La immunoteràpia ofereix noves oportunitats terapèutiques en càncers gàstrics

Un estudi liderat pel director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el doctor Josep Tabernero, demostra que la immunoteràpia ofereix noves oportunitats terapèutiques per a un grup de pacients amb càncer d'unió gàstrica o gastroesofàgica avançat com a primera línia de tractament. La investigació valora l'efectivitat del pembrolizumab, un anticòs monoclonal del qual ja s'havia mostrat prèviament l'eficàcia en múltiples tumors.

L'estudi s'ha presentat en el marc del congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que presideix el doctor Tabernero. Es tracta d'un dels congressos més importants d'oncologia de tot el món i reuneix aquests dies més de 29.000 especialistes a Fira Gran Via Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat.

Per dur a terme la investigació, el doctor Tabernero va fer servir les dades d'un estudi internacional en el qual va participar el VHIO i que comprovava l'eficàcia com a tractament de primera línia de pembrolizumab en monoteràpia o combinat amb quimioteràpia.

En aquest congrés d'ESMO, s'han avançat més resultats relatius a aquest assaig, concretament per a un grup de pacients -amb inestabilitat de microsatèl·lits-, que representen entre el 8 i el 10% dels tumors gastrointestinals. «Aquí ens trobem que hi ha un benefici espectacular de la immunoteràpia en primera línia davant de la quimioteràpia. Encara que no sigui una població molt nombrosa, el benefici que s'hi obté és molt notable», assenyala el prestigiós oncòleg.

L'estudi també ha servit per demostrar que el perfil de seguretat de l'anticòs monoclonal és més favorable que el de la quimioteràpia, amb menys efectes secundaris.«Amb totes aquestes evidències, confiem que el tractament immunoteràpic únicament amb pembrolizumab en aquesta població de pacients pugui ser considerat en primera línia de tractament en pacients amb tumors gàstrics», afirma el doctor Tabernero.

Qualitat de vida dels pacients

També a partir dels resultats del mateix assaig, la doctora María Alsina, metge oncòloga al Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO -que dirigeix el doctor Tabernerno i la investigadora principal del qual és la doctora Teresa Macarulla- ha realitzat un altre estudi per mesurar l'impacte de la qualitat de vida dels pacients que reben el tractament en primera línia de pembrolizumab en comparació amb la quimioteràpia.

Tot i que els resultats indiquen que la qualitat de vida dels pacients va ser semblant entre els dos grups, el tractament amb pembrolizumab«va demostrar un control millor de les nàusees i vòmits», assenyala la doctora Alsina. Aquestes dades, juntament amb les d'eficàcia de l'estudi,«donen suport a un balanç de risc-benefici favorable a la immunoteràpia com a primera opció de tractament en pacients afectats de càncer gàstric i/o de la unió gastroesofàgica».

Càncer de coll uterí

El càncer de coll uterí és la quarta causa de mort per càncer entre les dones i se situa com el quart més diagnosticat actualment. A més, les pacients amb tumors recurrents i metastàtics es poden enfrontar a un pronòstic descoratjador, amb poques opcions terapèutiques disponibles, i per identificar i desenvolupar noves estratègies és molt important.

També en el congrés d'ESMO, està previst que es donin a conèixer els resultats preliminars d'un assaig de recerca en immunoteràpia en càncer de coll d'úter associat a virus. Els resultats permeten continuar explorant noves vies en aquest tipus de càncer. La primera autora de l'estudi és la doctora Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del VHIO i presidenta del Grup de Càncer Ginecològic del congrés.

Congrés ESMO

La immunoteràpia, que utilitza el propi sistema immunitari per lluitar contra el càncer, centra bona part de l'atenció d'aquest congrés d'ESMO, que va començar divendres i s'allargarà fins dimarts. Un altre dels camps amb més protagonisme és el de les teràpies dirigides contra alteracions concretes dels tumors. Així, un dels principals esforços dels investigadors en els últims anys s'ha centrat en la subclassificació de la malaltia per poder personalitzar més els tractaments.

En el congrés, està previst que es presentin més de 2.000 estudis d'avenços científics en el tractament del càncer, 93 dels quals són considerats del més alt impacte i, per tant, podrien canviar en el futur la pràctica clínica per tractar el càncer. Així, s'han presentat estudis que milloren els resultats del tractament del càncer de mama avançat. També s'han presentat avenços per tractar els tumors triple negatiu, un càncer de mama particularment agressiu; el càncer d'ovari o el de pulmó, entre altres.