El TSJC jutja dilluns Torra per suposada desobediència a la JEC amb els llaços grocs de la Generalitat

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té previst jutjar aquest dilluns el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o subsidiàriament un de denegació d'auxili, en no acatar inicialment l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar una pancarta amb un llaç groc i a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat arran de la convocatòria d'eleccions generals el març passat. La fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d'inhabilitació. És el primer cop des del restabliment de la democràcia que un president de la Generalitat en actiu serà jutjat.

Torra serà jutjat per no haver atès l'ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als «presos i exiliats» amb un llaç groc en període electoral. Després d'un estira i arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es va posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió.

Segons el magistrat instructor, Carlos Ramos, Torra va tenir una «voluntat obstativa» respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al Síndic de Greuges perquè es pronunciés sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser «persistir en la desobediència». Els acords de la JEC, diu Ramos, «no poden titllar-se de contradictoris entre sí» i són «clars concrets i terminants». «Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa» de Torra, insisteix.

Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una «pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees». «El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions», continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, «l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC».

Subratlla també que els llaços grocs són símbols «considerats propis d'uns partits polítics», per tant «partidistes», i no es poden exhibir per part de les administracions en període electoral «sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i neutralitat».

En resposta a un recurs, el TSJC va rebutjar que es qüestioni la imparcialitat de la JEC, de qui no veu «discutible» que els seus acords són «executius i d'obligat acatament». A més, va retreure a Torra, que al·legava «intencionalitat política» per part dels membres de la JEC, que qüestioni la imparcialitat d'aquest organisme «a posteriori de l'emissió dels seus manaments», que va prendre un «òrgan col·legiat», i va recordar que no va fer aquest qüestionament en les reclamacions i aclariments que va presentar Torra davant de la JEC.

Peticions de fiscalia i Vox

Per la seva banda, la fiscalia demana una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La fiscalia demana la multa però també la inhabilitació durant un any i vuit mesos per a l'exercici de càrrecs públics electes, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l'exercici de funcions de govern de qualsevol tipus. La inhabilitació comportaria també la privació d'aquestes feines o càrrecs però també dels honors que porten aparellats.

El fiscal constata que Torra va decidir desatendre la primera instrucció de la JEC tot i la seva «claredat», presentant un escrit de reconsideració «aparentment improcedent» perquè la resolució era ferma. Així mateix, «va desatendre obertament» un segon pronunciament i va «evidenciar el seu menyspreu a acatar l'ordre» substituint la pancarta amb el llaç groc per una altra igual amb un llaç blanc.

En el seu escrit de qualificació provisional, el fiscal argumenta que Torra va decidir desatendre la primera instrucció de la JEC «tot i ser coneixedor que la mateixa era ferma en via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment». Abans que vencés el termini, apunta que va presentar un escrit on demanava una reconsideració, tot i saber que era una decisió ferma. Malgrat això, la JEC el va atendre i va anunciar que prendria una nova decisió dies després. La fiscalia remarca en aquest punt que Torra va manifestar en una aparició pública a Tarragona que es negava a retirar els símbols del Palau de la Generalitat.

Després que la JEC tornés a instar-lo a retirar els llaços grocs i l'avisés que podria tenir conseqüències administratives i penals si no ho feia, Torra va presentar un nou escrit demanant la suspensió de l'acord apuntant que esperava conèixer l'opinió del Síndic de Greuges. El fiscal remarca que l'opinió de Rafael Ribó, en aquest cas, «resultava intranscendent quan no inútil». A més, apunta que Torra va tenir-la ja dies abans i que la recomanació era atendre el requeriment de la JEC.

La junta, igualment, va respondre a Torra que no suspenia l'acord. El Govern va confirmar als mitjans que no retiraria els símbols, continua la fiscalia, amb una nota de premsa on apuntava que no s'havia donat cap ordre com la que exigia la JEC. Finalment, remarca que el 21 de març, «evidenciant el menyspreu a acatar l'ordre», va substituir al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc «per una altra idèntica amb el llaç en color blanc». La JEC va fer un requeriment llavors al conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè els Mossos d'Esquadra despengessin tots els símbols, vista la «contumàcia» que havia demostrat el president de la Generalitat.

Per la seva banda, Vox demana dos anys d'inhabilitació i 72.000 euros de multa per a Torra, per un delicte de desobediència o subsidiàriament per un delicte de denegació d'auxili. El partit d'ultradreta destaca «l'obstinació» de Torra a l'hora d'incomplir la legalitat, «tant per la utilització reiterada de simbologia partidista associada al moviment polític separatista» en edificis públics, com per la «desatenció de les resolucions clares i expresses» de la Junta Electoral.

Torra es defensa

En la seva declaració davant del jutge el 15 de maig, Torra va al·legar que no va fer cas a la Junta Electoral per retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics empresonats i exiliats per protegir la llibertat d'expressió. En la seva declaració, que va durar poc menys de 40 minuts, Torra també va fer referència als drets civils i polítics per justificar la seva decisió. El president va respondre al fiscal, però es va negar a respondre a l'acusació popular de Vox per «decència democràtica».

«Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans», va manifestar el president. A més, Torra va assumir com a pròpies totes les decisions sobre aquesta qüestió i insisteix que «l'última responsabilitat» és seva. D'altra banda, assenyalava una operació de PP i Cs per portar-lo davant els tribunals. Segons el president català, l'ordre de la JEC era «manifestament il·legal» i estava dictada per un òrgan no competent que no és una autoritat superior a ell. «Si s'hagués hagut de complir, implicava competències de les que jo no disposava», afegia davant el tribunal.

Torra va assegurar davant del magistrat instructor que hi va haver una «operació» des del primer moment perquè ell acabés davant la justícia. «Per això membres afins al PP i Cs van instigar aquesta denuncia, per això soc aquí. Tot això ha estat un procediment amb ambigüitats que m'han produït una indefensió absoluta d'impossible compliment», va argumentar.

De fet, segons el president català, si hagués arribat a complir l'ordre «absolutament nul·la i emesa per un tribunal incompetent» s'hagués situat «en risc de prevaricar». «Tot s'ha basat en si jo prevaricava o desobeïa i jo sempre estaré al costat de la defensa dels drets humans», va concloure.

En la seva declaració, Torra es va presentar com a màxim responsable de les decisions que es van prendre respecte a la polèmica ordre de la JEC. «Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L'última responsabilitat va ser meva. La decisió de mantenir pancartes en defensa de llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva», va insistir. En aquest mateix sentit, va assegurar que ell també és el responsable de «canviar la pancarta per seguir posant el mateix a través d'un petit canvi».

En una declaració oficial al Palau de la Generalitat després de ser interrogat al jutjat, Torra va dir que «no es pot obeir una ordre injusta i il·legal que conculca drets fonamentals». El president va avisar que no defallirà «mai» en la conquesta de llibertats, i que pagarà el preu «que calgui» si la democràcia espanyola «no ho aguanta».

Instrucció ràpida però amb vicissituds

La instrucció de la causa ha estat força ràpida, ja que les primeres ordres de la JEC van arribar a principis de març, i a principis d'abril, la fiscalia i Vox ja van querellar-se contra Torra. El 15 de maig va ser la declaració de Torra al TSJC, i al juliol es va donar per conclosa la instrucció. No obstant això, Torra va intentar recusar el magistrat instructor per la seva actitud «clarament prejutjadora» en la seva interlocutòria de processament. Al seu parer, «el mou un especial interès» que el president «s'assegui a la banqueta dels acusats». Cita alguns dels extractes de la resolució i conclou que aquestes manifestacions «rotundes i d'evident culpabilitat reflecteixen en tota la seva intensitat la posició ja assumida per part de l'instructor», el que denota una «absoluta manca d'imparcialitat objectiva» i un atemptat a la presumpció d'innocència. La recusació va ser desestimada.

El 2 de setembre, el tribunal va fixar pel 25 i 26 del mateix mes el judici. Per aquells dos dies estava previst celebrar al Parlament el debat de política general, i Torra va dir que no assistiria a la vista oral. Tot i així, el judici es podia celebrar perquè la pena permet jutjar-lo sense la seva presència. No obstant això, Torra també va recusar dos dels tres membres del tribunal que l'havia de jutjar, el president, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, ponent del judici. L'escrit argumentava que Barrientos «s'ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític» del president de la Generalitat. «És difícil imaginar una major falta d'imparcialitat que la que concorre en el recusat», concloïa.

La petició de recusació també recordava que Barrientos va abandonar un acte perquè el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics, i ironitzava sobre si ara també abandonarà la sala quan se'n parli durant el judici, o bé «silenciarà o expulsarà els lletrats defensors». Si Barrientos presideix el judici, acabava, «aquest només servirà per alterar i adulterar la realitat política catalana, però mai resistirà ni el pas del temps ni el pes dels recursos». L'incident de recusació donava un altre argument per apartar Barrientos, amb l'argument que va participar en l'acte d'admissió a tràmit de la querella, el que ja denota, segons la defensa, un posicionament previ sobre els fets.

De fet, Torra també va recusar el magistrat que havia de decidir sobre la recusació de Barrientos i Armas, Carlos Ramos, que havia estat l'instructor i a qui Torra també havia intentat recusar. Ramos va rebutjar la seva recusació i també va proposar que es rebutgés la recusació dels altres dos magistrats. Tot això va fer que el tribunal finalment no tingués temps de resoldre les recusacions i es va posposar la data fins aquest 18 de novembre. Dies després el TSJC va rebutjar les noves recusacions i va confirmar els magistrats.

Entitats sobiranistes acompanyaran Torra al TSJC

El judici està previst que comenci a les 9 del matí d'aquest dilluns. A les 8.30 hores, Torra, acompanyat de membres del Govern, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis, entre d’altres, farà el recorregut a peu des de l’Arc de Triomf fins a les escales d'entrada al Palau de Justícia.

El judici començarà amb les qüestions prèvies i la declaració de Torra, que previsiblement respondrà al seu advocat, Gonzalo Boye, i a la fiscalia, però no a Vox. A partir de les deu i fins la una del migdia estan citats com a testimonis cinc policies nacionals, dos d'ells per videoconferència, a més del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra en el moment dels fets, Miquel Esquius. La sessió està prevista que es reprengui a les 4 de la tarda, amb la testifical del portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la portaveu del Govern en el moment dels fets, Elsa Artadi, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Està previst que l'últim testimoni, citat a les 17.20 hores, sigui el conseller d'Interior, Miquel Buch.