El TS conclou que Bassa va tenir 'una intervenció decisiva blindant' centres cívics per garantir les votacions de l'1-O

El Tribunal Suprem (TS) conclou que l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va tenir»una intervenció decisiva» a l'hora de garantir que els centres cívics estiguessin oberts el dia del referèndum. La sentència recull, literalment, que»per evitar riscos» l'exconsellera va assumir les competències de tots els directors de centres cívics des del 28 de setembre i fins al 2 d'octubre. I que ho va fer»l'endemà mateix» que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) emetés la interlocutòria que manava tancar col·legis electorals el dia 1 d'octubre. El Suprem condemna l'exconsellera de Treball a 12 anys de presó i a 12 d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació (agreujat amb motiu de la seva quantia).

El Tribunal Suprem subratlla que l'exconsellera de Treball i Afers Socials, conjuntament amb la resta de condemnats per sedició, va decidir de manera «inequívoca i deliberada» participar en l'estratègia per «fer un pols a l'ordre constitucional» i convertir Catalunya en un «Estat sobirà». La sentència recull que, tot i que al judici de l'1-O Dolors Bassa declarés que s'havien acatat les suspensions dictades pel Constitucional, l'exconsellera va adoptar «decisions executives imprescindibles» perquè el referèndum s'acabés celebrant.

D'entrada, el TS subratlla que Bassa va «encoratjar la participació i mobilització social». I que tot i que declarés que durant les protestes del 20-S no es va moure del despatx de la conselleria, sí que va fer una piulada a través de Twitter amb el missatge: «Defensem la democràcia. Defensem la llibertat i el mandat dels catalans». A més, el Suprem posa l'accent en què, l'endemà dels registres, Bassa va enviar un e-mail qualificant l'actuació de la Fiscalia «d'injusta i lamentable».

La sentència indica que l'exconsellera de Treball també va «convidar» els treballadors de la Generalitat a participar al referèndum. Entre d'altres, donant «instruccions» als sindicats perquè informessin als seus afiliats que, tots aquells que treballessin durant l'1-O, tenien dret a agafar-se permís per votar.

A més, i aquí ja ho relaciona amb malversació, el Suprem recull que Bassa «va assumir de manera efectiva» el «compromís econòmic» del seu Departament amb la celebració del referèndum. Un compromís que, recull la sentència, es va materialitzar amb l'acord aprovat el 6 de setembre del 2017, mitjançant el qual la Generalitat es constituïa com a administració electoral i, «directament i de manera col·legiada», els Departaments assumien la contractació necessària per fer efectiu l'1-O.

'Escoles Obertes' i registre de voluntaris

La sentència diu que, com a titular de Treball i Afers Socials, l'exconsellera Bassa no només va cedir locals per la consulta, sinó que també va assumir part dels encàrrecs que es van fer a Unipost (notificacions, butlletes i sobres de votació) i que el seu Departament va coordinar el registre de voluntaris.

El TS assegura que, a través de la web 'referendum.cat' es van «captar fins a 47.498 voluntaris», una competència que va assumir el Departament de Treball. I que aquests «reclutats» es van destinar «a cobrir les necessitats que presentava la realització del referèndum».

Pel què fa als locals, el Suprem considera provat que Dolors Bassa va «cedir l'ús de centres cívics» per a l'1-O i per a la jornada 'Escoles Obertes'. Una iniciativa ciutadana que va consistir en fer activitats als col·legis i centres cívics per evitar que tanquessin aquell cap de setmana. I que la sentència recull, explícitament, que tenia per objectiu «evitar o dificultar enormement» que es tanquessin pel referèndum, com havia manat el TSJC.

En el cas de la iniciativa 'Escoles Obertes', part dels locals (centres cívics) depenien del Departament de Treball i Afers Socials. Mentre que d'altres (en concret, les escoles) penjaven d'Educació, conselleria de la qual n'era titular Clara Ponsatí. La sentència del Suprem no fa referència a aquest punt, i en referència a Bassa subratlla que «en relació a l'ús de locals» l'exconsellera «va tenir una intervenció decisiva a l'hora de garantir la seva disponibilitat per al referèndum».

I aquí, el Suprem subratlla explícitament que, per evitar riscos «que poguessin interferir en el pla traçat», Bassa va assumir la competència «de tots els directors dels centres afectats» entre el 28 de setembre i les set del matí del 2 d'octubre. Durant el judici de l'1-O, la mateixa Dolors Bassa va assegurar que havia decidir fer-ho per «calmar la inquietud» dels equips directius sobre possibles responsabilitats. Però el tribunal no es creu aquesta versió, i conclou que l'exconsellera va tirar endavant una decisió «arbitrària» amb l'objectiu de fer possible el referèndum.

Ara bé, si la cessió de locals li serveix per provar el delicte de sedició, el Tribunal Suprem no entén que això també s'inscrigui en el de malversació. I aquí, no comparteix les tesis de les acusacions (que entenien que s'havia de tenir en compte què hauria costat un hipotètic lloguer d'aquests locals).

La sentència, però, prefereix basar-se en el «valor d'ús» a l'hora de provar o no la malversació. I entén que, tot i haver-se fet servir com a col·legis electorals, els diferents locals no van veure «perjudicada» la seva funcionalitat. En conseqüència, desestima incloure-ho dins el delicte de malversació.

Encàrrecs a Unipost

Per últim, i focalitzant-se amb la malversació, la sentència recull que el Departament de Treball es va fer càrrec de part dels encàrrecs que es van fer a l'empresa Unipost. En concret, el Suprem li atribueix una despesa de 197.492,04 euros per distribuir les notificacions als integrants de les meses electorals de l'1-O.

Una factura, però, que juntament amb les altres d'Unipost, mai van arribar a cobrar-se, perquè l'empresa va fer fallida i els administradors concursals van renunciar a reclamar el deute. Ara bé, a l'hora de provar el delicte, el TS es recolza en el fet que el perjudici econòmic, com recull el dret administratiu, ja es genera des del moment en què es fa efectiu el compromís de despesa (independentment que s'acabi o no pagant).

Aturada de País

L'argumentari de la sentència també fa referència a l'Aturada de País del 3 d'octubre del 2017, una «vaga general» –descriu el Suprem- que tenia com a objectiu «protestar per la violència desplegada l'1 d'octubre». La sentència subratlla que Dolors Bassa, juntament amb altres exconsellers, va instar el Govern a ratificar l'acord d'adhesió a l'aturada, un escrit que «renunciava a descomptar la jornada de vaga» al personal de la Generalitat i qualificava el dia com a «recuperable».

«En definitiva, s'ha fet patent l'existència d'una estratègia concertada amb altres membres del Govern, als quals s'hi va sumar de manera activa Dolors Bassa», conclou el TS, a l'hora de condemnar l'exconsellera per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació. El Suprem imposa 12 anys de presó a Bassa i 12 d'inhabilitació absoluta per exercir qualsevol mena de càrrec públic.