La Guàrdia Civil sosté que els CDR empresonats tenien explosiu «llest per ser utilitzat»
La benemèrita considera que els detinguts tenien tècniques «similars» a les de ETA o Terra Lliure
Els CDR empresonats en l'operació Judes disposaven d'un explosiu denominat Termita que es trobava «sintetitzat» i «llest per ser utilitzat». Així ho indica un informe preliminar dels Tedax de la Guàrdia Civil que apareix en el sumari al qual ha tingut accés l'ACN. Segons l'informe, existia una «organització criminal» amb un «nucli productor» d'aquestes substàncies integrat per almenys Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomàs, i coordinat per Eduard Garzón. Existien dos grups – un al Vallès i l'altre a Osona - que s'encarregaven de produir Termita des de «laboratoris clandestins» com els localitzats a Sabadell i Sant Fost de Campsentelles. La benemèrita considera que els detinguts tenien tècniques «similars» a les de ETA o Terra Lliure.
L'objectiu era actuar sobre «punts sensibles» com el Parlament, torres elèctriques i quarters de la Guàrdia Civil. De fet, segons el sumari, els ERT pretenien dur a terme accions contra torres elèctriques de Madrid, Saragossa i Catalunya.
Un informe del 13 de setembre apunta que els explosius anaven a ser utilitzats «contra persones, llocs o punts sensibles com el Parlament o infraestructures crítiques» i no descarta «la finalitat de l'enviament d'explosius mitjançant paqueteria a casernes de la Guàrdia Civil», ja que Ros ho hauria consultat per internet. Ros hauria consultat per Internet les direccions dels quarters de la Guàrdia Civil a Barcelona. L’informe considera que aquestes recerques «podrien estar relacionades amb la localització de possibles objectius sobre els que dur a terme accions on es pugui utilitzar les substàncies». La Guàrdia Civil també apunta com a indici que membres de l'ERT, com Alexis Codina, han «demostrat especial animadversió a les xarxes socials» respecte la Guàrdia Civil.
Contactes amb altres CDR i «empresaris» per aconseguir precursors
El cos policial sosté que Jordi Ros havia fet contactes amb diversos individus que «podrien ser membres o simpatitzants de CDR» per aconseguir 200 kg de parafina. Aquests contactes es van fer, segons la Guàrdia Civil, amb «empresaris i industrials, persones que per la seva condició tenen accés, sense aixecar sospites, a l’adquisició d’aquest material en tan significativa quantitat».
Al maig de 2019, la Guàrdia Civil detecta el contacte de Jordi Ros amb diversos empresaris «amb la intenció d'adquirir «200 quilograms de parafina». A partir del juliol de 2019 la Guàrdia Civil intensifica el seguiment a Ros, que adquireix «diverses substàncies químiques, altres materials de laboratori i elements de protecció». Entre el material, destaca la compra de 25 litres «d'àcid nítric 60%» i 25 litres «d'àcid sulfúric 98/99». La Guàrdia Civil recalca com a «indicador intens d'il·legalitat» de les activitat que el telèfon de Ros estava apagat o sense cobertura durant la compra dels àcids.
La Guàrdia Civil considera que la compra d'aquestes i altres substàncies - termita, cloratita, àcid pícric, anfo, entre d'altres- tenien com a objectiu ser «transformats en compostos explosius, deflagrants i incendiaris amb la finalitat de ser empleats en la comissió d'accions violentes». L'informe destaca que s'utilitzaven domicilis particulars com a laboratoris la qual cosa suposava «un gravíssim risc per a la vida» dels que hi habitaven i els seus veïns.
Comparació amb «ETA i Terra Lliure»
Segons la Benemèrita, les accions tenien un «caràcter netament subversiu i desestabilitzador» i pretenien «alterar greument la pau pública». «Per estar perpetrant delictes greus contra la vida o la integritat física de les persones, infraestructures o béns amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública, es considera irrefutable categoritzar els actes executats per ERT com a terroristes», diu l'informe.
Al llarg del sumari, la Guàrdia Civil sosté que l'actuació dels detinguts té una «clara similitud de tècniques i procediments» amb grups terroristes «històrics» com ara «ETA o Terra Lliure». La Benemèrita explica que la cloratita va ser utilitzada «en nombroses ocasions» per ETA en els seus atemptats i destaca que «degut a la facilitat de la seva producció ha estat utilitzat per diversos grups terroristes en múltiples ocasions»
A més, l'institut armat afirma haver trobat a un «esborrany» que «reuneix els elements propis dels comunicats reivindicatius fets públics amb ocasió d'accions dutes a terme en el passat per organitzacions terroristes nacionalistes com ETA o Terra Lliure». La Benemèrita va trobar al text a un contenidor d'escombraries prop del domicili de Jordi Ros dins «una bossa fosca de grans dimensions». Atribueixen l'autoria a Ros, ja que el veuen sortint amb la bossa i el paper «estava firmat amb idèntica firma» a la del seu DNI.
El sumari determina que el nucli productor amb dues cèdules que s'encarregaven de produir Termita, una a Osona i l'altra des del Vallès. Del sumari es desprèn que haurien començat a operar el mes de juliol de 2019 des de «laboratoris clandestins» com els que van detectar-se al carrer Romeu de Sabadell i en una casa del carrer Sant Jaume de Sant Fost de Campcentelles.
Segons el sumari, Jordi Ros, hauria estat la persona que s'encarregava d'adquirir els materials necessaris per elaborar els precursors d'explosius i qui els hauria emmagatzemat a l'immoble de Sabadell i Alexis Codina, propietari de l'habitatge de Sant Fost, hauria cedit el seu domicili com a base d'operacions.
Els escorcolls efectuats per la Guardia Civil, van permetre identificar dos espais clarament diferenciats a Sabadell: un garatge on es feien els components químics i una zona de pati exterior on s'efectuaven proves. Així mateix es van trobar restes de «nitrocel·lulosa» a les escombraries i restes de material químic, provetes, tubs d'assaig, aigua destil·lada, una balança de precisió i bombones de càmping gas.
Després d'analitzar tot el material, els TEDAX va elaborar un informe preliminar que va determinar que «la termita estava llesta per ser utilitzada» i que es trobava «sintetitzada en una caixa de plàstic amb llumins al voltant». A més, s'afegeix que el grup estava treballant per fer nitrocel·lulosa, tot i que la producció d'aquest explosiu «es trobava en fase de proves», segons va manifestar Ros en la seva declaració.
El sumari indica que aquest «nucli productor» estava coordinat per Eduard Garzón i que preveia efectuar accions contra «infraestructures clau» i «punts sensibles» com el Parlament, quarters de la Guàrdia Civil i torres d'alta tensió. També vincula amb aquest nucli dur a Germinal Tomàs, un membre del CDR de Mollet del Vallès, que segons la investigació policial també hauria proporcionat material per treballar amb aquestes substàncies com morters.
Un paper amb la inscripció Esquema bomba
Al domicili de Jordi Ros i els seus pares al carrer Romeu de Sabadell es va trobar un bidó de condensació de plàstic groc amb un tub unit a un altre recipient metàl·lic rovellat que contenia un líquid, una bossa amb trossos de metall rovellats, una làmina fina d'alumini arrugada, aigua destil·lada, una garrafa d'herbicida, un morter cremat, una pipeta, diversos elements metàl·lics, mànegues, un suport de metacrilat, aïllant tèrmic, provetes transparents, nitrat d'amoni, hidròxid potàssic, àcid nítric, glicerina vegetal, fertilitzant, un líquid inflamable, una ampolla de cava amb un líquid que podria ser àcid, sis coets pirotècnics, una fusta suposadament per llençar coets, un full de paper amb la inscripció Esquema bombai anotacions i dibuixos, fulls amb fórmules, informació impresa sobre explosius i facturació de material de laboratori, revistes científiques sobre física quàntica, nuclis atòmics i radioactivitat, un full amb fórmules, una màscara de protecció, ulleres protectores, a més de nombroses substàncies pendents d'analitzar i quatre bombones de càmping gas.
També se li van trobar desenes de discos durs externs, targetes de memòria i memòries USB, una llibreta amb una pàgina manuscrita en francès i una funda d'USB del banc andorrà Andbanc, a més d'un transformador.
En un altre domicili de Ros i el seu germà, al carrer Antoni Cusidó de Sabadell, es van trobar documents sobre explosius de la Universitat Carlos III de Madrid, un llibre sobre física, factures de subministraments per laboratori, desenes de targetes i USB de memòria.
En un altre pis de Ros en el mateix bloc que l'anterior, es va localitzar una pistola semiautomàtica sense número de sèrie visible, diversos cartutxos i carregadors, així com una funda d'una altra pistola i una llicència d'ús de carabina a nom d'un altre home. També es va trobar parafina, una carmanyolafolrada d'alumini amb el que semblen les restes d'un telèfon mòbil, una mànega, claus soldats que podrien servir per rebentar rodes de vehicles, un dispositiu casolà de llançament de coets amb un encenedor elèctric, un arc de politja, un dispositiu faradaycasolà i un producte que podria ser àcid nítric.
Al domicili d'Alexis Codina a Sant Fost de Campsentelles, es va trobar un paper manuscrit amb l'anotació GOMA 2, diversos guants, mapes de grans dimensions sobre les autopistes AP-7 i C-33, que passen a prop del municipi, una imatge de Google Maps de la caserna de la Guàrdia Civil de Canovelles (Vallès Oriental), una màscara de gas, un muntatge de plàstic amb forma de coet, un bufador, plaques metàl·liques per fer d'elèctrodes, munició de boles metàl·liques d'aire comprimit, dos tira-xines, dos coets, un termòmetre de precisió llarg, tres iniciadors elèctrics, una caixa amb 24 càrregues propulsores, provetes, una bàscula de precisió, elements de laboratori, bengales lluminoses, òxid de ferro en pols amb coixinets, trossos de paper amb la inscripció termita, anotacions sobre processos químics per produir reacció, material per confeccionar fibres de combustible de torxa, dues plataformes llança-coets, un revòlver d'aire comprimit, una pistola d'aire comprimit, àcid nítric, amoníac, àcid clorhídric i àcid sulfúric, motlles de guix trencats suposadament per proves explosives, un barril amb uns 70 litres de gasoil, bengales i etiquetes d'un subministrador de productes químics.