Societat
L'FP continua tenint mala imatge per al 57% de pares i mares
Els principals arguments, segons un estudi de Sigma 2, son el fet de pensar que només estudien FP els que no poden seguir carreres superiors i que té una menor consideració social
La formació professional continua sent l''aneguet lleig' de l'educació, ja que el 57,5% dels pares i mares espanyols reconeix tenir una mala imatge d'aquest nivell educatiu, encara que sigui el més demandat per les empreses a l'hora de contractar.
Són dades d'una enquesta realitzada perSigma2 per a Educa2020, en col·laboració amb la FundacióAxa, en la qual han participat 19.000 pares i mares (65,1% dones i 34,9% homes) de tota Espanya i que incideix sobre la valoració de la FP, presentada aquest dilluns a la seu de la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales).
La falta d'implantació de la FP a Espanya fa que un 63% dels empresaris asseguri que no troba els perfils professionals que necessita per a cobrir la seva oferta, quan l'atur juvenil a Espanya se situa per sobre del 37%.
Madrid és la comunitat on el major percentatge de pares reconeix tenir una mala imatge de la FP, el 77,2% dels enquestats enfront del 57,5% a nivell nacional.
Al costat contrari se situa Extremadura, on només el 37,1% dels progenitors tenen aquesta mala imatge, seguida de Castella-la Manxa i Galícia (43% en totes dues).
El fet de pensar que només estudien FP els que no poden seguir carreres superiors i una menor consideració social, són els principals arguments amb els quals els pares justifiquen la seva percepció i creuen que es podia millorar publicitant-la adequadament des del Govern.
Del total d'estudiants que hi ha a Espanya, 1,5 milions són universitaris, 800.000 cursen FP i només 23.500 FP dual, ha precisat AntonioGaramendi, president de la CEOE, qui ha advertit que «el major repte que tenim per davant és l'educació».
Les dades constaten que les indicacions familiars són les que més influeixen en el rebuig a la FP i que els pares fomenten en els seus fills l'aspiració de convertir-se en universitaris.
En una enquesta anterior d'Educa2020, s'observa que la major influència que pesa sobre els joves a l'hora de decidir què estudiaran en el futur és la de la mare (61%) i, en menor mesura, la del pare (53%), mentre que els professors, tutors i serveis d'orientació pesen menys.
Així, un 78% dels pares creu que els seus fills valoren la seva opinió a l'hora de triar els seus futurs estudis i més de la meitat reconeix que els han aconsellat una orientació concreta, després de documentar-se, principalment a través d'internet (60,7%) i de parlar amb els tutors (44,5%).
Ser feliç a la feina és el que més valoren els pares de cara al futur professional dels seus fills, seguit que els permeti compatibilitzar la vida laboral amb la personal i familiar.
Sobre aquest tema, el president d'Educa2020, FernandoJaúregui, ha assenyalat el canvi que s'ha produït i ja la prioritat per als pares no és «que la nena o el nen tinguin un treball segur i ben pagat».
La tendència dels alumnes és cursar estudis relacionats amb les ciències (39,4%), mentre que el batxillerat tecnològic els segueixen un 21,7% i el d'humanitats un 14,3%.
Pel que fa a la FP, les branques més estudiades són les de tècnic en sistemes microinformàtics i xarxes, tècnic superior en administració i finances i tècnic superior en administració d'activitats físiques i esportives.
Gairebé la meitat dels entrevistats assegura que ha tingut una conversa amb els seus fills sobre la conveniència d'estudiar una carreraSTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les seves sigles en anglès) i un 45,5% ha considerat l'opció professional dels esports d'elit.
L'estudi revela, a més, que un 61% dels pares creu que existeix una oferta educativa adequada per a la formació dels seus fills en la seva comunitat autònoma i a un 42,4% no li importaria que s'anessin a estudiar a una altra província o comunitat si així ho decideixen.
Un de cada tres pares està a favor que estudiïn en un país estranger, principalment per motius educatius i de formació, i un 13,3% es mostren en contra. D'aquests, la majoria (45,6%) justifica que la formació a Espanya és prou bona en tant que el 33,6% esgrimeix motius econòmics.
Un 77,7% dels entrevistats pensa que els seus fills obtenen bons resultats, perquè s'esforcen per aconseguir-ho (77,3%), tenen capacitat suficient (68,7%) i reben el suport adequat de la seva família (68,3%).