Una de cada cinc persones infectades amb hepatitis C a Catalunya ho desconeix

Es calcula que a Catalunya unes 30.000 persones estan infectades activament amb el virus de l'hepatitis C (VHC), una xifra que pot ser superior si s'inclouen els col·lectius més vulnerables de la població davant d'aquesta malaltia. Aproximadament un 20% desconeix que està infectat, segons ha donat a conèixer el Departament de Salut aquest dilluns. Un dels objectius clau del Pla de prevenció i control de l'hepatitis C és el diagnòstic precoç d'infeccions ocultes, tant en població general com en grups clau que poden córrer un alt risc d'infecció, i garantir-los un accés ràpid al tractament, que actualment és molt efectiu. El director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques (PCAVIHV), Joan Colom, ha destacat que l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és eliminar l'hepatitis C com un problema de salut pública el 2030 i s'ha mostrat convençut que a Catalunya s'aconseguirà al voltant del 2025.

«L'hepatitis C té una incidència elevada; certa infradeclaració, ja que pot passar desaparcebuda, i un tractament extraordinàriament efectiu, amb una curació de prop del 97%», ha radiografiat el secretari de Salut Pública, Joan Guix, en una roda de premsa aquest dilluns per explicar l'estratègia contra aquesta infecció a Catalunya, coincidint amb el Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, promogut per l'OMS i que va ser aquest diumenge.

Al voltant de l'1,1% de la població major d'edat a Catalunya ha estat en contacte amb el virus de l'hepatitis C. El virus causa una infecció aguda, sovint asimptomàtica, quan la persona hi entra en contacte i, al cap de sis mesos, entre un 15 i un 25% de les persones poden eliminar el virus i, per tant, es curen espontàniament. La resta, però, tenen una infecció crònica activa i un 20% no ho saben.

La principal causa d'infecció és per transmissió sexual, amb més del 60% dels casos, i a molta més distància, se situen les intervencions maxil·lofacials; injeccions o vies venoses i les drogues, segons ha indicat. L'hepatitis C, contra la qual actualment no existeix una vacuna, a diferència de l'A i la B, pot causar hepatitis aguda, hepatitis crònica, cirrosi, càncer de fetge i trasplantament hepàtic. Aquesta malaltia vírica es troba entre les 15 primeres causes de mortalitat en la població catalana.

A Catalunya es va crear el 2017 el Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les infeccions de transmissió sexual (ITS) i les Hepatitis Víriques, que lidera Colom, i el Govern va aprovar fa unes setmanes el pla de prevenció i control per augmentar la detecció de l'hepatitis C, disminuir-ne la incidència i millorar l'atenció a les persones afectades. El pla es troba alineat amb l'objectiu de l'OMS d'eliminar -reduir de forma dràstica, no eradicar - l'hepatitis C el 2030.

«Eliminar l'hepatitis C és possible, ja que tenim un tractament curatiu. Ens trobem davant un repte important de salut pública», ha afirmat Colom. De moment, la infecció ja s'ha eliminat en els grups de persones hemofíliques i s'espera que el 2021 Catalunya estigui en posició de microeliminar l'hepatitis C de les presons catalanes, ha apuntat el director del programa. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que és clau diagnosticar els casos ocults d'hepatitis C per aconseguir eliminar la malaltia.

Millorar el diagnòstic

Un dels pilars del pla és el diagnòstic precoç de l'hepatitis C. S'ha intensificat el cribratge i l'accés al tractament dels grups clau, com són persones que s'injecten drogues, internes en centres penitenciaris, coinfectades amb el VIH, procedents de països amb altes prevalences del VHC o que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció.

Així, s'ha posat en marxa un projecte pilot per oferir la prova ràpida en sang seca entre persones procedents de països amb altes prevalences del VHC. També s'han distribuït prop de 1.000 proves ràpides d'anticossos de VHC a persones consumidores de drogues a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències.

A més, els laboratoris de l'Institut Català de la Salut (ICS) implementen des de l'any passat uns tests que agilitzen la detecció d'infeccions en un sol pas i amb una única extracció de sang. «Amb aquest test, quan detectem que una persona té anticossos contra el virus, el laboratori analitza automàticament si té càrrega vírica. Això aixeca una alarma que va a la història clínica d'atenció primària perquè el metge sàpiga que té un pacient susceptible de ser tractat», ha recalcat Colom. També estan recuperant les històries clíniques de persones que han estat en algun moment diagnosticades però que no van rebre el tractament.

Un tractament amb una taxa de curació del 96,4%

El tractament actual actua directament contra l'hepatitis C i assoleix una taxa de curació del 96,4%. Consisteix en una presa al dia per via oral; no té efectes secundaris i una durada d'entre 8 i 12 setmanes. En els darrers cinc anys, s'han tractat a Catalunya més de 28.000 persones, amb una despesa total de 323,4 milions d'euros.

Segons han explicat els responsables de Salut, els tractaments tenien un cost molt elevat fa uns anys i s'han anat reduint fins als 7.000 euros aproximadament. Vergés ha reivindicat que el Govern «va decidir posar a disposició de les persones afectades els nous tractaments que han sortit, tot i que ni hi ha hagut un pla econòmic de l'estat espanyol que ajudés a fer-hi front».

Segons el Registre de pacients i tractaments del Servei Català de la Salut (CatSalut), l'any passat es van tractar 5.605 persones, amb una edat mitjana de 56 anys i una distribució per sexe del 58% homes i 42% dones. També s'han format professionals d'atenció primària; dels Centres d’Atenció i Seguiment de Drogodependències; persones que consumeixen drogues i agents de salut comunitària internacional per garantir la vinculació directa al tractament.

L'hepatitis C és una de les que conformen el grup de les hepatitis víriques, que es troben entre les malalties amb més càrrega de morbi-mortalitat al món, superior a la sida, la tuberculosi o la malària. Per això, l'OMS les ha prioritzat dins dels Objectius de desenvolupament sostenible (2030), ja que causen 1,34 milions de morts anuals, provoquen dos de cada tres morts per càncer de fetge i afecten, sense que ho sàpiguen, prop de 300 milions de persones al món.