El nivell del mar podria pujar més d'un metre en 2100 per l'escalfament climàtic

El nivell del mar podria pujar més d'un metre d'aquí a l'any 2100 si es manté l'actual augment de les temperatures, va avançar aquest dimecres un informe de l'ONU, que adverteix que això podria obligar a desplaçar a milions de persones.

Les conclusions del Grup Intergovernamental d'Experts en canvi Climàtic (IPCC) no deixen lloc a dubtes: la pujada podria situar-se en entre 30 i 60 centímetres si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle es redueixen fortament i l'escalfament climàtic es limita a 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials.

Però en comparació amb finals del segle XX, podria arribar fins als 110 centímetres si continua la tendència actual de l'augment de les temperatures.

L'anàlisi d'aquest panell dependent de Nacions Unides, presentat a Mònaco, evidència que l'escalfament climàtic també ha pujat la temperatura dels oceans, que són més calents, més àcids i menys productius, i que fenòmens extrems com El Niño vagin a ser cada vegada més freqüents i severs.

Aquest informe és el més extens fins avui sobre l'impacte de la crisi climàtica en els oceans i la criosfera i els seus autors avisen que encara que el mar obert o els pols puguin semblar llunyans per a molta gent, la població depèn en gran part d'ells de forma directa i indirecta.

Es calcula que petites glaceres a Europa, l'est d'Àfrica, els Andes Tropicals i Indonèsia perdran més del 80% de la seva massa de gel d'aquí a 2100 amb l'actual escenari d'altes emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

Amb això, es veu afectada també la qualitat de l'aigua i la seva disponibilitat en regions més baixes, amb implicacions en sectors com l'agricultura, el turisme o la generació d'energia.

L'IPCC recalca la pressió a la qual l'activitat humana ha sotmès als oceans, que han absorbit prop d'un quart de les emissions de gasos des dels anys 80, la qual cosa ha provocat la seva acidificació. El grup d'experts afegeix que la capa del gel marí de l'Àrtic s'està reduint i tornant més prima.

Fins i tot si l'augment de la temperatura es quedés per sota d'aquests dos graus, el permafrost, la capa de sòl permanentment congelada a les regions polars, perdria el 25% de la seva superfície més externa. Però en un escenari menys favorable, aquest percentatge podria elevar-se al 70%.

L'IPCC recorda que 670 milions de persones viuen en regions d'alta muntanya, 680 milions en zones costaneres de baixa altitud, quatre milions de forma permanent a la regió àrtica i 65 milions en petites illes, a més de diferents espècies d'animals que podrien veure's abocades a l'extinció.

Encara que els ecosistemes costaners amb vegetació protegeixen la costa de l'erosió, prop del 50% d'aiguamolls han desaparegut en els últims 100 anys com a resultat de l'acció humana, fenòmens climàtics extrems o l'alça del nivell del mar.

«La paraula clau ara és adaptació. Això ens permet abordar molts dels riscos que es puguin presentar i ens podria ajudar també a disminuir els efectes que es puguin experimentar a través d'aquests riscos. Per això és important prendre accions primerenques», explica a EFE la científica xilena Carolina Adler, una de les autores del text.

Això significa, afegeix, respectar l'objectiu de l'Acord de París sobre el clima perquè l'augment de la temperatura no superi els 1,5 graus, establir una veritable coordinació entre governs i organismes, i aplicar mesures de mitigació.

L'IPCC considera que reduir factors de vulnerabilitat, com la urbanització costanera, és una resposta efectiva. Unes altres com la construcció d'edificis a prova d'inundacions són apropiades només davant l'actual nivell del mar, però no de cara a les previsions futures.

En altres casos, la seva recomanació és més extrema: «Quan la comunitat afectada és petita, o després d'un desastre, reduir el risc amb una reubicació val la pena que es tingui en consideració si hi ha zones alternatives», conclou l'informe.