La Xarxa Europea contra el Racisme alerta que l'auge de Vox pot provocar «un augment dels crims d'odi» contra les minories

La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR) alerta que l'ascens de Vox en les eleccions espanyoles del 10-N pot provocar «un augment dels crims d'odi» contra les minories. Així ho indica l'experta en drets humans i membre de l'organització Juliana Wahlgren, que defensa que hi ha un «vincle entre el discurs de l'odi i els crims d'odi» i avisa que a Europa cada cop hi ha més racisme. Al seu torn, l'acadèmic expert en extrema dreta Hans-Georg Betz atribueix l'auge de la ultradreta al sentiment de «pèrdua de privilegis» entre alguns sectors de la població, especialment els homes. Malgrat considerar «ridícul» culpar els els mitjans de comunicació de l'ascens de la ultradreta, Betz insta a informar sobre la «hipocresia» i el «menyspreu» d'aquests partits «en lloc de dir que són perillosos» o «feixistes».

«És una tendència: els polítics diuen una cosa i la gent és la que és directament afectada per la violència», remarca Wahlgren sobre el «vincle entre el discurs de l'odi i els crims d'odi». «Els polítics estan normalitzant amb la seva posició de poder el racisme i la discriminació», denuncia Wahlgren, que no només creu que l'estan «normalitzant», sinó que també estan «empoderant» aquestes posicions davant la societat.

En aquest sentit, l'experta en drets humans remarca que l'extrema dreta és «el grup més violent a Europa». «És el que ataca més gent, el que és més violent i el que ataca qualsevol persona», diu Wahlgren en denunciar que la ultradreta assenyali altres grups, com per exemple els musulmans, com a «violents».

La «pèrdua de privilegis» dels homes, entre les causes de l'auge de la ultradreta

Per Betz, una de les principals causes de l'augment de l'extrema dreta és el sentiment de «pèrdua de privilegis» per part dels homes. «Hi ha una realitat: tenen més suport entre els homes que entre les dones», argumenta.

«Hi ha la sensació que estan perdent, de la mateixa manera que el populisme blanc als Estats Units, on senten que s'estan convertint en una minoria. És aquesta relació de perdre l'estatus socials i els privilegis el que expressa aquest increment», diu l'expert en ultradreta, que subratlla que l'explicació de l'auge de l'extrema dreta és «complexa». «És massa simple dir que només són racistes o qualsevol altra cosa», afirma.

Sobre l'origen de l'ascens de l'extrema dreta, Wahlgren apunta a les «víctimes» del «model fallit de neoliberalisme modern». «El que veiem aquí és la fallida del model neoliberal que molts grups polítics estan fent servir per culpar-ne determinades persones com els immigrants», afirma.

«L'extrema dreta està intentant portar la qüestió a com la gent no necessita perdre els seus privilegis. Realment es tracta de mantenir el poder de l'opressor sobre l'oprimit», assenyala l'experta en drets humans, que afegeix que «ara la gent entén que té el dret a reclamar que li tornin el seu espai i recuperar els seus drets».

En aquest sentit, Betz creu que el «descontentament» amb els partits tradicionals també té un pes important en l'ascens de la ultradreta, així com el sentiment «d'abandonament» d'aquells que viuen en zones rurals. «Se senten completament oblidats per part del govern i dels principals partits», diu.

Per Wahlgren, a més, el tipus de missatge de l'extrema dreta juga un paper important. «Aquestes veus representen el que alguns ciutadans volen i tenen un missatge clar que parla al cor i a la butxaca. Per tant, se senten més representants per aquests grups d'extrema dreta», assenyala.

A més, Betz i Wahlgren alerten que l'increment de les desigualtats pot fer que la gent amb ingressos baixos «enfadada» i «preocupada» pugui votar la ultradreta. En aquest sentit, Betz afegeix que aquestes persones se senten «abandonades» pels partits d'esquerra, però subratlla que, un cop al govern, l'extrema dreta «no fa res per a aquesta gent».

«Sempre hi ha raons perquè la gent estigui enfadada i les raons perquè la gent estigui altament emocional s'han multiplicat», diu Betz, que preveu que la presència de la ultradreta a les institucions seguirà durant els pròxims anys. Amb tot, subratlla que depèn del país perquè «aquests partits de vegades tal com pugen després baixen».

Informar sobre la «hipocresia» de la ultradreta

Malgrat considerar «ridícul» que es culpi els mitjans de comunicació de l'ascens de l'extrema dreta, Betz insta a informar sobre aquests partits mostrant la seva «hipocresia» i «menyspreu cap a la gent que els ha votat». «Seria interessant mirar què estan fent per la gent que els va votar, en lloc de dir que són feixistes», defensa.

«Crec que és important que la gent estigui més i més informada perquè molts d'aquests discursos es basen en històries falses», afegeix Wahlgren, que aposta per crear més canals de comunicació locals perquè «representen el que està passant a la societat». Per la membre d'ENAR, cal «canviar les estructures de comunicació d'informació». «La veritat ja no importa i hem d'entendre que cal creure en la veritat un altre cop», conclou.