El Suprem condemna Turull a 12 anys de presó i assenyala el seu departament com l'impulsor de les campanyes de l'1-O

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exconseller de la Presidència i exportaveu del Govern, Jordi Turull, a dotze anys de presó i al mateix temps d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació. Segons el tribunal, Turull «va intervenir activament en l’actuació sediciosa concertada» i va participar en les diverses reunions que van definir l’estratègia a seguir. La sentència recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del Departament de Presidència que liderava i esmenta la petició d’ampliació del pressupost per un import de 3,43 MEUR per a la campanya ‘Civisme’, o l’anunci de les vies del tren. Els magistrats també assenyalen que la titularitat del domini web del referèndum també depenia de Presidència.

La sentència esmenta que el 29 de setembre del 2017 l’exconseller va comparèixer amb Junqueras i Romeva per presentar les urnes del referèndum i que l’1-O al matí va ser ell mateix qui va anunciar el sistema de cens universal. En aquella compareixença, subratlla el tribunal, va manifestar la intenció de la Generalitat d’assegurar el referèndum i de «fer tot el possible perquè els catalans puguin votar en el referèndum d’autodeterminació».

El Tribunal considera que la petició d’ampliació de pressupost per un import de 3,43 MEUR per a una campanya institucional anomenada ‘Civisme’ suposava una campanya publicitària «en favor de la participació en el referèndum convocat il·legalment». La partida, assenyala la sentència, es va aprovar mitjançant una modificació dels crèdits pressupostaris del fons de contingència de Presidència, i que es va adjudicar a Carat i Focus Media, els quals van rebutjar l’adjudicació «en considerar que les esmentades campanyes encobririen un acte de promoció del referèndum declarat il·legal».

Els magistrats també assenyalen que de la conselleria de Presidència pengen organismes com la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC), titular del domini web ‘referèndum.cat’, amb un contingut específic per «servir de suport al referèndum de l’1-O». En conjunt, el Suprem considera que Presidència va canalitzar despeses relacionades amb el CTTI, el web del referèndum, el registre dels catalans a l’exterior, la contractació del disseny web ‘pactepelreferendum.cat’, la campanya ‘Civisme’, la contractació feta a través d’Antoni Molons i l’encàrrec a Unipost per a la distribució dels nomenaments de membres de les meses. Segons el tribunal, tant Turull com Junqueras, Romeva i Bassa eren plenament conscients de la il·legalitat del referèndum i, tot i això, van actuar sense que els «n’importés» el seu cost i «amb la ferma determinació de carregar el seu import a les arques públiques».

La crida a la calma durant l’1-O no exculpa Turull d’impulsar un referèndum «prohibit»

El tribunal també assenyala que Turull va ser «especialment actiu» a les xarxes socials i que a través de Twitter va publicar opinions i missatges de suport «en els quals animava la ciutadania a mantenir la calma, la serenitat i el civisme, i a perseverar en la determinació independentista i que anessin a votar». En concret, els magistrats recullen que l’1 d’Octubre va fer un parell de piulades on deia que «el Govern demana a la gent que vagi a votar de manera cívica i pacífica» o que «han hagut de tancar 319 col·legis. Fem una crida als que no hagin pogut votar perquè vagin a un on es pugui».

Segons els magistrats, la crida al manteniment de la calma, la serenitat i el civisme, «de tanta importància en situacions de tensió com la que es va viure l’1-O, amb l’existència d’anuncis de previsibles aldarulls violents pels màxims responsables de l’ordre públic, inclou un contingut positiu». Tot i això, això no exclou de culpabilitat una conducta que sempre va tendir, assenyalen, a fer realitat «un referèndum judicialment prohibit» d’esquenes a les resolucions judicials.

El Suprem subratlla que el delicte de sedició pel qual condemna Turull no es contrau només «a qui se suma a un alçament tumultuari amb les finalitats previstes en el tipus penal, sinó que també «quan es posen les condicions precises per a l’alçament». «Allò veritablement rellevant és oposar-se de forma contumaç davant l’actuació de les autoritats o corporacions que actuen en aplicació de les lleis per fer possibles la vigència de les resolucions administratives o judicials», justifica.

El fet que Turull no s’incorporés al Govern fins el juliol del 2017 no és un obstacle per considerar-lo autor de la sedició, segons el Suprem, que recorre a jurisprudència de la pròpia Sala sobre l’autoria per adhesió o autoria successiva.

La Sala justifica que Turull havia de preveure que si el Suprem havia considerat com un delicte de desobediència desatendre els requeriments del Constitucional, el fet d’incloure «la creació d’una legalitat paral·lela» i impulsar un «referèndum prohibit» mitjançant una mobilització ciutadana «tumultuària per rebutjar el compliment de les resolucions judicials» comportaria un delicte més greu. En aquest sentit, fa esment de la condemna per desobediència pel 9-N de l’exconseller Francesc Homs -i membre del seu equip de defensa- i del propi president Mas.

El Suprem té en compte el paper de Turull abans d’entrar al Govern

La resolució també esmenta les funcions de Turull com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Així, esmenta actes com la presentació de la futura Llei del Referèndum en un acte al TNC pocs dies abans del seu nomenament com a conseller de la Presidència i apunta que, en la seva intervenció, va defensar el caràcter vinculant de l’1-O i va fer referència als mecanismes jurídics i administratius previstos per eludir les resolucions dels diversos organismes de l’Estat que en dificultarien la celebració.

Ja com a conseller de Presidència i portaveu des del 14 de juny del 2017, el Tribunal recull que Turull va ser advertit i notificat pel Tribunal Constitucional en diverses ocasions, però que tot i així va adduir que el Govern no va suspendre les iniciatives impulsades per a fer el referèndum perquè van fer «una ponderació entre el requeriment i l’examen de la legalitat».

El Suprem retreu a Turull que decidís «ponderar» les resolucions del TC

El Tribunal recorda que Turull va invocar de forma expressa la necessitat de tenir en compte el que havia resolt el Parlament, la despenalització de la convocatòria de referèndum l’any 2005, la idea que «votar no era delicte» i el seu «compromís amb la ciutadania». Alhora, esmenta que Turull va justificar que el TC no havia fet ús de la facultat d’executar les seves resolucions com a garantia de l’Estat de Dret, que li hagués permet adoptar mesures coercitives i sancionadores en cas d’incompliment de les resolucions.

Els magistrats, però, rebaten la defensa de Turull i argumenten que l’Estat de Dret faria fallida si, davant un requeriment del TC, s’admetés que l’afectat pot sotmetre’l a la seva ponderació personal i pogués optar entre complir o desacatar allò ordenat. Alhora, retreu que els mandats del TC no es poden ajornar en funció dels compromisos polítics. També rebutja l’al·legació sobre el fet que s’havia despenalitzat la celebració de referèndums l’any 2005 perquè considera que aquella llei no va ser ni podia ser el vehicle per a la despenalització d’altres figures delictives en les quals es podria encaixar aquela conducta.