Un anticoagulant oral retarda en ratolins l'aparició de l'alzheimer

Un equip d'investigadors ha demostrat que el tractament amb el fàrmacdabigatran, unanticoagulantoral d'acció directa, retarda en ratolins l'aparició de la malaltia d'Alzheimer.

Els resultats es publiquen a la revistaJournaloftheAmericanCollegeofCardiology(JACC)i, segons els seus responsables, obren la porta a un possible futur tractament per aquesta malaltia.

La investigació està liderada per científics espanyols del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), en col·laboració amb un equip de la Universitat deRockefellerde Nova York (els EUA).

En concret, els investigadors han demostrat que, al cap d'un any de tractament ambdabigatran, els animals no van experimentar pèrdua de memòria ni disminució en la circulació cerebral.

Així mateix, es va observar que aquesta teràpia disminuïa la inflamació cerebral, el mal vascular i reduïa els dipòsits del pèptid amiloide, signes típics de l'alzheimer, informa elCNICen una nota de premsa.

Aquest tipus de demència afecta a més de 30 milions de persones al món i està associada a una disminució en la circulació cerebral, de manera que les cèl·lules del cervell no reben tots els nutrients i oxigen necessaris i moren.

També es coneix que l'alzheimer és un trastorn multifactorial amb un component pro-coagulant crònic.

Els fàrmacs aprovats fins avui només ajuden temporalment amb els problemes de memòria, però no aconsegueixen detenir ni revertir els símptomes.

El present estudi ha combinat tècniques fisiològiques i moleculars per a demostrar que laanticoagulacióna llarg termini ambdabigatránmillora lapatogénesisde l'alzheimer en ratolins, relata en el seu comunicat el Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares.

Aquest medicament, amb menys efectes secundaris que altres anticoagulants clàssics, està aprovat per al seu ús en diferents malalties humanes, com la prevenció delictus.

Marta CortesaCanteli, investigadora MiguelServetdelCNICi responsable de l'estudi, destaca a Efe la necessitat de desenvolupar teràpies combinades i individualitzades dirigides a tractar els diferents mecanismes que contribueixen a l'alzheimer.

Un d'ells, resumeix, és millorar la circulació cerebral: «ara sabem que l'ús de tractaments anticoagulants orals podria resultar eficaç en aquells malalts d'alzheimer amb tendència pro-coagulant».

«Retardar l'aparició de la patologia, encara que sigui uns anys, suposaria un augment en la qualitat de vida dels malalts i tindria un impacte important en el nombre global de persones que sofreixen aquesta malaltia».

Per part seva, Valentín Fuster, director general delCNICi també autor del treball, indica que «les malalties neurodegeneratives estan profundament lligades a la patologia dels vasos cerebrals».

«L'estudi del nexe cervell-cor en les malalties neurodegeneratives és el repte de la dècada vinent», conclou aquest científic.

En aquest sentit, a l'espera de futures anàlisis en humans, aquesta recerca suggereix quedabigatránpodria ser un possible tractament futur per a normalitzar la circulació cerebral en malalts amb alzheimer.

Però abans, explica a Efe CortèsCanteli, cal desenvolupar una eina diagnòstica que identifiqui a aquells pacients amb alzheimer que presentin tendència a coagular, i en això és en el que està immers l'equip.

Es creu que un percentatge important dels pacients d'alzheimer tenen aquesta característica, la qual cosa suposa un factor que contribueix al desenvolupament de la malaltia, «per la qual cosa s'hauria de tenir en compte a l'hora del diagnòstic i tractament», apunta aquesta científica.

Aquest estudi es va iniciar als EUA fa sis anys amb finançament nord-americà i ha pogut finalitzar-se a Espanya gràcies a diverses ajudes nacionals i europees que van permetre que CortesaCantelitraslladés la seva línia de investigació de tornada a Espanya en 2015.