El Suprem condemna per violació 'la Manada' i eleva les penes de 9 a 15 anys

El Tribunal Suprem ha estimat els recursos de les acusacions i ha condemnat per violació els cinc integrants de 'la Manada', elevant les penes fixades per l'Audiència de Navarra (i confirmades pel TSJ) de 9 anys a 15. A més, en el cas de l'acusat Antonio Manuel Guerrero, li imposa 2 anys més per robatori amb intimidació per treure-li el mòbil. També obliguen a indemnitzar la víctima amb 100.000 euros de manera solidària i prohibeixen acostar-s'hi durant 20 anys. La decisió s'ha pres per unanimitat in a més, condemnen els acusats a pagar les despeses. En un comunicat, el tribunal reconeix que va patir un «autèntic escenari intimidatori», que «en cap moment» va oferir consentiment i que va patir «una angoixa intensa». A més, aplica els agreujant de tracte vexatori i actuació conjunta de dues o més persones. Els acusats estan en llibertat provisional i, després d'aquesta decisió que és ferma, haurà de ser l'Audiència de Navarra la que estableixi com s'executa la sentència i quin termini voluntari els dona per ingressar a la presó.

Els cinc magistrats del Tribunal Suprem han necessitat poc més de dues hores per fer pública la seva decisió sobre la polèmica entorn al cas de 'la Manada'. José Ángel Prenda, Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero hauran de complir 15 anys de presó per un delicte de violació. La decisió, per tant, modifica la sentència de l'Audiència de Navarra (i que va confirmar el TSJC de Navarra) que considerava que els fets succeïts als San Fermines del 2016 eren constitutius d'un delicte d'abús sexual amb prevalença, i pels qual els van condemnar a 9 anys.

A més, en el cas de Guerrero només hi van veure furt i li van imposar una multa per robar-li el mòbil. Ara, el Suprem considera que va ser un robatori amb intimidació i li imposa 2 anys més de presó, arribant en el seu cas a una condemna de 17 anys.

Així mateix, el Suprem incrementa fins als 100.000 euros la quantitat que ha de percebre la víctima (que hauran de pagar solidàriament els cinc acusats) i els impedeix acostar-s'hi a menys de 500 metres durant 20 anys. A més, un cop hagin complert condemna, el Suprem els imposa 8 anys més de llibertat vigilada.

«Autèntic escenari intimidatori»

Fent esment de jurisprudència anterior, els magistrats argumenten la qualificació jurídica que van fer els tribunals de Navarra és «incorrecta» i que els fets no poden ser considerats abús sexual sinó violació. En un comunicat molt dur, la sala reconeix que la víctima va patir un «autèntic escenari intimidatori», que «en cap moment» va oferir consentiment i que aquesta situació «intimidatòria» va provocar la noia mostrés «sotmetiment» davant els cinc homes. «Feia el que els homes li deien que fes davant l'angoixa intensa que li va produir la situació que va viure en un recòndit indret i sense sortida, on la van introduir per la força», recull el comunicat.

A més, apunten que els acusats van aprofitar la situació personal de la víctima per fer «actes contra la seva llibertat» i relata fins a deu agressions sexuals amb penetracions «bucals, vaginals i anals».

Podria haver condemnat per més d'una violació

El tribunal també apunta que podria haver anat més enllà i haver condemnat per més d'una violació. Apunta a un altre «error de qualificació» per considerar que en primera instància només es va reconèixer un únic delicte continuat, mentre que el Suprem entén que «per la pluralitat d'intervinents i d'actes agressius» s'hauria d'haver considerat autors d'una «pluralitat de delictes d'agressió sexual». Però argumenta que ningú ha impugnat aquest extrem i que, per tant, no es poden pronunciar al respecte.

Tracte vexatori i actuació conjunta

A més, també afegeixen dos agreujants específiques del delicte de violació. Al comunicat, primer parlen d'un tracte vexatori o degradant a la víctima, per considerar que porten a terme diverses penetracions simultànies per via vaginal, anal i bucal. A més, subratlla que van «ventar-se» de les pràctiques sexuals en els vídeos que van gravar.

Per altra banda, estima també l'agreujant de cometre un fet per l'actuació conjunta de dues o més persones. «Això es desprèn amb claredat del relat dels fets provats», diuen els magistrats, que creuen que els cinc homes van aprofitar la superioritat numèrica per tenir «major impunitat i assegurar-se» la comissió del delicte.

De moment, el tribunal només ha donat a conèixer la decisió però no ha esgrimit tots els arguments en una sentència. La resolució la signa el president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, tot i que la ponent de la sentència serà Susana Polo.