L'alemanya Ursula von der Leyen presidirà la Comissió Europea i Borrell la diplomàcia

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han proposat l'alemanya Ursula von der Leyen com a nova presidenta de la Comissió Europea en substitució de Jean-Claude Juncker. Després de tres dies d'intenses i complicades negociacions, els 28 han arribat a un acord per repartir-se els càrrecs de les principals institucions europees que també avala a l'actual ministre espanyol Josep Borrell per liderar la diplomàcia de la Unió Europea com a Alt Representant d'Afers Exteriors i Seguretat. El pacte també inclou Christine Lagarde, com a candidata a presidir el Banc Central Europeu (BCE) en substitució de Mario Draghi. Els 28 ja han tancat, a més, que l'encara primer ministre belga, el liberal Charles Michel, sigui el nou president del Consell Europeu, en substitució del polonès Donald Tusk.

Si bé el nom de Michel està confirmat, perquè els estats no requereixen de cap acord inter-institucional per triar el president del Consell, la resta requereixen del suport explícit o l'aval del Parlament Europeu.

Un suport que pot resultar especialment complicat perquè Ursula von der Leyen no era 'spitzenkandidaten', és a dir, no es va presentar a les europees amb la voluntat de presidir la CE, i els eurodiputats es van comprometre a confirmar pel càrrec, només, a un candidat o candidata que ho fes.

De fet, la líder dels socialdemòcrates a l'Eurocambra, Iratxe García, ha assegurat que la proposta de von der Leyen és «profundament decebedora». «El nostre grup s'ha mantingut ferm en la defensa de la democràcia europea i el procés spitzenkandidat i no volem que mori», ha assegurat.

Segons García, és «inacceptable»que hi hagi governs europeus que «descartin el millor candidat», que des del seu parer és l'holandès Frans Timmermans, perquè va impulsar els procediments de sanció contra Polònia o Hongria des de la Comissió «defensant l'estat de dret i els valors europeus».

La presidència de la Comissió Europea s'ha de votar per majoria absoluta al ple de l'Eurocambra.

En el cas de Borrell, el seu càrrec dependria de la nominació que en fes la nova presidenta de la Comissió Europea, i també requeriria del consentiment del Parlament Europeu.

Pel que fa a Lagarde, la decisió formal per convertir-la en presidenta del BCE l'haurà de prendre el propi Consell Europeu, havent consultat el Parlament i el consell executiu del BCE.

Segons ha explicat el president espanyol, Pedro Sánchez, l'acord entre els estats també contempla que Frans Timmermans, fins ara el seu candidat a la presidència de la Comissió, siguin vicepresident primer de la institució, i que la liberal Margrethe Vestager en sigui la vicepresidenta segona.

Fi del model 'spitzenkandidaten'?

La proposta acordada pels 28 estats membre després de jornades maratonianes de negociacions, deixa fora de la cursa per presidir la Comissió al popular Manfred Weber i el socialdemòcrata Frans Timmermans, els 'spitzenkandidaten' dels dos principals partits europeus.

I això amenaça d'obrir una crisi inter-institucional entre el Consell i el Parlament. De fet, el portaveu de la cambra, Jaume Duch, ja va advertir recentment que pel Parlament seria com disparar-se «un tret al peu»avalar com a president de la Comissió Europea algú que no formés part del sistema dels 'spitzenkandidaten', és a dir, que no es presentés als comicis en representació d'algun dels partits europeus i amb la voluntat expressa d'assumir aquest càrrec.

En un esmorzar al CIDOB, Duch va dir que els grups parlamentaris europeus tenen «aquesta línia vermella»i són conscients que si avalen un nom que no formi part de la llista inicial estaran «perdent tots». «Seria un mal començament de la legislatura, una manera d'autoafeblir-se», va dir llavors el portaveu de la institució.

Ara, els eurodiputats tindran sobre la taula una proposta per votar una candidata triada pels estats però que no es va presentar a les eleccions europees per optar a la presidència de la Comissió.

La presidència de l'Eurocambra

Després de l'acord entre els 28, dimecres el Parlament Europeu haurà de votar el seu nou president o presidenta. Algunes filtracions prèvies al pacte apuntaven al búlgar socialista Sergei Stanishev pel càrrec. Amb tot, a Estrasburg els eurodiputats insisteixen en defensar la seva independència a l'hora de determinar la presidència de la institució sense interferències dels estats.

Fins a les 22 hores, es poden presentar candidatures per substituir Antonio Tajani al càrrec. Qualsevol nou president o presidenta requerirà, com a mínim, de l'acord entre tres partits. Per ara, s'han presentat l'alemanya verda Ska Keller i l'espanyola de Podem Sira Rego. Queda per saber quins seran els candidats que presentin els tres principals grups: populars, socialistes i liberal demòcrates.