Les morts atribuïbles al fred o a la calor baixen un 38% a Espanya des de 1980

El desenvolupament socioeconòmic i les millores en el sistema de salut i en els habitatges ha motivat que les morts per malalties cardiovasculars atribuïbles al fred i a la calor hagin descendit un 38% a Espanya des de 1980, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

El treball, que publica aquest divendres la revistaTheLancetPlanetaryHealth, revela que les dones són molt més vulnerables a la calor, mentre que el fred causa més morts entre els homes.

La recerca delISGlobal, centre impulsat per 'la Caixa', ha analitzat la vulnerabilitat de la població espanyola a les temperatures en un context d'escalfament global i ha comparat les temperatures i les morts per malalties cardiovasculars registrades en 48 províncies espanyoles entre els anys 1980 i 2016.

L'investigador deISGlobali del Centre d'Estudis Demogràfics (CED)i primer autor de l'estudi,HichamAchebak, ha recordat que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a Espanya i existeixen evidències sobre la relació entre temperatura i mortalitat per aquesta causa.

Els resultats de l'estudi mostren que en el període comprès entre 2002 i 2016 la mortalitat per malalties cardiovasculars atribuïble a la temperatura va disminuir en un 38,2% respecte al període 1980-1994. L'estudi, que ha analitzat sèries de 15 anys, també mostra que aquesta causa de mortalitat relacionada amb la temperatura ha descendit a un ritme superior al 17% per dècada.

En concret, la mortalitat cardiovascular atribuïble a la calor en el període 2002-2016 es va reduir en més d'un 42% entre els homes i més d'un 36% entre les dones en comparació amb el període 1980-1994. Quant a la mortalitat atribuïble al fred, la comparació entre aquests mateixos períodes mostra un descens del 30% entre les dones i de gairebé un 45% entre els homes.

Canvi climàtic i desenvolupament econòmic

Les dades revelen diferències en funció del sexe, ja que la mortalitat associada a la calor és molt més elevada entre les dones, mentre que els homes són més vulnerables davant el fred. Els investigadors també han observat que el risc de mortalitat atribuïble a la calor s'incrementa de manera significativa en edats més avançades, mentre que en el cas del fred només és així per als homes.

«Hem observat dos fenòmens paral·lels: d'una banda, un augment de la temperatura mitjana de gairebé 1 °C en les últimes quatre dècades i una tendència al fet que cada vegada hi hagi menys dies de temperatures fredes, tant moderades com extremes, i més dies de temperatures càlides, i al mateix temps una adaptació de la població espanyola tant al fred com a la calor, ja que davant una mateixa temperatura el nombre de morts que es produeixen és menor ara que quatre dècades enrere», ha resumitAchebak.

Les causes que explicarien aquesta adaptació a les temperatures són el desenvolupament socioeconòmic i les millores estructurals registrades, que inclouen la millora del sistema de salut i dels habitatges, segons l'investigador. Com a indicadors d'aquest desenvolupament, els autors detallen que a Espanya entre els anys 1991 i 2009 la renda per càpita va augmentar de 8.700 euros a 22.880, i la despesa en atenció sanitària per persona va passar de 605 euros a 2.182.

A més, el percentatge d'habitatges amb calefacció va passar del 25,8% en 1991 al 56,9% en 2011, mentre que els habitatges amb aire condicionat van passar del 4,16% en 1991 al 35,5% en 2008.

«El que hem vist és que la població espanyola ha mostrat una gran capacitat adaptativa a l'augment de la temperatura, però que aquesta no ha anat necessàriament lligada a una estratègia de mitigació de les conseqüències del canvi climàtic», segons l'investigador delISGlobalJoan Ballester, que ha coordinat l'estudi.

«Per això -segons aquest investigador- podria donar-se el cas que aquesta resposta adaptativa anés limitada i no es produís a nivells més elevats d'escalfament, quan es produeixi una acceleració en l'augment de les temperatures».