Un informe de les Corts detecta «situacions» d'assetjament entre treballadors

El diagnòstic que van encarregar el Congrés i el Senat per a redactar un futur pla d'igualtat en totes dues Cambres ha detectat «situacions d'assetjament moral, sexual i/o per raó de sexe», ja que el 10 per cent de les treballadores entrevistades per a l'informe «consideren haver viscut» casos així, igual que el 3 per cent dels treballadors.

Un 7 per cent de les dones enquestades i un 9 per cent dels homes diuen «haver-los presenciat», en tant que un 31 per cent d'entrevistades i un 26 d'entrevistats indiquen que «alguna cosa s'ha comentat» sobre aquest tema.

Són percentatges que figuren en un document intern al qual ha accedit Efe; es tracta del diagnòstic que el Congrés i el Senat van encarregar en l'anterior legislatura a una empresa externa amb la finalitat de redactar un Pla d'Igualtat per a totes dues Cambres.

No existeix ara com ara aquest Pla, i aquesta és la manca per la qual es fa l'informe, però no és l'única.

Sense vies per a denunciar

En la formació, denúncia i identificació de situacions d'assetjament sexual o per raó de sexe el diagnòstic localitza diversos buits.

Destaca que en les Corts Generals no s'ha dut a terme cap estudi per a detectar «possibles riscos derivats de l'assetjament» com a «situacions d'estrès, depressió o ansietat».

Remarca que no està fet «un protocol de prevenció i actuació contra l'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe».

I recalca que no s'han traçat «canals formals interns per a denunciar situacions que el personal consideri que han de ser» comunicades, com per exemple conductes «ofensives, discriminatòries o abusives».

La sensibilització sobre aquests casos, així com la formació, brillen per la seva absència, a tenor de les conclusions de l'informe. Potser per això, apunta el document, «en la direcció de Recursos Humans no es té constància de cap episodi d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe».

Context de l'informe

Un total de 1.125 persones integren els cossos de funcionaris, personal laboral i personal eventual del Congrés i del Senat, segons les dades a 31 de gener de 2019, que són amb els quals compta l'estudi. Un 58 per cent són homes i un 62, dones.

Un matís en el qual reparar: el 70 per cent de les dones i el 65 per cent dels homes tenen més de 45 anys.

De les tres categories laborals citades abans, l'informe subratlla «l'alta proporció de dones» en el personal eventual de les dues Cambres, la qual cosa no és fútil, perquè es tracta del sector amb més temporalitat.

El 55 per cent d'aquests 1.125 treballadors ha propiciat amb les seves respostes l'elaboració del diagnòstic en el qual es basarà el futur Pla d'Igualtat.

Demandes de conciliació

La sensació generalitzada, assenyala l'informe, és que en les Corts preval la igualtat d'oportunitats: més del 60 per cent de les persones enquestades consideren que conflueixen les mateixes oportunitats per a accedir a les places que es convoquen, per a promocionar-se, per a entrar en cursos de formació i per a cobrar.

És més: un 96 per cent d'entrevistats i un 90 per cent d'entrevistades conclouen que cobren igual.

Canvia el panorama si es parla de conciliació. Entre el personal sobresurt la demanda d'un règim horari diferent, en el qual càpiguen la jornada intensiva tot l'any, el teletreball, la flexibilitat en les entrades i sortides i la racionalització en l'activitat parlamentària, a vegades llarguíssima a causa de plens que conclouen avançada la nit.

Entre un 40 i un 60 per cent dels enquestats sol·liciten aquestes mesures.

Diu el diagnòstic que el 28 per cent de les treballadores ha demanat reducció de jornada, percentatge elevat si es compara amb el 6 per cent dels homes que ho ha fet. I això a pesar que un 69 per cent de les enquestades creu que és incompatible comprimir l'horari i tenir un lloc de responsabilitat.

En l'últim any, per cert, 13 dones van sol·licitar reducció de jornada per a cuidar del seu fill o filla. Només un home.

Sobre situacions d'assetjament

La immensa majoria dels treballadors creu que en el Congrés i al Senat es viu «un clima igualitari», de manera que no perceben un llenguatge sexista en la web o en els comunicats ni «actituds o comentaris discriminatoris o masclistes».

Aquesta és la percepció principal respecte dels casos d'assetjament, perquè quan l'informe indaga en «si es donen o s'han donat casos d'assetjament moral, sexual i/o per raó de sexe», més del 50 per cent de dones i d'homes, en totes les categories laborals, opten per aquesta resposta: «No crec, el clima és molt igualitari».

No obstant això, afirmen haver «viscut» situacions d'assetjament el 10 per cent de les entrevistades (mitjana de dones en totes les categories laborals que delimiten l'estudi) i el 3 per cent dels homes (la mateixa mitjana).

I aquí radica una de les manques que detecta l'informe. «Sabria a qui dirigir-se en cas de sofrir assetjament moral, sexual i/o per raó de sexe?», pregunta l'estudi. Un 57 per cent de les entrevistades i un 59 per cent dels entrevistats asseguren: «No, perquè mai m'han informat».