Als patis de les escoles urbanes no es parla català, segons Plataforma per la Llengua

Només una de cada quatre converses als patis d’escoles i instituts en zones urbanes són en català, segons un estudi que ha presentat Plataforma per la Llengua. L’entitat ha alertat que hi ha «una situació sociolingüística greu» i ha anunciat que a partir de la tardor promourà una campanya per conscienciar sobre l’ús de la llengua. L’organització ha anunciat que la iniciativa estarà encarada a tota la societat, però «especialment a la comunitat educativa», i que demanarà més implicació a l’administració perquè es «garanteixin els drets i projectes lingüístics existents», i s’impulsi «la creació de nous referents culturals i de lleure en català per a joves».

L'estudi s'ha realitzat en 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya, amb representació de les quatre demarcacions. S'han recollit dades de 750 alumnes i 50 professors a través d'un mètode observacional, que consistia a analitzar les interaccions entre alumnes i entre alumnes i professors durant el desenvolupament d'una activitat lúdica a l'hora de l'esbarjo, sense que els centres educatius fossin informats sobre la verdadera naturalesa de les dades que s'estaven recollint i sense que l'observador hi intervingués. Per tal de triar els centres educatius també s'ha tingut en compte el criteri de 'condició lingüística ambiental'. És a dir, s'ha triat en cada municipi un centre d'un districte amb un coneixement del català dels alumnes mitjà coincident amb el dels habitants del municipi.

Els resultats de l'estudi mostren que, globalment, el 24,3% de les converses entre alumnes als patis d'escoles i instituts urbans són en català, tot i que també reflecteix una diferència important entre els centres d'educació primària i secundària. Mentre que en escoles l'ús del català és d'un 35%, als instituts cau fins al 14,6%. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que la possible causa d'aquest descens és la manca de «referents culturals i de lleure per als adolescents». «Els joves volen assemblar-se als seus referents que en aquestes edats es troben sobretot en xarxes socials com Instagram o YouTube, on el castellà és molt majoritari», ha manifestat.

Una altra dada que ha volgut destacar Plataforma per la Llengua és el fet que inclús en les zones més preeminentment catalanoparlants, l'ús del català a la secundària a l'hora del pati es veu superat pel castellà. Mentre que l'ús del català en els centres d'educació primària d'aquestes zones és d'un 75%, als centres de secundària baixa fins al 46%.

Pel que fa als professors, la situació és oposada, i de fet gairebé el 80% d'aquests es dirigeixen en català als alumnes a l'hora del pati. Malgrat tot, l'augment del castellà a la secundària es repeteix: d'un 88% de converses en català en escoles es passa a un 72% en instituts. En aquest sentit, Escuder, ha volgut destacar la labor dels professors de les zones més castellanoparlants i els ha qualificat de «superherois», ja que malgrat que en aquests centres les converses entre alumnes en català estan per sota del 4%, els professors se segueixen dirigint als alumnes en català en més d'un 88% de les ocasions.

Així doncs, Escuder ha qualificat la situació sociolingüística de «greu». «Hi ha un alt percentatge d'adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna», ha alertat el president de Plataforma per la Llengua. També ha volgut destacar que «la competència en una llengua no és suficient per garantir-ne l'ús». «Tot i que la població competent en català és alta i es va ampliant, la conclusió d'aquest estudi és que en canvi l'ús va en retrocés», ha apuntat.

Pel que fa a les causes, l'estudi assenyala l'onada migratòria, que ha canviat el paradigma lingüístic. «En els últims anys ha arribat més d'1 milió de gent de fora i no hem estat capaços de fer-los sentir que la nostra llengua també és per ells», ha explicat Escuder. Per altra banda, el president de l'entitat també ha assenyalat la «norma no escrita de convergència lingüística cap al castellà», per la qual «la majoria de vegades es renuncia al català i s'adopta el castellà» en converses entre catalanoparlants i castellanoparlants.

Per tot això, Plataforma per la Llengua ha explicat que s'està reunint amb els principals actors de la comunitat educativa de Catalunya per proposar-los d'impulsar «una gran campanya de país». «Hem d'iniciar un debat, en positiu, que interpel·li tota la societat, però especialment l'entorn educatiu», ha explicat Escuder. «Volem que es compleixin els drets que tenim garantits sobre el paper però que a la pràctica no existeixin», ha dit, denunciant que en altres zones com el País Basc o el Quebec les subvencions a les seves llengües pròpies, el basc i el francès, són més grans.