Cinc anys de Felip VI

«Una monarquia renovada per als nous temps». Aquest va ser el lema que va condensar les intencions amb les quals Felip VI assumia la Corona fa ara cinc anys després de l'abdicació del seu pare, el rei Juan Carlos.

Va ser el 19 de juny de 2014 quan l'hemicicle del Congrés va albergar la cerimònia de proclamació del nou monarca tenint com a testimonis dels seus compromisos als representants de totes les institucions de l'Estat.

El lustre transcorregut des de llavors ha fet realitat l'arribada d'aquests nous temps, tant per a la institució monàrquica com per a la vida política, econòmica i social d'Espanya.

Si el rei ha intentat insuflar aire nou a la Sarsuela, amb mesures que per exemple han avançat en la seva transparència, ha tingut també que lidiar amb un panorama polític plagat de primeres vegades: primera vegada que calia repetir unes eleccions generals, primera vegada que un candidat a president declinava la proposta d'intentar ser investit, primera moció de censura que triomfava...

I sobrevolant tot això, la crisi de Catalunya, que va provocar una altra estrena en democràcia com va ser el de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i l'escalada que el va portar a pronunciar el 3 d'octubre de 2017 el que pot considerar-se el missatge més transcendental des de la seva proclamació.

Un discurs per a fer front a la «deslleialtat inadmissible» dels dirigents independentistes i davant el qual va defensar que «els legítims poders de l'Estat» asseguressin l'ordre constitucional.

Va ser el seu 23F. Aquesta és la reiterada comparació que es fa entre la intervenció de don Juan Carlos la nit de 1981 en què va tenir un paper decisiu per a frenar la temptativa colpista i la que Felip VI va dirigir a la nació l'endemà passat del referèndum il·legal per la independència criticant durament l'actitud dels sobiranistes catalans.

Un missatge que va abonar l'actitud de menyspreu a la Corona i a la seva persona per part del món independentista i que ha marcat les visites que des de llavors ha realitzat a Catalunya.

Entre elles la que va fer després de la que de ben segur va ser unes de les jornades més tristes del seu regnat, la que va portar a les portades els atemptats terroristes a Les Rambles de Barcelona i Cambrils i que van provocar setze víctimes mortals.

Felip VI ha pres decisions que han volgut evidenciar la conducta honesta i exemplar que va prometre en el seu discurs de proclamació, aquesta intervenció amb la qual va recollir el testimoni del seu pare després d'uns anys complexos per a la institució monàrquica.

Una auditoria externa per als comptes de la Casa Reial i la publicació tant de les retribucions dels seus alts càrrecs com dels contractes i convenis subscrits i el grau d'execució dels seus pressupostos van ser algunes d'aquestes iniciatives.

A elles va sumar un codi de conducta per a tots els treballadors de la Casa, la retallada en un 20 per cent de l'assignació com a cap de l'Estat i la prohibició que els membres de la Família Real acceptin regals que comprometin la dignitat de les seves funcions.

Amb l'arribada de Felip VI al tron aquesta Família Real va quedar reduïda a sis membres (don Felipe, donya Letizia, els reis Juan Carlos i Sofia, Leonor, princesa d'Astúries, i la infanta Sofia) i les seves germanes Cristina i Elena van deixar de tenir aquest estatus.

Però, a més, l'exemplaritat per la qual va apostar li va portar a prendre la difícil decisió de retirar a Cristina el títol de duquessa de Palma a conseqüència del casNóos, pel qual finalment va ser absolta mentre que el seu marit, IñakiUrdangarín, roman a la presó.

Cinc anys han donat perquè Felip VI veiés com el seu pare decidia deixar d'encapçalar activitats institucionals coincidint amb el cinquè aniversari de l'anunci de la seva abdicació, i com la seva primogènita, en el seu tretzé aniversari, protagonitzava la seva primera intervenció en públic, la lectura d'un article de la Constitució.

Un text que el complicat ambient polític ha impedit reformar fins i tot en un dels aspectes que pot concitar mes acord: la supressió de la prevalença de l'home en la successió a la Corona.

Sense urgències per a això, el rei va voler que un altre aniversari especial per a ell, el del seu 50 aniversari, tingués un significat simbòlic i, per això, va triar aquesta data, el 30 de gener de 2018, per a imposar a la seva filla i hereva del Tron la màxima condecoració espanyola, el Toisó d'Or, com a símbol de continuïtat dinàstica.

Els reis han procurat que les aparicions públiques de les seves filles siguin limitades, però ja han avançat que aquest any estaran presents per primera vegada en el lliurament dels premis Princesa d'Astúries i Princesa de Girona.

Mentrestant, ells han protagonitzat tot tipus d'activitats al costat dels sectors més diversos de la societat i han anat omplint una agenda internacional condicionada en bona part per la provisionalitat política.

Malgrat això, ja han acudit al Vaticà, han visitat els països europeus amb monarquies parlamentàries amb el Regne Unit al capdavant, han vist a Washington als dos últims presidents estatunidencs, Barack Obama i Donald Trump, han viatjat al Marroc i s'han desplaçat a diverses nacions llatinoamericanes.

Mitja dècada després del relleu en la Corona i amb grups socials i polítics qüestionant la institució monàrquica, la vida política segueix obstinada a fer difícils els pronòstics després de les eleccions generals del 28 d'abril.

És un ingredient del temps nou al qual al·ludia el rei aquell 19 de juny de 2014 i que encara té molt recorregut per davant. El primer dels seus lustres no pot dir-se que hagi estat fàcil.