L'Audiència Nacional confirma que jutjarà a Trapero i a l'excúpula de Mossos

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha confirmat la competència d’aquest tribunal per jutjar al major dels Mossos Josep Lluís Trapero per l’1-O i a la cúpula de la Policia Autonòmica per un delicte de rebel·lió en relació a la seva actuació en aquella jornada i a la manifestació a la Consellería d’Economia el 20 de setembre.

En la seva sentència, la Sala rebutja el recurs de l’exdirector dels Mossos Pere Soler i de l’ex secretari general d'Interior, el vallenc César Puig -segon de l’exconseller Joaquim Forn, que ha estat jutjat al Suprem- contra la interlocutòria de la secció segona que el 22 de febrer va considerar competent l’Audiència Nacional per jutjar-los després de resoldre l’incident de previ pronunciament que van plantejar.

A més de Trapero, Soler i Puig, al banc dels acusats de l’Audiència Nacional s’asseurà també la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, que igual que el major dels Mossos va renunciar a qüestionar la competència d’aquest tribunal per jutjar-los.

Segons la sentència, de la qual ha estat ponent Eloy Velasco, «la interlocutòria recorreguda funda la competència de l’Audiència Nacional correctament» dins de la normativa «una manifestació clara de l’especialització de l’Audiència Nacional en matèria de delinqüència grupal organitzada».

Recorda que la competència es basa en què la rebel·lió, per ser un delicte contra la Constitució, forma part dels que correspon jutjar a l’Audiència Nacional, i segons l’EL 2/1981 el coneixement d’aquest tipus de delictes correspon «en la jurisdicció ordinària als Jutjats Centrals d’Instrucció i a l’Audiència Nacional».

Afegeix també que l’EL 4/1988 va establir que l’Audiència Nacional és competent «en les causes comeses per persones integrades a bandes armades i relacionades amb elements terroristes o rebels quan la comissió del delicte contribueixi a la seva activitat, i pels qui de qualsevol manera cooperin o hi col·laborin», a més d’assumir també els delictes connexos.

«En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen finalitats rebels són igualment competència d’aquesta Audiència Nacional) és plenament encertada», exposen els magistrats.

Per això consideren que s’ha «de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d’apel·lació davant d’aquesta Sala d’Apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema».

Les defenses de Puig i Soler van qüestionar la competència en considerar que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos entre les matèries atribuïdes a l’Audiència Nacional i que la Llei Orgànica de 1988 només li atribueix la competència per conèixer delictes de rebel·lió si fossin executats per bandes armades o terroristes.

Segons la interlocutòria ara confirmada i de la qual va ser ponent el magistrat Ramón Sáez Valcárcel, després del cop d’Estat del 23 F una Llei Orgànica de 1981 va reformar els delictes de rebel·lió i va atribuir la seva competència a l’Audiència Nacional, per la qual cosa va interpretar que des d’aquell moment «l’Audiència Nacional va ser apoderada pel legislador per conèixer els delictes de rebel·lió».

Durant la vista, celebrada el 5 de febrer, el fiscal Pedro Rubira va defensar la competència de l’Audiència Nacional per jutjar aquests fets, si bé el seu al·legat va provocar malestar entre els jutges catalans en qüestionar la seva imparcialitat per jutjar els delictes de sedició i rebel·lió derivats del «procés».

«Hi pot haver imparcialitat, serenitat, si s’envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?», es va preguntar Rubira, afirmació que la Fiscalia va matisar assegurant que en cap cas no s’havia dubtat «de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya», i que al que es referia el fiscal és a l’ambient de crispació pel «procés».

La Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va emetre la seva qualificació al novembre, demana per a Trapero 11 anys de presó per rebel·lió com a «peça clau» per «dur a terme el pla secessionista» català. La mateixa pena que demana per Soler i Puig, mentre que a Laplana l'acusa només de sedició pels incident en la Consellería i demana per a ella 4 anys de presó.