Cs registra al Parlament la moció de censura contra Torra i proposa a la tarragonina Lorena Roldán

Cs ha registrat aquest dilluns al Parlament la moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir diumenge va anunciar la seva portaveu, Lorena Roldán, a qui la formació ha proposat com a candidata a presidenta. Així ho han explicat fonts de la formació taronja a l'ACN pocs minuts després que tanqués el registre de la cambra catalana. El Comitè Executiu de Cs s'ha reunit aquest matí a Madrid per aprovar la decisió i, segons ha explicat la mateixa Roldán en una roda de premsa, s'han iniciat contactes amb el PSC i el PPC per intentar que prosperi, tot i que aritmèticament ho tenen molt difícil ja que JxCat, ERC i la CUP sumen majoria absoluta al Parlament. Si la moció de censura arriba al ple, es convertirà en la quarta que es debat a l'hemicicle després de les de 1982 i 2001 contra Jordi Pujol i la de 2005 contra Pasqual Maragall. L'any 2017 l'aleshores líder de Cs a Catalunya Inés Arrimadas també va anunciar que presentaria una moció de censura contra Carles Puigdemont, tot i que mai la va arribar a registrar.

El text de la moció de censura, que han titulat 'Moció de la convivència', té 13 pàgines i retreu a Torra que actuï segons els «designis i ordres del fugat de la justícia Carles Puigdemont» i pretengui, segons Cs, «donar continuïtat al pla il·legal d'intentar aconseguir la secessió unilateral i forçada de Catalunya», alhora que l'acusa d'«inacció» davant de problemes socials com la pobresa, l'atur, les llistes d'espera i «la fuga d'empreses». Li retreu la inversió de la Generalitat en organismes com TV3 i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i el fa responsable de «comportaments antidemocràtics i il·legals que posen en risc els drets i llibertats fonamentals de tots els ciutadans», fins i tot, «de manera violenta».

Davant d'aquesta situació, Cs lamenta que Torra no hagi condemnat l'acció de grups com els Comitès de Defensa de la República (CDR), a qui responsabilitza de talls en carreteres i vies de comunicació, pintades «amenaçants» en domicilis o seus de partits, escarnis i «amenaces contra tots els servidors públics de l'Estat». «Torra ha exalçat i encoratjat accions radicals i violentes», assegura la iniciativa, que recorda com el president va animar els CDR a «apretar» en el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i el posterior «intent d'assalt violent al Parlament» d'aquell mateix dia, així com les protestes del 21 de desembre de 2018 per la celebració del Consell de Ministres a Barcelona.

Cs també censura que Torra «ha manifestat públicament en els últims mesos i en reiterades ocasions que no té intenció de respectar la sentència del Tribunal Suprem» sobre el cas de l'1-O, al qual el partit taronja es refereix com a «cop a la democràcia» i hi afegeix el suport que ha manifestat als detinguts per part de la Guàrdia Civil a qui l'Audiència Nacional investiga per presumpte terrorisme. «Tot el que s'ha exposat anteriorment acredita de manera suficient la irresponsabilitat que suposa que Torra segueixi ostentant la màxima autoritat executiva autonòmica de Catalunya i la màxima representació ordinària de l'Estat a Catalunya», conclou.