Les persones amb discapacitat física rebran fins a 2.520 euros mensuals per a contractar un assistent personal

Les persones amb discapacitat física i sordceguesa rebran a partir del 2020 una prestació de fins a 2.520 euros al mes per a contractar un assistent personal, que l'ajudarà a realitzar les activitats que faria en absència de limitacions funcionals. En una nova regulació que ha impulsat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en col·laboració amb el sector a través d'ECOM, es vol impulsar aquesta figura professional per tal de promoure l'autonomia de les persones amb diversitat funcional. Segons ha explicat el conseller Charkir El Homrani, és un «paradigma diferent»per atendre les persones, deixant de banda la visió «institucionalitzadora»per treballar l'autonomia de la persona i dret a «tenir i desenvolupar»un projecte vital.

Actualment, tot i que la figura està inclosa a la llei de la dependència, només hi ha una seixantena de beneficiaris dels sistema que disposen d'un assistent personal. Són els usuaris de la prova pilot en marxa des del 2007 que amb l'ordre que entrarà en vigor el gener del 2020, se li dona una caràcter d'estabilitat. Pel conseller és un canvi de paradigma que vol treballar l'autonomia de les persones amb discapacitat i facilitar-los poder 'tenir les regnes»de la seva vida.

L'ordre fixa un màxim de 2.520 euros per a persona, que haurien de cobrir 140 hores setmanals d'assistent personal, a 18 euros/hora. El servei que pugui necessitar cada persona el farà un equip de valoració en funció de la renda, del grau de dependència i de les pròpies preferències. Es calcula que pot arribar als 4.500 catalans que tenen una discapacitat de tercer grau, i als 5.500 de segon grau, tot i que la gran major part d'aquest «univers»ja disposa d'ajuts del sistema de la dependència que també seran tinguts en compte a l'hora de la valoració. La contractació de l'assistent anirà a càrrec de l'usuari. La primera fase del projecte cobrirà les persones, d'entre 6 i 64 anys, que hagin estat valorades amb un grau III de dependència i l'any seguit, a les valorades amb un grau II.

L'assistent personal és un servei pensat per a les persones que necessiten el suport d'algú per realitzar les activitats que faria si no tingués limitacions funcionals. Per tant, està orientada a accions molt diverses que dependran de cada persona, i que poden estar relacionades amb la higiene personal, l'alimentació, les relacions socials, la família, l'educació, el treball, o altres.

El Homrani ha assegurat que el programa dona als usuaris la possibilitat d'escollir quin tipus de servei utilitzar i per tant, els dona «autonomia»i «apoderament». A més, destaca que amb l'ordre del Departament s'incorporarà altres elements que fins ara no existien com és la formació, més enllà d'una visió sociosanitària. A més a més, es preveu que s'iniciï també una prova pilot amb les persones amb discapacitat intel·lectual, Per El Homrani, hi haurà molta diversitat de situacions, però ha explicat que es treballarà amb les entitats, en aquest cas, DINCAT, amb l'objectiu de complir la convenció de drets de les persones amb discapacitat de l'ONU.

Pel titular d'Afers Socials, el pressupost no és problema perquè l'ordre entrarà en vigor l'any vinent com un «element clau»dins el sistema, ja que considera que «en el fons»s'utilitzaran els mateixos recursos des d'una altra perspectiva que deixa la persona «al centre»amb capacitat de decisió.

El Homrani creu que s'haurà de fer una campanya per conscienciar els usuaris, i que es veurà diferències per l'edat de les persones beneficiàries. Considera que quan fa molts anys que tens una resposta institucionalitzadora, el canvi de model «és molt més complicat». Per això, creu que per a les persones joves serà una bona solució.

En unes línies similars s'ha pronunciat el president d'ECOM, Antonio Guillén, que ha destacat que aquest assistent personal és una bona oportunitat per gaudir «d'autonomia i llibertat», però que pot generar certa reticència entre les persones més grans per la «por». «No anem en contra de ningú», ha dit Guillén, sinó «a favor de les persones amb discapacitat», i per això creu que hauran de fer «campanya»al mateix temps que demana la prescripció dels serveis socials. Per Guillén, les persones amb discapacitat poden tenir una actitud «a la defensiva»de «protecció»de la persona en àmbits familiars i socials, per no trencar el «confort» que els dona aquesta situació, i no haver de decidir el seu dia a dia. Per això, creu que no serà fàcil que la gent «faci el pas», però confia que la gent s'hi anirà afegint mica en mica.