La precarietat laboral retarda 2 anys la maternitat i impedeix l'emancipació

La precarietat laboral dels joves està retardant almenys dos anys la maternitat i impedeix la seva emancipació, que només aconsegueix el 19% dels menors de 30 anys, un mínim històric a Espanya, el qual no ha ajudat la pujada del preu dels lloguers.

Són xifres que s'han aportat avui amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, on diferents organitzacions han coincidit a destacar la difícil situació que viuen els joves a Espanya pels obstacles que encara troben en l'accés a l'ocupació i que aquest siga de qualitat.

Així, l'informe «Situació sociolaboral de la Joventut a Espanya 2018-2019» que ha presentat aquest dilluns la Unión Sindical Obrera (USO) adverteix que l'augment de la contractació no es tradueix en ocupació de qualitat, sinó que és «precari», amb el que els joves no poden emancipar-se i tindre una vida «més o menys independent».

Si bé les xifres d'ocupació juvenil han millorat lleugerament respecte al 2018, en reduir-se l'atur dels joves en quasi 100.000 persones, el responsable del Departamento Confederal de la Juventud d'USO, PabloTrapero, ha mostrat la seva preocupació ja que la taxa d'activitat d'adults ha registrat un ascens mentre que la dels joves ha descendit un 0,43%.

A més, l'índex d'ocupació global ha augmentat un 2,38% mentre que en els joves «només» un 1,5%, i en totes les franges d'edat que comprén la joventut (dels 16 fins als 34 anys) la taxa d'atur contínua per damunt de la general, excepte en el cas dels que tenen entre 30 i 34 anys.

Són «especialment dramàtiques» entre els que tenen 16 i 19 anys.

Els joves no poden emancipar-se

El sindicat ha advertit també que l'augment de la contractació no es tradueix en ocupació de qualitat, sinó que és «precari», amb lo que els joves no poden emancipar-se i tindre una vida «més o menys independent».

I és que la mitjana d'emancipació entre els joves de 16 i 29 anys se situa en el 19%, un mínim històric, de fet, el lema del sindicat per aquesta jornada és «Es busca emancipació».

Malgrat que el preu del lloguer mitjà a Espanya ha pujat i se situa ja, segons USO, en 862 euros al mes, és la modalitat per la que més opten els joves, amb lo que per una persona assalariada de 16 i 29 anys, el lloguer suposa un 105,25% del seu salari i un 67,3% en el cas dels que tenen entre 30 i 34 anys.

El 29% dels menors de 30 anys té un habitatge en propietat a Espanya.

Retard de la maternitat

Aquesta situació provoca, entre altres coses, que les dones retarden més la maternitat i tinguen menys fills. Ara l'edat mitjana per ser mare se situa als 31 anys, enfront dels 29,30 anys de 2008 (quan va començar la crisi econòmica) i als 25,66 anys en 1984, és a dir, que en 34 anys, ha augmentat quasi en sis anys.

Les espanyoles tenen de mitjana 1,25 fills lluny dels 2,1 que haurien de tindre perquè la piràmide poblacional fos estable i no invertida com ho està des de fa quatre dècades.

Per millorar la situació de la joventut a Espanya, que és la millor formada de la història del país, USO aposta per potenciar el contracte de formació lligat a l'últim tram dels estudis, fomentar polítiques de Garantia Juvenil, que no estiguen supeditades a fons europeus, i per un parc d'habitatges de lloguer taxat que permeten l'emancipació, entre altres mesures.

Emprendre per tirar endavant

Són molts els joves que decideixen emprendre per posar en marxa els seus projectes de negoci després d'haver encadenat contractes precaris que no els permeten emancipar-se i en alguns casos sobreviure, segons ha explicat la gestora de programes d'emprenedoria d'Acción contra el Hambre, Ana Alarcón, en roda de premsa.

A través del programa «Generación IN», que es desenvolupa en set comunitats autònomes, l'ONG ajuda als joves a posar en marxa plans de negoci, adquirir competències i donar-los suport financer gràcies a aliances amb entitats de microfinançament.

«La majoria dels joves que accedeixen als programes venen de treballar per compte d'altri i d'encadenar diferents contractes precaris i per tant ja arriben desmotivats del mercat laboral; l'esperit de 'jo vull emprendre' de manera inicial és minoritari», assegura Alarcón.

Quant a formació, «el percentatge major són joves universitaris, seguit d'estudiants de secundària i uns altres sense formació, encara que són menys».

Projectes per millorar la vida de l'altre

L'ecologisme, la igualtat, el bon tracte a animals o la lluita contra la violència de gènere impregnen molts dels negocis creats per joves assessorats per l'ONG.

«Molts negocis estan vinculats al medi ambient -com a turisme sostenible i agricultura i ramaderia ecològica-, a serveis a persones amb diversitat funcional, temes vinculats a l'economia circular -gestió de residus- i botigues de roba amb factor sostenible -restaurants que gestionen el desaprofitament d'aliments», ha detallat.

La idea d'emprendre arriba en la majoria dels casos a partir de la situació laboral en la que es troben: «estan rebent salaris molt baixos que no els permet emancipar-se, molts joves tenen dos treballs per poder tindre un sou digne i encadenen un temporal amb un altre sense estabilitat».

Històries de joves emprenedors

La iniciativa d'Ana Alarcón, una estudiant murciana de Treball Social de 21 anys és una de les històries de joves que volen emprenen. Està creant «MúrciaLiberartium», un projecte per millorar la qualitat de vida de persones de la tercera edat, amb malalties mentals i amb discapacitat mitjançant el teatre, la música i altres expressions artístiques.

«La via de l'emprenedoria em dóna l'oportunitat de tindre un treball per arribar a fi de mes i treballar en alguna cosa que tu vols i per al que t'has format», ha assegurat la jove, qui ha destacat que «a més supleix el que no està cobrint l'Estat de Benestar».

Un altre emprenedor ésJuanjoPallarés, de 27 anys, que després del traspàs d'una llibreria a Totana (Múrcia), l'ha posada en marxa «amb un model de negoci més actual».

«Em diuen que si estic boig», reconeix aquest estudiant d'història que després d'encadenar treballs precaris -com a comercial, netejador i cambrer- s'ha decidit a obrir aquest negoci, on pretén unir la venda de llibres amb espais «que permeten desenvolupar models educatius que tinguen en compten l'ecologia i aspectes artístics i emocionals».