Brussel·les considera que Espanya no podia reclamar l'extradició de Valtònyc

La Comissió Europea ha considerat que Espanya no podia reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat. En la vista oral del cas prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l'executiu europeu s'ha posicionat en línia amb els arguments de la defensa del cantant, defensant que l'estat no va fer correctament l'euroodre automàtica de Valtònyc. Per contra, Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga han sostingut durant la vista que el codi penal que cal tenir en compte és el vigent en el moment d'emetre l'euroodre. L'Advocat General del TJUE anunciarà les seves conclusions sobre el cas el pròxim 26 de novembre.

Espanya va demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l'euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.

Els magistrats belgues han preguntat a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya. En concret, volen saber si es pot agafar com a referència la llei penal «en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea».

Arguments de la CE

L'advocat de la CE, Rudi Troosters, ha defensat que «només el dret concret aplicable» als fets és «rellevant per l'euroordre» i nega que utilitzar la llei del moment de l'emissió pugui ajudar a donar «majors possibilitats d'entrega» d'un condemnat. En aquest cas, la CE ha plantejat un potencial problema de «despenalització» si el cas fos a la inversa, és a dir, que certs estats rebaixin les penes del codi penal per dificultar les extradicions automàtiques per certs delictes.

A més, Troosters ha assegurat que la llei europea sobre euroodres no especifica concretament que s'hagi d'aplicar el codi penal del moment en què s'emet. «Ho hauria d'haver dit clar i precís», reclama.

Posició d'Espanya

L'advocada de l'Estat, Sonsoles Centeno Huerta, ha començat el seu al·legat davant dels 15 jutges que estudiaran el cas remarcant que per Espanya el sistema d'euroordres és «un instrument bàsic i necessari» i que defensa la seva «eficàcia».

En aquest sentit, Centeno Huerta ha justificat que «en cas de dubte» es tingui en compte el codi penal del moment en què es dicta l'ordre de detenció europea perquè s'ha de prioritzar «la finalitat» d'aquest instrument de cooperació judicial. Així, ha alertat que, en cas contrari, es «perjudicaria» el seu bon funcionament.

Dubtes de l'Advocat General

L'Advocat General del TJUE, el txec Michal Bobek, ha qüestionat aquests arguments de la representant espanyola en el seu torn de preguntes. En concret, li ha preguntat perquè exactament creuen que agafar la llei actual com a referència ajuda al bon funcionament de l'euroordre i la del moment dels fets no.

«Sembla que sigui només perquè els hi va bé i ja està», ha destacat, preguntant-se si retirarien una euroordre en cas que el codi penal es reformés en un sentit més tou. Centeno Huerta ha assegurat que així ho farien si es donés el cas.

Bèlgica fa costat a Espanya

«El govern belga vol ressaltar que comparteix la interpretació d'Espanya», ha assegurat la seva representant. La lletrada belga ha justificat que es pugui aplicar un codi penal més dur per emetre una euroordre perquè aquesta «no equival a una pena», és a dir, que no implica que el cantant hagi de complir més anys a presó dels que marca la seva sentència.

La fiscalia belga també ha defensat que es pugui utilitzar un codi penal posterior i ha argumentat que aquest fet no afecta la «durada» de la sentència.

La defensa se sent «enganyada»

«Ens van enganyar des del principi i per sort ho hem pogut corregir», ha afirmat l'advocat de Valtònyc Paul Bekaert a l'inici del seu al·legat, en referència a l'ús per part d'Espanya d'una llei posterior als fets pels quals es va condemnar el cantant per fer l'euroordre.

Bekaert ha remarcat que estan «d'acord amb el plantejament de la Comissió Europea» i que la normativa europea que regula les euroordres no estableix específicament que es pugui aplicar el codi penal de manera retroactiva.

A més, Bekaert ha replicat a l'advocada espanyola que «cal donar prioritat als drets fonamentals» per sobre de «la cooperació dels estats» en matèria judicial. «Espero que aquest tribunal doni prioritat als drets fonamentals», ha conclòs al final de la seva intervenció.