Un advocat de la Unió Europea obre la porta a anul·lar les hipoteques amb IRPH quan siguin abusives

Un Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha obert aquest dimarts la porta al fet que s'anul·lin milers d'hipoteques lligades a l'índexIRPHen declarar que els jutges nacionals poden controlar si va ser abusiu, en aquest cas podrien obligar a la banca a compensar als afectats interposant-li una factura multimilionària.

Les conclusions de l'Advocat General no són vinculants, però el Tribunal de Justícia (TJUE)sol seguir les seves recomanacions a l'hora de dictar sentència.

El veredicte s'espera a principis de 2020 i, de coincidir amb el lletrat, suposarà una nova garrotada per a la banca per l'ús de clàusules abusives i un recolzament per als qui van signar les prop d'un milió d'hipoteques lligades a aquest índex.

L'IRPH, elaborat pel Banc d'Espanya, va ser utilitzat per entitats sobretot a Andalusia, País Basc i Catalunya en substitució de l'euríbor, la qual cosa va encarir els préstecs 25.000 euros de mitjana, segons els afectats, que denuncien que es va comercialitzar amb poca transparència.

Al 2017 el Tribunal Suprem va dictar una sentència en la qual avalava l'índex i estipulava que lareferenciació a un tipus oficial com és l'IRPH«no implica falta de transparència niabusivitat».

Però el 2018, discrepant amb el Suprem, un jutjat barceloní va plantejar diverses qüestions prejudicials alTJUEsobre si era possible controlar la transparència de l'índex i sobre la seva possible nul·litat.

L'Advocat General s'ha pronunciat avui en contra del criteri del Suprem, en considerar que els jutges nacionals sí que poden controlar si l'IRPHva ser abusiu i descartar que doni garanties de transparència pel mer fet de ser un índex oficial.

El lletrat explica que les entitats -Bankia en el cas analitzat- no estaven obligades a referenciar les hipoteques a l'IRPHi podrien haver optat per un altre índex, com l'euríbor.

Per tant, se'ls aplica la Directiva europea sobre clàusules abusives, que només eximeix de control judicial aquelles que introdueixin disposicions «imperatives o supletòries» en els contractes.

Assenyala a més que el mètode de càlcul de l'IRPHés «complex i poc transparent per un consumidor mitjà» i apunta que han de donar-se dos requisits per a considerar que compleix les exigències de transparència.

D'una banda, que la informació sobre el mètode de càlcul sigui «suficient» perquè el consumidor prengui una decisió «prudent» i, per un altre, que s'esmenti l'evolució de l'índex en el passat.

Així, demana que els jutges tinguin en compte en avaluar la transparència si el consumidor podia valorar les conseqüències econòmiques sobre la base de «criteris precisos i intel·ligibles». I afegeix que, encara que la clàusula sigui transparent, el jutge pot controlar si va ser abusiva.

Si la sentència delTJUEsegueix aquesta línia, les milers de demandes sobre l'IRPHque encara han de dirimir els tribunals espanyols i que estan paralitzades a l'espera del veredicte europeu, podrien resoldre's a favor dels afectats.

Segons la normativa europea, quan una clàusula es declara abusiva, es converteix en nul·la i es considera que mai va estar en el contracte, la qual cosa obligaria a anul·lar els seus efectes i a compensar als consumidors, segons expliquen organitzacions d'usuaris i bufets d'advocats.

L'impacte econòmic d'aquest escenari per a la banca seria de 25.000 milions d'euros, segons les associacions d'afectats, encara que el banc d'inversióGoldmanSachsel xifra entre 7.000 milions i 44.000 milions d'euros, en funció del grau de retroactivitat de l'eventual sentència.

Amb aquesta perspectiva, els bancs espanyols han registrat caigudes en borsa després de conèixer-se la postura de l'Advocat General.

L'organització de consumidorsFacuapreveu que, si la sentència final és favorable a l'usuari, es produeixi una allau de noves demandes, com va ocórrer amb la clàusula sol després que elTJUEtambé contradigués al Suprem i determinés que el seu caràcter abusiu havia de motivar la devolució dels diners cobrats il·lícitament tant abans com després de la sentència dictada en 2013 pel tribunal espanyol.

A l'Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) també destaquen que permetria reclamar per «les deficiències en la comercialització» que van portar a centenars de milers de consumidors a contractar hipoteques «que han resultat ser 1.200 euros anuals més cares» que les que usen l'euríbor.

L'OCU calcula que l'import cobrat de més per l'IRPHpodria superar els 37.000 milions d'euros.

En el Govern espanyol, la ministra d'Economia i Empresa,NadiaCalviño, ha dit que «no cal prejutjar quin pot ser l'impacte final» i que caldrà esperar a la sentència final del Tribunal.

«Es tracta d'una qüestió prejudicial», ha afegitCalviño, la qual «no entra en el fons de l'assumpte i no determina la sentència que finalment dictin els tribunals espanyols en cadascun dels casos corresponents».

Una vegada es conegui la sentència delTJUE, els tribunals espanyols hauran de resoldre els casos pendents seguint el seu criteri.