Vuit de cada deu menors han patit algun tipus de violència a través d'Internet

Save The Children afirma que el 84,2% dels menors han patit algun tipus de violència a través d'Internet. En la presentació de l'informe Violència viral, elaborat a partir d'enquestes a 222 joves de Catalunya d'entre 18 i 20 anys, la responsable de Polítiques d'infància de l'organització, Emilie Rivas, ha afirmat que «l'exposició involuntària a material sexual o violent» i el «ciberassetjament» són les formes més comunes de violència, però afegeix que «totes es comuniquen i poden arribar a desembocar en agressions en l'entorn físic». Per pal·liar aquesta situació, l'entitat proposa mesures com la creació d'una Llei de Protecció a la Infància i l'Adolescència o la inclusió dins del currículum escolar d'una assignatura d'educació afectivosexual.

L'informe destaca que més de la meitat dels enquestats havien estat exposats de forma virtual a material sexual o violent de manera involuntària abans dels 18 anys i que més del 40% havien patit cyberbullying. Aquestes són les dues formes de violència més usuals tot i que també en destaquen d'altres, com ara l'exhibicionisme, el sèxting (la difusió sense consentiment de material sexual compartit en un inici de forma voluntària), l'online grooming (es produeix quan un adult contacta amb un infant amb la intenció d'involucrar-lo en una activitat sexual) o la sextorsió (l'amenaça de difondre imatges, vídeos o informació d'una persona de caràcter sexual).

D'altra banda, Rivas ha advertit que aquests tipus d'agressions sovint transcendeixen el món virtual. «Tots aquests tipus de violència, que es comuniquen entre ells, sovint tenen vincles amb el món físic i poden desembocar en agressions en aquest l'entorn», ha explicat. «Tot això fa que sigui molt difícil crear mesures de protecció eficients», ha afegit, posant èmfasi en la prevenció. En aquest sentit, ha alertat que «en aquest tipus de delictes, tot el que no sigui prevenció és arribar tard».

Save the Children ha proposat en l'informe diverses mesures, com ara l'aprovació d'una Llei orgànica de protecció davant la violència de la infància i adolescència, amb mesures encarades a prevenir-la, detectar-la i afrontar-la. L'entitat també ha assenyalat la necessitat d'incloure les assignatures d'Eduacació afectivosexual i de Ciutadania Digital en el currículum de l'educació obligatòria i d'establir mecanismes perquè s'apliqui de forma efectiva l'edat mínima per a l'accés als serveis d'internet, actualment fixada en 14 anys, i per controlar que els continguts siguin adequats per als menors d'edat.

A més, Rivas ha assenyalat diverses conductes de risc que duen a terme els joves. «Mantenir converses de caràcter sexual amb desconeguts, passar molt de temps a Internet i no participar en activitats lúdiques en l'entorn físic poden ser factors importants a l'hora de patir violència virtual», ha explicat la membre de l'organització. Pel que fa a les conseqüències, Rivas les ha qualificat de «molt greus» i n'ha destacat la «depressió, l'ansietat, la baixa autoestima i la dificultat per fer amics». A més, l'informe també remarca que les víctimes de ciberassetjament són dues vegades més propenses a consumir drogues i alcohol i tenen tres vegades més possibilitats de suïcidar-se.

En relació al perfil de la víctima, l'organització afirma que no n'hi ha un d'únic, tot i reconèixer que hi ha col·lectius més vulnerables, com són els preadolescents i adolescents d'entre 10 i 17 anys, les noies, els joves amb autoestima baixa i aquells infants que hagin patit algun tipus de violència o abús físic en l'entorn o hagin estat víctimes d'assetjament escolar.