El Suprem sosté que Puigdemont i Comín no tenen immunitat perquè no han adquirit la condició d'eurodiputats

La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs d'apel·lació presentat per Carles Puigdemont i Antoni Comín contra una interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què va rebutjar la seva petició de deixar sense efecte les ordres espanyoles de recerca, detenció i ingrés a presó per ser eurodiputats electes a l'Eurocambra. El Suprem sosté que Puigdemont i Comín no han adquirit la condició d'eurodiputats, perquè aquesta està subjecta al previ acatament de la Constitució i a la presa de possessió a la primera sessió plenària. El Suprem, doncs, considera que no n'hi ha prou amb ser diputats electes per adquirir la immunitat, en contra de l'opinió emesa l'advocat general del TJUE en la qüestió prejudicial sobre Oriol Junqueras.

Segons la sala segona, els raonaments jurídics utilitzats per Llarena són «clars i no arbitraris» en fonamentar el manteniment de l'ordre de detenció i presó a «l'inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per greus delictes», i en considerar que aplicar per aplicar la immunitat parlamentària no n'hi ha prou haver estat diputats electes, sinó que cal haver adquirit la condició d'eurodiputats.

El Suprem creu que la condició d'immunitat està subjecta a haver adquirit la plena condició de membre del Parlament europeu mitjançant el previ acatament de la Constitució i a haver pres possessió en la primera sessió plenària després de les eleccions. Per tant, sosté que la immunitat no inclou els diputats «merament electes».

La sala remarca que prenen aquesta posició «sense perjudici» de la decisió que prengui el TJUE sobre la qüestió prejudicial sobre Oriol Junqueras, tot i que afegeixen que per analitzar «l'abast» de decisió que prengui el TJUE sobre la immunitat, «serà necessari que els recurrents, un cop obtinguda la condició de privilegi, compareguin personalment en aquesta causa i es posin a disposició de la justícia».

La posició del Suprem sobre la immunitat de Puigdemont i Comín topa amb la de l'advocat general del TJUE en el cas de Junqueras. Aquest mateix dilluns, en una opinió que no és vinculant, el polonès Maciej Szpunar va concloure que el mandat d'eurodiputat surt «només del vot dels electors» i que la condició de membre de l'Eurocambra no pot quedar «supeditada» a cap tràmit, com el jurament de la Constitució. A més, va afegir que és el Parlament europeu qui ha de decidir si manté o aixeca la immunitat d'un eurodiputat.

La interlocutòria també destaca que el president del Parlament europeu va informar a finals de juny a Puigdemont i Comín que no es podia atorgar «el tracte o condició de membres del Parlament europeu» perquè no estaven a la llista de diputats electes remesa per la Junta Electoral Central, i que el president del TJUE va rebutjar l'1 de juliol una petició de mesures cautelars perquè l'Eurocambra «no pot qüestionar la validesa de la declaració feta per les autoritats nacionals».

El Suprem també rebutja que s'hagi vulnerat el principi d'igualtat davant la llei en relació amb Junqueras. La sala considera que no hi ha «similitud» entre el fet que el president d'ERC demanés un permís penitenciari per poder anar a fer les tràmits per ser eurodiputat quan està «a la presó i s'ha sotmès al judici celebrat davant del tribunal», amb la de Puigdemont i Comín, que són «pròfugs de la justícia». «No coincideix ni el que es demana, no com es demana per part d'un i per part dels altres», conclou.

A més, també descarten que l'objectiu d'emetre una ordre nacional de detenció sigui impedir que un parlamentari electe pugui prendre possessió del seu escó. «Seria inadmissible qualsevol decisió judicial amb aquest objectiu i fonament», argumenten, però les ordres «van ser acordades molt abans de la concurrència dels afectats a les eleccions al Parlament europeu amb l'únic objecte d'aconseguir la submissió de l'acció de la justícia espanyola que voluntàriament ambdós recurrents havien decidir eludir».

Puigdemont i Comín també van argumentar que la immunitat s'hauria d'estendre a la fase prèvia i presa de possessió o jurament del càrrec per evitar que es pogués decretar l'ingrés a presó d'un diputat electe per impedir fer els actes previs a la presa de possessió de l'escó. Però el Suprem replica que l'argument invers indica que «n'hi hauria prou que qualsevol sospitós, processat o condemnat es presentés a les eleccions i fos elegit per eludir l'acció de la justícia o de la llei penal, fet que és inacceptable».