Judicial
El TC suspèn part de la resolució del Parlament que defensa l'autodeterminació
El ple del tribunal avisa la Mesa de la cambra catalana de conseqüències penals si eludeix la suspensió
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit per unanimitat els incidents d'execució presentats pel govern espanyol contra diversos punts de la resolució del Parlament del 25 de juliol que defensa l'autodeterminació i torna a reprovar el rei Felip. El ple del tribunal ha acordat suspendre part de la resolució, ja que l'executiu de Pedro Sánchez ha reclamat que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució que deixa sense efecte qualsevol llei, acord o normativa autonòmica impugnada per l'Estat. A banda, el TC ha advertit els membres de la Mesa de la cambra catalana de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal» en les quals «podrien incórrer» si «eludeixen la suspensió acordada» i els recorda «el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposi ignorar o eludir» les sentències prèvies del TC que, segons el recurs de l'executiu, ja determinen que reprovar el rei o defensar l'autodeterminació és inconstitucional.
El govern espanyol va aprovar al Consell de Ministres de divendres presentar dos incidents d'execució al TC -i no un recurs d'inconstitucionalitat- contra tres punts de la resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP de «propostes per a la Catalunya real». L'executiu va reclamar la «immediata suspensió» dels punts sobre l'autodeterminació i la reprovació del monarca perquè considera que incompleixen diverses sentències del TC que ja van anul·lar resolucions similars al Parlament.
Concretament, segons recull el text d'admissió a tràmit del TC, els punts de la resolució sobre l'autodeterminació vulneraria la sentència 259/2015, de 2 de desembre, que declara inconstitucional la resolució del 9 de novembre de 2015 que declara l'inici del camí cap a la desconnexió. A més, argumenta que també contravé la sentència 136/2018, de 13 de desembre, que va declarar inconstitucionals apartats de la moció del 5 de juliol de 2018 que ratificava els «objectius polítics» del 9-N.
Sobre la reprovació del rei, l'executiu creu que vulnera la sentència 98/2019, de 17 de juliol, que anul·la la reprovació del monarca aprovada al Parlament l'11 d'octubre de 2018. El govern espanyol ja va avisar que «eludir» aquestes sentències podia tenir conseqüències penals «particularment greus» per al president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la Mesa. Concretament, van mencionar en roda de premsa divendres que podien cometre un delicte de «desacatament».
El TC ha admès a tràmit els incidents d'execució i ara haurà d'entrar en el fons de la qüestió per decidir si la resolució del 25 de juliol contravé aquestes sentències. Mentrestant, els punts impugnats estaran suspesos. A més, el ple del tribunal ha advertit, tal com va demanar el govern espanyol, la Mesa que ha d'impedir qualsevol iniciativa parlamentària que ignori la suspensió o eludeixi les citades sentències.
L'executiu portarà al TC tres resolucions més
L'executiu espanyol va anunciar que portarà al TC aquest divendres tres resolucions més, les que es van aprovar al Parlament fa dues setmanes al Debat de Política General sobre l’1-O, els presos i la presència de la Guàrdia Civil a Catalunya. El govern espanyol va dir que encara havia d'estudiar si serà amb un recurs ordinari o si també ho faran via incident d'execució. Les tres resolucions que vol recórrer es van publicar al butlletí oficial del Parlament el passat divendres coincidint amb la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.