La incineració, l'opció escollida en 4 de cada 10 defuncions

La incineració ja és l'opció triada per més del 41% dels morts a Espanya, la seva incidència és major en localitats urbanes i en el sud i s'estima que el 2025 aconseguirà el 60%, segons dades de l'Associació Nacional de Serveis Funeraris (Panasef) amb motiu del Dia de Tots els Sants.

Aquest divendres se celebra una festivitat carregada de tradició per a honrar als éssers estimats que han mort, encara que els hàbits i costums estan evolucionant.

L'any passat van morir a Espanya 426.053 persones, segons dades provisionals, la qual cosa suposen un increment del 0,57% respecte a l'any anterior.

La incineració continua guanyant terreny any rere any enfront de la tradicional inhumació, de tal forma que en 2018 es van realitzar 175.618 serveis enfront dels 250.435 enterraments, segons la Radiografia del Sector Funerari 2019, de l'Associació Nacional de Serveis Funeraris (Panasef), que representa al 70% de les empreses del sector.

En els últims anys, algunes capitals de província han superat el 70% d'incineracions, segons l'estudi, que precisa que encara que la taxa puja ràpidament en les localitats que instal·len el seu primer forn crematori, la velocitat en la qual ho fan és superior en zones urbanes que en rurals.

Les tendències en el sector funerari estan canviant: a més de l'augment de les cremacions, comencen a sorgir noves formes de comiat.

També els productes utilitzats estan patint una transformació. Avui dia ja existeixen urnes i fèretres realitzats amb materials respectuosos amb el medi ambient i biodegradables, reciclats i orgànics, dissenyats per a descompondre's naturalment quan s'enterren o s'exposen a l'aigua.

Segons l'estudi dePanasef, Espanya disposa de 442 forns crematoris, una xifra que el situa com el país d'Europa amb major número d'aquestes instal·lacions.

Aquests forns permeten realitzar 1.768 incineracions en una jornada laboral, davant de la demanda actual de 400 incineracions diàries.

En línia amb la nova legislació proposada per la Unió Europea i el compromís del sector amb el medi ambient, les empreses, malgrat estar complint ja els límits que estableix la llei, «continuen realitzant fortes inversions instal·lant i millorant filtres que minimitzen més fins i tot les emissions a l'atmosfera».

El cost per a l'usuari d'un funeral integral varia molt depenent de la quantitat i qualitat de serveis i productes que l'integren, que poden ser molt diferents, així com de la zona geogràfica en la qual es realitzi.

El 51,5% del preu total correspon al valor del servei funerari en sentit estricte, un 15% a serveis complementaris (certificats i taxes, església, corones, làpides, esqueles, etc), un 16,5% a la inhumació o incineració i un 17% a impostos indirectes.

Les 8.128 localitats que hi ha a Espanya alberguen un total de 17.682 cementiris (el 99% d'ells són de propietat municipal), un número que es preveu romangui constant a mitjà i llarg termini a causa de l'auge de la incineració i l'alliberament de tombes pel venciment dels contractes de lloguer.

A més, hi ha entorn de 2.525 tanatoris i vetlles i Andalusia, amb 470; Castella i Lleó (355), Galícia (301), Castella-la Manxa (213), Comunitat Valenciana (208) i Catalunya (183) són les comunitats que més tenen.

Per províncies, Navarra és que el compte amb un major nombre de tanatoris/vetlles, en concret (111); seguida de València (107), Madrid (101), la Corunya (94) i Barcelona (92).

En l'extrem contrari se situen Àlaba, amb 7 instal·lacions, Terol (8), Sòria (11), Guadalajara (15) i Burgos (19).

Amb aquestes dades,Panasefestima que hi ha unes 7.050 sales per a una mitjana de 1.176 morts diàries, la qual cosa suposa 6,04 sales de vetlla per cada defunció.

Aquestasobrecapacitats'explica, segons el sector, pel fet que les defuncions no es produeixen de manera lineal duranttots els diesde l'any, sinó que existeix una gran variabilitat. «Dies amb molt poques defuncions fan mitjana amb dies d'alta mortalitat».