Violacions múltiples: molta impunitat i poca educació, alerten les expertes

La sensació d'impunitat dels agressors i la falta d'un model educatiu que potenciï relacions sanes s'amaguen darrere de la majoria de violacions en grup que es cometen a Espanya, les denúncies del qual han augmentat especialment en els últims mesos fins a arribar a 42 casosenguany.

Així ho han alertat a Efeexpertessobre diversos àmbits d'aquesta problemàtica, que han coincidit que la sentència del Tribunal Suprem sobre El Ramat de Pamplona, que va condemnar a 15 anys de presó als cinc violadors per un delicte d'agressió sexual, ha marcat un abans i un després.

«Cada vegada es denuncia i es visibilitza molt més, però continua havent-hi un sentiment d'impunitat molt important per part dels agressors perquè són processos judicials molt llargs i la majoria romanen en llibertat provisional», ha assegurat a Efe l'advocada EsterGarcía, vicepresidenta de l'associacióDonesJuristes.

Per a la lletrada, acordar presó preventiva com a mesura cautelar quan hi ha indicis ajudaria a reduir el nombre de violacions, encara que l'educació -diu- és clau per a posar fi a aquesta xacra.

L'observatoriFeminicidio.net, a través del projecte 'Geoviolenciasexual', ha xifrat en 134 les violacions múltiples comeses des de 2016 i ha revelat que el 24,6% dels agressors són menors d'edat.

Per aquest motiu,Garcíaha apostat per reformar la llei de responsabilitat penal del menor per a evitar les «penes irrisòries», a diferència del que assegura que ocorre amb els violadors adults, els qui solen acabar condemnatsal voltant de deu anys de presó.

A més, segons ha detallat, en la majoria de casos es tracta d'agressions premeditades que segueixen un mateix modus operandi: lloguen habitacions d'hotel, intercanvien missatges abans de cometre la violació, avaluen possibles riscos o, cada vegada amb més recurrència, adquireixen substàncies químiques per a drogar a la víctima.

Amb tot, segonsGarcía, la sentència del Suprem sobre el cas de La Manada ha motivat un lleuger canvi en l'actitud d'alguns jutjats, que «han establert mesures de protecció emocional, com no permetre preguntes humiliants per part de les defenses».

La magistradaLucíaAvilés, sòcia fundadora de l'Associació Dones Jutgesses d'Espanya, així ho corrobora, i en declaracions a Efe va més enllà en destacar que aquesta sentència «ha suposat una autèntica catarsi» i una «revolució absoluta».

«Ha canviat la interpretació de conceptes jurídics com la intimidació, ha propiciat un punt de vista femení i que es parli de perspectiva de gènere en l'àmbit judicial», ha asseverat.

No obstant això, per a Avilés cada cas ha d'analitzar-se de forma individualitzada, la qual cosa impedeix valorar en termes generals si seria convenient aplicar més vegades la presó provisional: «Per mal o per bé hem d'ajustar-nos a les regles que hi ha», ha opinat.

Per part seva, Montserrat Vilà, directora de l'associacióHèlia, que treballa amb dones que han patit violència masclista, el canvi d'actitud detectat arran del cas de La Manada l'ha accelerat la pressió social d'una generació «que ha dit prou».

Al seu judici, el primerenc accés a la pornografia i la facilitatamb quèels joves poden consumir-la és un dels motius que explica aquest tipus de delictes, però no és l'únic.

«Prohibir la pornografia és com posar barreres al mar. Es tracta de com estem educant a la joventut, d'incentivar el respecte i relacions que no siguin abusives», ha recalcat després de lamentar que «fins i tot entre els homes que no violen es minimitza molt el que uns altressí queho han fet».

A més, ha indicat, «la falta de rebuig social fa que molts homes es creen en el dret de violentar a una dona», que sovint és «criminalitzada» i rep la «pressió» del seu entorn perquè no denunciï l'ocorregut.

I és que, tal com ha conclòs, «la violència sexual ha estat l'eina amb la qual els homes han dominat a dones des de temps immemorials», un instrument que s'ha de «tallard'arrel».