Castells
El món casteller deixa enrere les temporades de rècord i busca resituar-se
El nombre i la dificultat de les construccions cau, amb l'excepció de l'inèdit 3 de 9 net doble per Santa Úrsula de les dues colles de Valls
Demostració de força de la Vella per Sant Joan
S'han acabat per ara els anys de rècords històrics a les colles castelleres, que semblen haver topat amb el sostre de vidre i s'endinsen cap a un període de resituació. Amb l'excepció de l'inèdit 3 de 9 net que van plantar les dues colles de Valls per Santa Úrsula, el nombre i la dificultat de les construccions a les places ha anat caient progressivament des del 2018. Com a prova, el fet que només una colla –els de Vilafranca per Tots Sants- ha pogut descarregar un castell de 10 aquesta temporada, que acaba amb 9.000 construccions descarregades de totes les colles, el mínim històric des del 2012, quan se'n van plantar 8.483. Segons dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) a les quals ha tingut accés l'ACN, els últims cinc anys, el nombre de castells completats s'havia situat sempre entre les 10.600 (el 2016) i els 11.500 (el 2015).
La davallada en el nombre castellers que van als assajos i a les actuacions -que dificulta aixecar construccions de més pisos- i el relleu en posicions estratègiques d'estructures fonamentals són algunes de les causes que expliquen el canvi de tendència.
La inèrcia és similar quant els castells carregats. La temporada acaba amb 120 construccions en què només se n'ha pogut fer l'aleta, la xifra més baixa des del 2007, quan es va situar en els 106. La cara positiva de la moneda arriba amb el nombre de castells que han fet llenya, que ha marcat un mínim històric, situant-se en l'1,9%.
Valorar la dificultat dels castells
Fa anys que els responsables castellers clamen per no acostumar-se a diades històriques, una circumstància que no veien sostenible en el temps. «Quasi no les hem valorat», insisteixen a l'ACN alguns dels caps de les colles principals del país. Malgrat que s'han acabat els grans rècords, les colles encara tenen reptes per aconseguir, com descarregar el 3 de 9 net i continuar fent proves amb el 2 de 9 sense manilles o el pilar de 9.
En una línia similar s'expressen des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que constata la dificultat d'aixecar castells de 10, que suposen un repte a l'hora de mobilitzar persones. De fet, des de l'entitat creuen que seran el principal objectiu per a la temporada 2019-2020 de les colles de gamma extra i 'top' pel canvi de normativa en el concurs, que premiarà aquestes construccions amb més punts per sobre dels nets.
Entre el 2015 i 2017 el nombre de colles de 9 va créixer molt però, en aquesta temporada, els Castellers de Barcelona, els de la Vila de Gràcia, Sabadell, Marrecs de Salt, Sant Cugat i els Xiquets de Tarragona l'han perdut. Els Castellers de Sants tampoc ha pogut mantenir el nivell de les últimes temporades i no s'han mantingut la categoria de gamma extra, on s'hi mantenen Capgrossos i la Jove de Tarragona.
De la selecta categoria dels castells de 10 –on hi ha la Vella, la Joves, Vilafranca i Minyons- només els Verds han pogut descarregar una construcció de deu pisos, el 3 de 10 dels Verds. Amb tot, a més dels dos inèdits 3 de 9 nets de les colles vallenques, la temporada deixa com a testimoni el 4 de 9 que la Vella ha plantat en varies ocasions i el 2 de 8 de totes dues colles de Valls, que es consideren de dificultat semblant.