Identifiquen un mecanisme neuronal implicat en la formació i consolidació de records

Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neuronal que podria ajudar a explicar com el cervell genera records episòdics. El resultats, publicats a la revista 'Journal of Neuroscience', proporcionen les bases neurofisiològiques del sistema pel qual la memòria segmenta el flux continu de l'experiència en episodis individuals per estructurar així els records. Els investigadores han utilitzat una metodologia innovadora per estudiar l'activitat cerebral dels participants mentre miraven una sèrie. Han demostrat que els patrons cerebrals que es generen mentre la persona mira una pel·lícula són molt semblants als que es generen quan l'explica.

En l'estudi van participar 30 persones que havien de veure el primer capítol d'una sèrie de 50 minuts de durada i després explicar el que recordaven de l'argument. Els participants havien de fer les dues accions mentre s’enregistrava el seu electroencefalograma (EEG), una tècnica per captar l'activitat elèctrica derivada del cervell humà.

El primer pas de l’estudi va ser comprovar que totes les persones identificaven punts de tall similars durant la pel·lícula, és a dir, canvis temporals, de l’argument o del context. Els resultats van mostrar que els punts de canvi assenyalats eren relativament homogenis en els records de tots els participants.

Després, els investigadors van analitzar què passava al cervell durant aquests canvis utilitzant un algoritme matemàtic. Donada una seqüència de patrons neuronals, aquesta tècnica permet identificar quan aquests patrons neuronals apareixen en un altre moment. Així, van poder comparar l’activitat del cervell durant el visionat de la pel·lícula i mentre els participants explicaven el que recordaven de l’argument. La implementació de l’algoritme permet contrastar fins a quin punt els patrons neuronals són semblants entre persones diferents.

L’anàlisi dels enregistraments de l’EEG també ha servit per identificar el procés pel qual el cervell va emmagatzemant aquests records: cada vegada que detecta un canvi d’episodi, el cervell reactiva allò que acaba de veure.

Segons els investigadors, aquest procés de reactivació podria ajudar a la formació de records autobiogràfics, ja que el cervell aniria recordant durant el dia petits segments, petits bocins de memòria, que posteriorment es consolidarien durant el son nocturn. Seria un mecanisme de reactivació ràpida que ens ajudaria a estructurar la memòria i recordar-la en diferents segments.

Estudis previs han demostrat que un dels mecanismes per consolidar els records té lloc durant la nit, quan el cervell busca aquells records que s’han creat durant el dia per reactivar-los i estabilitzar-los.