L'OIM reclama que els rescatats al mar puguin desembarcar de manera «digna» i «predictible»

L'Organització Internacional per a les Migracions (l'OIM) reclama que els rescatats al mar com els de l'Open Arms puguin desembarcar de manera «digna» i «predictible». «El més important ha de ser salvar la vida de les persones en perill al mar», assegura el seu director regional per Europa, Ola Henrikson. En una entrevista a l'ACN sobre els gairebé 20 dies que va haver de passar el vaixell de l'ONG catalana sense poder arribar a un port segur, Henrikson admet que aquesta crisi «no és un bon senyal» i defensa que cal trobar «una solució sostenible» al Mediterrani. Per això, l'OIM urgeix a «tots els estats implicats» a «cooperar» per fer front aquesta situació.

El bloqueig de l'Open Arms durant 19 dies a les costes de Lampedusa, a Itàlia, va desembocar en un enfrontament entre l'ONG, el govern italià i espanyol. L'entitat va criticar que Roma impedís el desembarcament dels gairebé 15 rescatats i que Madrid trigués més de 15 dies en oferir un port segur. Al seu torn l'executiu socialista de Pedro Sánchez va recriminar a l'organització haver-se negat a desembarcar.

El representant europeu de l'OIM evita entrar en els «detalls» d'aquesta polèmica, però assegura que aquesta problemàtica ha posat de manifest que cal forjar acords «robustos i predictibles» sobre la gestió dels desembarcaments entre els estats de la Unió Europea.

Retrets creuats

Durant la crisi, el govern socialista es va negar a donar la imatge que Espanya sigui «l'única que salva vides» al Mediterrani i va protestar que l'acollida dels rescatats per l'Open Arms era «responsabilitat de la UE» en el seu conjunt. Sobre això, Henrikson nega que s'hagi de «culpar uns o altres» per «la manca de solucions» en l'afer migratori i d'asil. «Tots els estats implicats i institucions a Brussel·les han d'anar a l'una i intentar trobar solucions sostenibles i predictibles», defensa Henrikson.

Des de l'OIM reiteren que estan a disposició dels països europeus per assistir-los en «qualsevol solució que acordin sempre que sigui compatible amb les seves obligacions respecte als drets humans». «Hem de defensar els drets humans que tenen tots els migrants implicats», emfatitza Henrikson.

Les arribades de migrants cauen un 27%

Les arribades de migrants a les costes europees han disminuït un 27% respecte a l'any passat. En el cas d'Espanya, han caigut fins a un 50% i, en el d'Itàlia, fins a un 72%. El descens, però, no és generalitzat al Mediterrani. Les arribades de migrants a Grècia han crescut un 29% respecte al 2018.

A Espanya, la majoria dels migrants arriben a través del mar. De les 19.342 arribades irregulars que hi ha hagut fins al setembre, 15.718 han estat a través del mar i 3.624 per terra. Del gener al setembre, han estat 15.718 les persones que han arribat a Espanya i 229 les que han mort intentant-ho. L'any passat va haver 32.022 arribades, amb 444 persones que van morir intentant travessar el mar.

Nou executiu europeu

La nova Comissió Europea d'Ursula Von der Leyen heretarà el pròxim 1 de novembre l'endèmic conflicte sobre la gestió dels refugiats i immigrants. Una patata calenta que l'executiu sortint no va poder resoldre davant les divisions internes entre els estats, que retenen la major part de competències en aquesta àrea. Ara, l'OIM confia que la Comissió de Von der Leyen continuï treballant per modelar un acord migratori i d'asil entre tots els països del bloc respectant «els drets humans» i «el multilateralisme».

De cara a trobar solucions de consens a Europa, Henrikson aposta per impulsar la migració «regular i ordenada» per aprofitar-ne «els avantatges», així com treballar conjuntament amb els països veïns de les rutes migratòries.