El semen congelat és viable per a reproduir humans fora de la Terra

Investigadors deDexeusDona i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han demostrat que el semen congelat manté la seva viabilitat en condicions d'ingravitació a l'espai, per la qual cosa podria servir per a fer reproduccions de l'espècie humana fora de la Terra.

La investigació, presentada aquest dimarts en el 35è Congrés de laEuropeanSocietyofHuman ReproductionandEmbriology(ESHRE)a Viena (Àustria), «és un primer pas d'un projecte més ampli per a veure la viabilitat de crear bancs de gàmetes a l'espai i reproduir l'espècie humana fora del planeta», ha reconegut la doctora que ha liderat el treball, Montserrat Boada.

Diversos estudis han descrit com afecta la ingravitació a estructures cel·lulars i moleculars, al sistema cardiovascular, múscul-esquelètic, nerviós i endocrí, «però el seu impacte sobre les cèl·lules germinals, com els espermatozoides o els òvuls, i sobre la reproducció humana no es coneix amb detall», segons Boada.

Per aquest motiu, investigadors deDexeusDona de Barcelona i enginyers de la UPC han analitzat si l'exposició a condicions de microgravetat similars a les que es donen en l'espai exterior afecten diverses mostres d'esperma congelat.

El treball ha demostrat que la microgravetat no afecta a la viabilitat de l'esperma humana congelada, ja que «la concentració, mobilitat, vitalitat i fragmentació de l'ADN espermàtic no surt alterat en cap d'aquests tests, comparats amb les propietats en condicions de gravetat de la Terra», ha explicat a Efe Boada.

«L'any passat, la NASA va anunciar un estudi en aquesta mateixa línia denominat Micro-11 que investiga els efectes de la microgravetat en l'Estació Espacial Internacional, però encara no ha publicat res dels resultats obtinguts», ha puntualitzat Boada, que ha assegurat que «aquest és el primer estudi sobre els efectes de la microgravetat en mostres d'esperma humana congelat».

«Si en un futur hem de reproduir-nos fora de la Terra, com hauria de ser? Potser la reproducció assistida seria la tècnica més comunament utilitzada», ha suggerit Boada.

L'estudi s'ha fet amb deu mostres de semen de deu voluntaris sans i cadascuna d'elles es va dividir en dues fraccions: una per a l'estudi en condicions de microgravetat i una altra de control.

Totes es van congelar en nitrogen líquid a -196 °C i les fraccions per l'experiment es van introduir en un tanc específic per a transport aeri col·locat en una avioneta de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell especialitzada en vols acrobàtics per a estudis científics.

L'avioneta va fer 20 paràboles per a sotmetre les mostres a condicions de microgravetat durant 8 segons en cada paràbola utilitzant la tècnica de la caiguda lliure «que produeix unes condicions d'ingravitació totalment equiparables a les que es donen en vols espacials i que experimenta un astronauta en òrbita», ha explicat el professor de la UPC Antoni Pérez-Poch.

Després d'aquestes maniobres, l'esperma va ser descongelat i analitzat i es van comparar amb les fraccions de control de cada donant, que van ser descongelades i analitzades en paral·lel per a veure si havia variat la seva capacitat fèrtil, la seva concentració, mobilitat, vitalitat, morfologia, apoptosi i fragmentació de l'ADN espermàtic.

Els resultats van revelar que no hi havia diferències significatives en cap d'aquests paràmetres entre les fraccions sotmeses a la microgravetat i les que es van mantenir en condicions de gravetat terrestre.

«La concordança en la vitalitat i la fragmentació de l'ADN va ser del 100%, d'un 90% en mobilitat i concentració i d'un 80% en la morfologia», segons Boada.

«Les petites diferències -ha precisat- estan probablement més relacionades amb l'heterogeneïtat de les mostres d'esperma que amb l'exposició a les condicions de microgravetat».

Segons Boada, ara volen fer nous experiments amb més quantitat de mostres i una exposició més llarga a la microgravetat.

«Hem començat amb esperma perquè la seva disponibilitat per l'estudi no està subjecta a restriccions legals però el nostre projecte també vol analitzar els efectes de la microgravetat en ovòcits i embrions, encara que per a això haurem de comptar amb el permís de la Comissió Nacional de Reproducció Humana», ha reconegut.

«L'estudi volia demostrar si es pot desplaçar esperma congelada de la Terra a l'espai. Després veurem si es fecundaria correctament, si es podria implantar i si donarien lloc a un embaràs. Aquest el primer pas d'un projecte més gran que és saber quines capacitats de reproducció tindríem fora de la Terra», ha conclòs Boada.