El Suprem atribueix a Forcadell fer possible «la creació d'una legalitat paral·lela» i «burlar» la Justícia

El Tribunal Suprem considera que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va fer «possible», des de «la seva posició privilegiada», «la creació d'una legalitat paral·lela mancada de validesa», i conclou que amb la seva actuació va «entorpir greument» la tasca dels tribunals, els manaments dels qual van ser «clarament burlats». A més, també atribueixen a Forcadell haver «animat, organitzat i protagonitzat» actuacions multitudinàries que van «entorpir la tasca judicial». El tribunal considera que Forcadell va tenir un «paper decisiu en la direcció d'un procés de creació normativa» que, tot i la seva «evident insuficiència jurídica», va servir «d'il·lusòria referència per a una ciutadania que anava a ser mobilitzada com a instrument de pressió al govern espanyol».

El tribunal ha condemnat l'expresidenta del Parlament a 11 anys i mig de presó i el mateix temps d'inhabilitació per un delicte de sedició i li atribueixen un «decidit protagonisme en el concert delictiu ideat pels acusats». Els magistrats consideren que la creació d'aquesta «legalitat paral·lela» va determinar una encadenada successió de recursos i impugnacions del govern espanyol davant del Tribunal Constitucional que «per imperatiu legal implicaven la immediata suspensió de la norma recorreguda». Aquestes impugnacions, segons la sentència, van ser «altivament desateses per l'acusada», que va «incomplir de forma reiterada i contumaç les resolucions del TC».

Els magistrats consideren que Forcadell va tenir «una intervenció rellevant i decidida» que va tenir la seva «major intensitat en el pilar parlamentari a través del qual es va intentar teixir un entramat de legalitat paral·lela» que, tot i que no tenia «validesa», havia de servir «de suport a l'estratègia independentista». De fet, en la sentència es destaca la seva «projecció rellevant» com a presidenta de l'ANC abans de ser-ho de la cambra catalana, però situen en l'àmbit parlamentari els fets que tenen «veritable relleu penal».

En la sentència, els magistrats relaten com Forcadell va «donar curs» a la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, tot i estar suspeses pel Constitucional i haver estat «alertada» pel secretari general i el lletrat major del Parlament. En aquest sentit, no donen validesa a l'argument de la defensa de Forcadell segons el qual la Mesa només pot inadmetre iniciatives legislatives per raons de forma.

Els magistrats qualifiquen de versió «voluntarista» la donada pels expresidents del Parlament durant la seva declaració com a testimonis al judici, i avalen la els «tècnics» de la cambra, amb «una preparació tècnica que no tenen els complaents testimonis de descàrrec». El tribunal conclou que Forcadell «era coneixedora de la possibilitat de l'exercici de la seva potestat per vetar la tramitació de propostes contràries a l'ordre constitucional».

Així, el tribunal considera «palmària» la contribució de Forcadell a la consumació del delicte de sedició. Assegura que els dies 6,7 i 8 de setembre el Parlament va aprovar les lleis de desconnexió amb el «destacat i apassionat impuls» de l'expresidenta de la cambra, que va «desobeir de forma visible» els manaments del TC.

Pel que fa al 27 d'octubre, el tribunal també atribueix a Forcadell haver permès l'admissió a tràmit de les propostes de resolució de declaració d'independència i d'inici d'un procés constituent per a la nova república. Així, asseveren que «va impulsar de forma activa» la tramitació de totes aquestes iniciatives, «va contribuir de forma efectiva i eficient a la creació del risc que es va concretar en el resultat produït, el va incrementar al llarg del temps i, podent-ho fer, no ho va frenar».

Sense empara d'inviolabilitat parlamentària

Els magistrats remarquen que el sentit de vot de Forcadell és «irrellevant», però que no ho és haver permès la seva admissió a tràmit i que fossin objecte de votació. «No és el sentit del vot el que sustenta la condemna» a Forcadell, han afegit, «cap parlamentari ha estat perseguit pel que va dir o pel que va votar». Els magistrats conclouen que el comportament de la condemnada «no es trobava emparat per la inviolabilitat parlamentària».

Tribunals «burlats»

En la sentència, es considera que, «en el desenvolupament del concert delictiu del que era partícip», Forcadell «va arribar a entorpir greument el desenvolupament de l'autoritat pública que es residencia en els tribunals de justícia», els manaments dels quals van ser «clarament burlats». En aquest sentit, el Suprem no només considera aquesta actitud en relació amb les resolucions del TC, sinó també els manaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

A més, també condemnen l'expresidenta del Parlament per haver «animat, organitzat i protagonitzat actuacions multitudinària que van entorpir la tasca judicial», fent-ho amb la consigna «a la defensa de les nostres institucions». Unes actuacions que «van generar importants enfrontaments entre els ciutadans i els membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat». Així,

El tribunal afegeix que Forcadell «va projectar la seva activitat pública més enllà de l'àmbit parlamentari, donant suport decididament al Govern en les decisions relatives a la preparació del referèndum» i també en les mobilitzacions organitzades per l'ANC i Òmnium Cultural. Així, conclou que «va desbordar els contorns de la posició institucional que ostentava» i que «trencar el deure de neutralitat inherent en la mateixa».

La sentència recull algunes de les accions en les que va participar, com ara la seva presència el 20-S davant d'Economia o la seva intervenció en la concentració del 21 de setembre davant del TSJC. I inclou algun dels seus missatges al seu compte de Twitter, tot i que admetre que un dels seus assessors va declarar que els havia fet ell.

Mobilitzacions per «pressionar» l'Estat

Els magistrats admeten que la seva condemna no es basa en «un o diversos discursos encesos en defensa de la independència», que «no és delicte», sinó en el seu «decisiu paper en la direcció d'un procés de creació normativa» que va servir «d'il·lusòria referència per a una ciutadania que s'anava a mobilitzar com a instrument de pressió al govern espanyol». «Una ciutadania que actuava en la confiança que quan depositava el seu vot estava essent part, no d'una estratègia de simulació política davant del poder central, sinó d'immediata creació d'un estat sobirà».

La sentència també argumenta la «implicació personal» de Forcadell amb el fet que el comissari dels Mossos Ferran López demanés la seva presència en una reunió que van mantenir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. «No consta que fos efectivament convocada i ha quedat acreditat que no hi va estar present», admet la sentència, «però resulta especialment significatiu que qui ostentava importants responsabilitats en el manteniment de l'ordre públic considerés la presència de Forcadell».

I els magistrats citen l'agenda Moleskine intervinguda en l'escorcoll al domicili de l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, on «es reflecteixen fonamentalment dues reunions» que, segons el testimoni de Forcadell, van servir per parlar de pressupostos i de la qüestió de confiança a Puigdemont.