa, un pediatre podrà valorar el creixement d'un noi de forma «més acurada» i tenint en compte l'edat d'inici de la pubertat, el metge sabrà quin tipus de patró segueix l'adolescent i sabrà si el creixement és normal o no en funció de la seva velocitat.

L'estudi s'ha fet amb el seguiment de 1.453 persones, 743 noies i 719 nois, entre els anys 1995 i 2017. S'ha recopilat la talla, la velocitat de creixement, el pes i l'índex de massa corporal fins a l'entrada de l'edat adulta. Tots són nois i noies sense obesitat ni desnutrició. És el primer estudi d'aquest tipus que es realitza a tot el món amb un nombre tan elevat de participants, i s'ha fet amb la col·laboració del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER). El treball té més de 100 participants per patró de creixement i més de 25.000 dades antropomètriques.

Segons Carrascosa, que els pediatres facin servir un únic patró de creixement, l'intermedi, com a comparador «normal» genera errors de diagnòstic, tractaments innecessaris i patiment de les famílies. .Per exemple, diu el doctor, es donen tractaments farmacològics per frenar la progressió de la pubertat en nens o nenes molt primerencs, quan no és necessari, perquè són nens que comencen a créixer més aviat perquè simplement la seva pubertat s'inicia més aviat.

El líder de l'estudi també reconeix que els pares passen «angoixes» quan veuen que els amics del seu fill són molt més alts. Carrascosa reconeix que hi ha problemes de creixement però alerta que si un noi de 14 o 15 anys és el més baixet de la classe, cal comparar-lo amb els del seu patró de creixement en relació al seu estat maduratiu, i això, es pot evitar que se li administri «innecessàriament» fàrmacs anabolitzants o inclús l'hormona de creixement.