Espai
Troben tres planetes que permetran comprendre la formació planetària
Reuneixen unes característiques completament diferents a les de cap altre conegut fins ara
El «caçador» de planetes de laNasa«Tess»ha trobat tres «exoplanetes» (fora del Sistema Solar) que podrien ser la «baula perduda» per a comprendre la formació planetària, ja que reuneixen unes característiques completament diferents a les de cap altre conegut fins ara.
El satèl·lit «Tess»va ser llançat l'any passat des de Cabo Cañaveralamb la missió d'analitzar prop de 20.000 exoplanetes i escodrinyar les possibilitats que en algun d'ells es donin les condicions necessàries per a albergar vida.
Investigadors d'institucions científiques i acadèmiques de diversos països han analitzat les dades facilitades pel «Tess»i han publicat aquest dilluns els resultats de la seva recerca a la revista NatureAstronomy.
Per part espanyola han participat científics del Instituto de Astrofísica de Andalucía (del CSIC), del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), de la Universidad de la Laguna i de la Universidad de Granada.
Dels tres nous «exoplanetes» descoberts ara (batejats comTOI-270), un és rocós i lleugerament més gran que la Terra i els altres dos són gasosos i mesuren aproximadament el doble que el nostre planeta, segons informa la Universitat de Califòrnia, que ha liderat aquesta recerca.
El nou «sistema» -tres planetes i la seva estrella amfitriona- ha rebut aquest nom per ser l'«objecte d'interès» número 270 que descobreix el satèl·lit de la NASA (TessObjectofInterest).
El més petit d'aquests cossos descobert ara estaria en una zona «habitable» -a una distància de la seva estrella més pròxima prou llunyana com per a permetre l'existència d'oceans d'aigua líquida-, segons les dades facilitades per aquesta Universitat.
«Hem trobat molt pocs planetes com aquest en zones habitables, i molts menys al voltant d'una estrella amb aquestes característiques», ha subratllat el científic StephenKane, professor d'Astrofísica Planetària de la Universitat de Califòrnia, i ha corroborat que al Sistema Solar no existeix cap planeta com aquest.
En el Sistema Solar hi ha planetes petits i rocosos, com la Terra, Mercuri, Venus o Mart, i uns altres molt més grans, com Saturn, Júpiter, Urà o Neptú, però no «intermedis» com els que s'han trobat ara.
Els investigadors consideren que el nou descobriment permetrà estudiar la «baula perduda» entre els planetes petits i rocosos com la Terra i els més grans i dominats pel gas, com Neptú, i determinar, per exemple, si un d'aquests planetes ha tingut alguna vegada un oceà d'aigua líquid i si reuneix les condicions adequades per a la vida.
Les dades aportades pel «Tess»apunten que és poc probable que en el més petit dels «exoplanetes» descoberts hi hagués vida, ja que la superfície està massa calenta, però els altres dos, situats a una major distància de l'estrella, sí que podrien estar més freds i permetre per tant que l'aigua s'acumulés en la superfície.
En la recerca han intervingut també científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, que han coincidit que un dels «exoplanetes» descobert ara es troba en una zona «temperada», la qual cosa li situaria en un rang de temperatures que podrien suportar alguna forma de vida.
La grandària intermèdia dels nous planetes és, segons ha subratllat aquest Institut en un comunicat, «ideal» per a conèixer si els planetes petits i rocosos com la Terra i els més grans com Neptú segueixen un mateix camí o si evolucionen d'una forma completament diferent.
El científic FranciscoPozuelos, actualment a la Universitat deLieja(Bèlgica) i investigador col·laborador de la Universidad de Granada, ha subratllat que aquest pot ser un excel·lent laboratori per a comprendre millor com es formen i evolucionen els sistemes planetaris, ja que la grandària dels planetes és molt diferent al dels ja coneguts.
La seva estrella «amfitriona» és a més especialment brillant, i encara que solen ser molt actives i amb freqüents flamarades i tempestes solars, aquesta sembla ser molt antiga i s'ha «calmat», per la qual cosa emet una lluentor constant que permet als científics una millor observació i estudi.