Judicial
El jutge envia a presó sense fiança els set membres dels CDR acusats de terrorisme
Veu indicis que formen part «d'una organització amb una estructura jerarquitzada» anomenada ERT que «pretén instaurar la república catalana per qualsevol via»
El jutge de l'Audiència Nacional ha decidit enviar a presó comunicada i sense fiança els set membres dels CDR detinguts des de dilluns després d'haver-los interrogat aquest dijous. El titular del jutjat d'instrucció 6 de l'AN, Manuel García Castellón, els investiga per delictes de pertinència a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls. El magistrat considera que hi ha indicis que els set arrestats formen part d'ERT (Equips de Resposta Tàctica), «una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes». El jutge no incorpora el delicte de rebel·lió que constava a la nota que va difondre dilluns la fiscalia. García Castellón entén que la «gravetat de les penes que comporten els delictes que se'ls imputen, la capacitat de destruir proves», la possibilitat de fugida i de reiteració delictiva justifiquen la presó.
El magistrat ha adoptat les mesures cautelars que sol·licitava la fiscalia que ha demanat presó incondicional per a tots ells i els ha acusat de delictes de tinença d'explosius, conspiració per a estralls i integració a organització terrorista «amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública». Els lletrats d'Alerta Solidària, que porten la defensa de cinc d'ells, han intentat demostrar durant l'interrogatori que la seva entrada a presó no era necessària, ja que són «persones normals».Previsiblement, els arrestats ingressaran al centre penitenciari de Soto del Real.
Petició d'habeas corpus
Fonts jurídiques han explicat que els dos detinguts que tenen advocats d'ofici van dir en dues ocasions entre dimecres al vespre i aquest dijous al matí que volien mantenir els lletrats d'ofici. Els seus familiars van demanar un habeas corpusi els dos arrestats, que haurien declarat davant la Guàrdia Civil a la comandància de Tres Cantos, van ser conduits davant del jutge de guàrdia de l'AN, Alejandro Abascal, i van negar tenir cap queixa per la detenció i tampoc van voler canviar d'advocat.
Interlocutòries individualitzades
El cas es manté sota secret de sumari mentre s'analitza la documentació requisada i per aquest motiu, segons han explicat fonts de l'Audiència Nacional, el jutge García Castellón no ha fet pública una interlocutòria. Tanmateix, un comunicat de l'AN, concreta que el jutge individualitzarà les accions concretes que atribueix a cada investigat així com la seva funció dins de l'organització a les interlocutòries de presó.
Quatre hores d'interrogatoris
L'interrogatori als set CDR ha durat quatre hores -d'11 a 15 h- i els cinc arrestats defensats per l'organització antirepressiva només han respost les preguntes dels seus advocats. Els altres dos detinguts tenen advocats d'ofici. Les declaracions s'han fet per separat i, a banda del magistrat del jutjat d'instrucció 6 de l'AN, només hi han estan presents cadascun dels acusats amb el seu advocat i el fiscal Miguel Ángel Carballo, ja que el cas està sota secret de sumari.
Argumentació de la fiscalia
En una nota la fiscalia ha argumentat que «la gravetat de les penes que comporten aquests delictes» juntament amb «el risc que es puguin materialitzar les conductes que planejaven i de destrucció de proves» justifiquen la petició de presó incondicional per als set detinguts. El ministeri públic no incorpora a la llista de delictes el de rebel·lió, que sí que constava a la nota de premsa que va fer pública el 23 de setembre després de les detencions.
En aquell comunicat detallava que les detencions s'havien fet «davant la certesa» que perpetrarien les accions que preparaven aprofitant el període comprès entre l'aniversari del referèndum il·legal de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici al Tribunal Suprem. Ho argumentava afirmant que tenien molt «avançats els preparatius» d'un projecte que «podria haver ocasionat danys irreparables».
Operatiu de la Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil els va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'AN als escorcolls efectuats, els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades «precursores» de la confecció d'explosius. La majoria de detencions es van fer a Sabadell, però també n'hi va haver a municipis del Vallès Oriental i a Osona. En total la Guàrdia Civil va detenir nou persones però dos dels arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs el mateix dilluns a la tarda. Als dos alliberats se'ls continuaria mantenint el delicte de terrorisme.