Juny del 2019, el més calorós de la història a tot el món

El juny del 2019 ha estat el mes de juny més calorós registrat mai en el conjunt del planeta, segons dades publicades aquest dimarts. Segons dades del servei europeu Copernicus sobre el canvi climàtic, el termòmetre ha pujat aquest juny 0,1 graus més que el rècord anterior, que es va produir el juny del 2016. A Europa, la mitjana|mitja del mes de juny ha estat dos graus superior a la temperatura normal.

La passada onada de calor que ha afectat el centre, nord i nord-est de la península i les Balears entre el 26 i 30 de juny ha estat la més sufocant en un mes de juny en les últimes quatre dècades, segons un estudi publicat aquest dimarts per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Els resultats d’aquest estudi donen compte de «l’excepcional intensitat de l’episodi» i revelen també com «les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses en aquestes zones recentment afectades per la calor extrema».

Després de comparar les dades de temperatura dels passats 27, 28 i 29 amb els mateixos dies de juny en el període 1979-2018, s’observa com a 14 capitals algun dels valors registrats durant l’episodi de calor del mes passat és el més alt de la sèrie.

A Barcelona, Saragossa, Bilbao, Pamplona, Sant Sebastià, Logronyo, Osca i Burgos la temperatura assolida durant els tres dies crítics de l’onada de calor ha estat la més alta de la sèrie.

Temperatures anormalment altes

També es destaca la situació a Madrid i punts de la serra madrilenya i Torrejón de Ardoz, «on mai no ha fet tanta calor com aquest mes de juny», i es ressalten a més els alts valors de Vitòria, Lleida, Girona, Sòria, Terol i Guadalajara.

La freqüència de trànsit de masses d’aire càlid el juny que donen lloc a temperatures anormalment altes a les zones afectades per aquesta onada de calor ha estat gairebé 10 vegades superior en les dos primeres dècades d’aquest segle respecte a les dos últimes de l’anterior, passant d’una freqüència de cada 30,7 anys, a 3,7 anys.

Per a les masses d’aire extremadament càlid al juny que donen lloc a «efemèrides meteorològiques» i onades de calor la freqüència ha passat de 100 anys en les dos últimes dècades del segle XX, a només 10 en les dos primeres d’aquest.

La freqüència d’episodis càlids o extremadament càlids és deu vegades superior en les dos primeres dècades d’aquest segle respecte a les dos últimes del XX, i les masses d’aire que a l’estiu sobrevolen el país són 1,3 graus més càlides que en la dècada dels 80 tret d’en les Canàries on l’augment ha estat d’1,07 graus.

Segons recalca l’Aemet, totes aquestes conclusions són «coherents amb les previsions contingudes als escenaris de canvi climàtic que es vénen realitzant des de fa dècades».