El Suprem condemna Junqueras a 13 anys de presó perquè va tirar endavant l'1-O tot i les advertències dels Mossos

El Tribunal Suprem considera, en la seva sentència d'aquest dilluns, que Oriol Junqueras és culpable del delicte de sedició, i el condemna a 13 anys de presó, perquè va ser advertit per la cúpula dels Mossos d'Esquadra que hi podria haver violència durant l'1-O i va decidir, juntament amb l'aleshores president, Carles Puigdemont, seguir endavant amb el referèndum d'independència. El tribunal recorda que Junqueras, tot i només respondre a la seva defensa, va admetre que l'objectiu de les «lleis de desconnexió» i el referèndum era aconseguir una Catalunya independent, malgrat reivindicar-me la legitimitat.

Així, destaca el seu paper en el procés que va «conduir a la inobservança de les lleis i el contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya». En aquest sentit, a banda del seu paper com a vicepresident, la sala remarca el seu lideratge, reconegut per molts processats i testimonis, per ser també president d'ERC.

El tribunal afirma que «està acreditat per la testifical del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i dels comissaris Ferran López, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví», que Junqueras va estar present a la reunió del 28 de setembre de 2017 a instàncies d'aquells comandaments policials, amb l'objectiu d'«informar als membres de l'executiu de l'important risc per a la seguretat que podia derivar-se de la constatada presència de col·lectius radicals i de la mobilització d'una xifra de persones pròxima als dos milions».

«L'alta probabilitat d'enfrontaments amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial feia aconsellable –segons el parer dels comandaments policials– la suspensió de la votació prevista per al dia 1 d'octubre. Malgrat això, la decisió dels membres del Govern presents en aquesta reunió va ser la de seguir endavant amb el referèndum. En acabar la reunió, el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si el dia 1 d'octubre es desfermava la violència declararia la independència».

«La voluntat suposada de l'acusat Junqueras i la representació d'aquests greus incidents s'infereix amb facilitat, no ja dels termes en què es va desenvolupar aquesta reunió, sinó del fet objectiu que el dia anterior el Tribunal Superior de Justícia havia dictat una interlocutòria la existència de la qual va ser posada de manifest en la trobada entre responsables polítics i comandaments policials– en què es va acordar prohibir la realització del referèndum i ordenar a les forces i cossos de seguretat –Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia Loca– que confisquessin el material, tanquessin els col·legis i impedissin la votació».

En aquest sentit, la sala «no dubta de la realitat» d'aquesta reunió i del missatge transmès pels Mossos. En canvi, «no dóna crèdit» a la versió de Junqueras, que va dir durant el judici, segons els magistrats, que la conclusió de la trobada era que «no hi havia res que pogués preveure que passarien coses diferents a les que ja havien passat fins aquell moment». «Era impossible un escenari de violència --va argumentar Junqueras-- tenint en compte l'experiència prèvia de mobilitzacions pacífiques; la pròpia societat havia activat mecanismes concrets per assegurar el compromís de no-violència amb una intensa activitat de les entitats socials, que van organitzar serveis d'ordre i van fer crides concretes a la ciutadania». Així, el tribunal creu que la resposta de Junqueras, «d'inqüestionable legitimitat com a expressió de la seva estratègia defensiva, no té la força de convicció necessària per neutralitzar el valor probatori de la declaració dels alts comandaments policials, que van ser idèntics en allò essencial». Per últim, els magistrats asseguren que Junqueras no va poder «dissimular el missatge reiterat i conscientment enviat a la ciutadania: defensar el referèndum, defensar les urnes, resistència i oposició als requeriments policials».

Sobre el seu paper legal en la preparació el referèndum, el Suprem recorda que el 4 de juliol del 2017 va participar en l'acte al TNC de presentació de la llei del referèndum, el 17 de juliol diversos decrets van atribuir-li les competències en processos electorals, el 6 i 7 de setembre va promoure i participar activament en les lleis del referèndum i de «desconnexió» i el seu departament va publicar els decrets de normes complementàries del referèndum, que incloïen l'autorització per «aprovar la despesa i actuacions administratives necessàries per fer efectiva la celebració del referèndum, incloent la posada a disposició dels recursos humans, materials i tecnològics dels que es disposi».

El 9 de setembre va presentar al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, juntament amb Puigdemont, la pregunta del referèndum. Els magistrats recorden que les lleis van ser anul·lades pel TC i aquesta anul·lació va ser notificada personalment a Junqueras i als altres membres del Govern amb l'advertència de possibles conseqüències penals. Aquesta «pertinaç» desatenció dels requeriments del TC, evidencia, segons el Suprem, el lideratge de Junqueras, de qui recorda que el 6 de setembre va enviar una carta a tots els alcaldes perquè cedissin locals de votació. Finalment, el 6 d'octubre, Junqueras, Turull i Romeva van comunicar al Parlament el resultat del referèndum.

Sobre el 20-S a la Conselleria d'Economia, el tribunal retreu a Junqueras que tot i conèixer «les circumstàncies difícils en que s'estava practicant la diligència judicial», va «refusar dirigir-se als concentrats perquè desistissin de la seva actitud».