Repetició electoral per intentar superar el bloqueig en un escenari de fragmentació
L'independentisme es posa a prova en unes eleccions generals després de la sentència del Suprem
Sánchez passa de perfil per un debat que confirma la dificultat de pactes
Quartes eleccions generals en els darrers quatre anys. Set mesos després, els ciutadans tornen a votar en el marc d'una situació de bloqueig. Les enquestes indiquen que es manté l'escenari de fragmentació i que el PSOE, d'alguna manera o altra, haurà de buscar acords per poder governar. Tot plegat, amb uns sondejos que pronostiquen un auge de Vox i una davallada de Cs. A Catalunya, l'independentisme es posa a prova a les urnes per calibrar la seva força després de la sentència del procés. I, per primera vegada, la CUP es presenta en unes eleccions generals.
Sánchez es presenta a les eleccions amb l'objectiu de millorar els seus 123 escons actuals i amb el missatge que només un PSOE més fort podrà desbloquejar la situació a través d'un govern en solitari. I l'altre missatge principal de la campanya de Sánchez és reivindicar-se com a l'únic vot útil per evitar l'arribada de la ultradreta al govern espanyol. I és que les enquestes intueixen un augment del partit de Vox, que a l'abril va entrar al Congrés amb 24 diputats.
Però les enquestes recents no pronostiquen canvis significatius respecte a l'actual repartiment d'escons i, en cap cas, s'albiren majories absolutes. Així doncs, seran necessaris pactes que permetin, encara que sigui, la investidura del pròxim president del govern espanyol. L'expresident Mariano Rajoy va aconseguir ampliar els escons en la revàlida electoral del 2016, després de mig any sense poder formar govern. Ara està per veure si aquesta vegada es repetirà la mateixa jugada.
Després dels intents fallits d'acord amb els socialistes, el candidat d'Unides Podem, Pablo Iglesias, continua insistint amb un govern de coalició format per UP i PSOE, i alerta que si el seu partit no té la força suficient, Sánchez preferirà un pacte amb el PP.
Precisament, el líder dels populars, Pablo Casado, fa una crida a concentrar el vot dels anomenats constitucionalistes en el PP i s'erigeix com a única alternativa possible a Pedro Sánchez per liderar un govern.
Per la seva banda, Cs afronta el 10-N amb les enquestes en contra, ja que li pronostiquen una forta davallada d'escons i, fins i tot, podria perdre la tercera posició i quedar relegat per darrere d'Unides Podem.
ERC aspira a revalidar la victòria a Catalunya i es presenta a aquetes eleccions amb una posició més dura envers de Sánchez. Fa uns mesos la formació d'Oriol Junqueras estava disposada a facilitar la investidura del líder del PSOE per evitar un govern de dretes amb Vox. Però ara, en un context postsentència, asseguren que amb aquest Pedro Sánchez no hi ha res a parlar.
JxCat es presenta a les eleccions contraposant-se amb els d'ERC i assegurant que ells no regalaran vots «a canvi de res», així mateix han proposat un únic grup independentista al Congrés. El partit de Junqueras, en canvi, ha decidit ignorar les reiterades apel·lacions de JxCat i ha evitat entrar al cos a cos amb les altres candidatures independentistes. En l'últim dia de campanya, Rufián ha descartat la proposta d'un únic grup republicà argumentant que seria «contraproduent».
I en el bloc independentista, hi ha la novetat de l'estrena de la CUP a unes eleccions generals. Els cupaires diuen que volen anar al Congrés a «hackejar» el règim del '78 i insten JxCat, ERC i comuns a convertir el 10-N en un «plebiscit contra el Règim».
Són les primeres eleccions després de la sentència i, per tant, les primeres en què, a causa de les inhabilitacions, els polítics presos han hagut de cedir els primers llocs de les llistes d'ERC i JxCat. ERC però, intenta a última hora tornar a habilitar Junqueras com a cap de llista al 10-N argumentant que el Tribunal Suprem ha suspès la inhabilitació del líder d'ERC. Una de les incògnites d'aquestes eleccions és com reaccionarà l'independentisme a les urnes en aquesta nova etapa postsentència.
La campanya de només una setmana, la més curta de la història, ha estat marcada per la polèmica generada per Sánchez en reivindicar el seu control sobre la Fiscalia per impulsar l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont. Després d'un allau de crítiques i el malestar de la Fiscalia, Sánchez ha hagut de rectificar les seves paraules. Els darrers dies de campanya també han estat marcats per la reactivació de les euroordres contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí i per les filtracions del sumari del cas dels CDR detinguts, que ha esquitxat el president de la Generalitat, Quim Torra.