Tatuatges terapèutics que deixen enrere el càncer de mama

A la Maria li van haver d'extirpar els dos pits després de patir dos càncers de mama amb cinc anys de diferència. Un cop superat, li van reconstruir els pits amb pròtesis, però la reconstrucció no incloïa el mugró i l'arèola. «Vaig trucar a diversos llocs per demanar una micropigmentació, però em demanaven de 800 a 1.000 euros i s'acaba esborrant. Després de 12 anys i vuit operacions, vull veure'm els pits mitjanament bé perquè, tot i que ara ja m'hi he acostumat, m'ha costat molt tornar-me a mirar al mirall», ha explicat. Ara, gràcies a una iniciativa solidària de l'Associació de Persones Afectades de Càncer al Berguedà, Ginkgo, la Maria s'ha tatuat gratuïtament l'arèola i el mugró, i ha pogut recuperar així l'aparença normal del seu pit.

S'ho ha pogut fer gràcies a la iniciativa de l'Associació de Persones Afectades de Càncer del Berguedà, que li ha costejat el preu del tatuatge oncològic. La seva presidenta, Aurora Fernández, ha explicat que, fins ara, la Seguretat Social feia el mugró quirúrgic, però moltes dones no volen tornar a ser operades un cop han superat la malaltia. Així doncs, per a ella, deixar el pit reconstruït, però sense l'arèola ni el mugró «és com deixar la porta mig oberta, no s'acaba de tancar el cercle. T'acostumes, et resignes, però moltes dones no suporten mirar-se al mirall», ha assegurat.

Aquest tipus de tatuatge permet dibuixar de nou el mugró i ajuda a moltes pacients, un cop superada la malaltia, a tancar una etapa, ja que marca un punt final a un procés que també suposa una càrrega psicològica. «Les pacients el que volem és tornar a tenir la vida més semblant a la que teníem abans de la malaltia, hi ha cicatrius que no s'esborraran mai, ni al cos ni a l'ànima, però el que no podem és crear una nova preocupació i el tatuatge permet mirar-te al mirall i reflectir una imatge més semblant de la que tenies, que et crea la sensació que ja has acabat amb el càncer», ha assegurat Fernàndez.

La tatuadora Mireia Ortega és l'encarregada de fer aquest tipus de tatuatges oncològics i terapèutics. Ho fa perquè, segons diu, és la seva manera de posar el seu granet de sorra. Segons ha explicat, a l'hora de fer-lo, s'ha de tenir en compte el tipus de regeneració de pell, la cicatriu, i si la pell és suficientment gruixuda i, per tant, pot suportar bé el tatuatge.

Gràcies al seu vessant d'artista, Ortega ha explicat que seva tècnica de dibuix pot aconseguir una reconstrucció més realista, fins al punt que aconsegueix que el mugró sembli de tres dimensions. Alhora, disposa de més pigments que una mincropigmentació, de tal manera que pot plasmar amb més exactitud els colors del mugró de la dona.

El càncer del pit també afecta els homes

Tot i que els homes només representen un 1% dels casos de càncer de mama, des de l'Associació d'Afectats pel Càncer del Berguedà s'assegura que són «els grans oblidats» tot i que, en el seu cas, estar sense mugró és encara més visible. La iniciativa també es dirigeix a ells i, de moment, ja tenen un home pendent de rebre els permisos del seu metge per fer-s'ho.