Més de 200 catalans van donar 67,5 milions d'euros a entitats solidàries en els seus testaments

L'any 2018 un total de 206 catalans van donar 67,5 milions d'euros a entitats solidàries en els seus testaments, cosa que suposa el 18% dels llegats de tot l'estat i el 28% de l'import recollit a tot Espanya. Entre els beneficiaris, els ordes religiosos van rebre el 57% dels llegats i el 69% de l'import, davant del 43% dels llegats i el 31% de l'import per a les ONG o les fundacions.

Coincidint amb el Dia Internacional del Llegat Solidari, Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, ha explicat que «un llegat solidari cal fer‐lo explícit en el moment de fer testament i és una manera de donar continuïtat a accions solidàries fetes en el decurs de la vida». El llegat pot incloure bens molt diversos com, per exemple, un immoble, un import en diners o un percentatge del patrimoni. L’únic límit és que «no pot perjudicar, en cap cas, la llegítima dels hereus forçosos que, a Catalunya, regida pel Dret Civil català, és una quarta part del valor dels bens a repartir entre tots els fills, en cas d’haver‐n’hi». Ollé també recorda que «les entitats sense ànim de lucre no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions». A més, recorda que «el testament, amb un cost d’aproximadament 50 euros, és l’únic document que assegura que els bens propis es transmetran a aquelles persones o entitats que es decideixi».

Històricament, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, a molts testaments hi havia llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l’assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, és gràcies a aquests llegats als segles XII i XIII que es crea la Pia Almoina i sis hospitals més. A finals del segle XIX un llegat del banquer Pau Gil destinà la meitat de la seva fortuna a la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau modernista.