Catalunya implantarà un test per detectar l'hepatitis C en col·lectius de risc

L'Agència de Salut Pública de Catalunya promourà a partir de gener un test de diagnòstic del virus de l'hepatitis C per tal detectar-lo en població de risc, principalment els homes gais. L'objectiu és detectar el gran nombre de persones que desconeixen que tenen aquest virus, que pot derivar en importants afectacions en el fetge si no es tracta. Les autoritats sanitàries recorden que una simple anàlisi de sang pot detectar el virus i que un tractament amb pastilles antivirals, sense efectes secundaris, pot eliminar el virus i millorar significativament la malaltia o eliminar-la completament en menys de tres mesos. El 2018, més de 5.600 catalans van ser tractats d'aquest virus, però es calcula que n'hi pot haver uns 20.000.

El projecte Téstate Plus ja s'aplica en altres comunitats autònomes i a partir de gener Catalunya estudiarà, de forma pilot, la viabilitat i efectivitat d'aquesta estratègia d'automostreig del cribatge. Els homes que tenen sexe amb homes podran sol·licitar un kit de cribatge, de manera voluntària, gratuïta i confidencial, a través d'una plataforma digital. Un cop recollida la mostra en sang seca, s'enviarà a un laboratori de referència, i els resultats es podran consultar a través de la web.

El projecte s'inspira en el Téstate, que ja s'aplica pel virus VIH, i es podria ampliar a altres sectors de poblacions de risc, com els drogoaddictes per via intravenosa o nasal, els empresonats, infectats per VIH, persones procedents de països amb altra prevalença de l'hepatitis C, persones que han rebut transfusions abans del 1992 o persones que s'han fet tatuatges o pírcings sense mesures d'esterilització, amb especial afectació als majors de 50 anys.

L'objectiu és eliminar la malaltia de l'estat espanyol l'any 2030. Això no vol dir eradicar-la per complet, ja que en altres països seguiria existint, però es reduirien molt els casos i les noves infeccions. L'objectiu és detectar el 50% dels casos, tractar-ne el 75% d'aquests i eliminar el virus en el 90% dels casos.

Per fomentar que aquests sectors de població es facin la prova per detectar el virus, el Departament de Salut s'ha adherit a la campanya de conscienciació Un final feliz, amb l'actor Carmelo Gómez, que es va infectar del virus quan era petit per una transfusió de sang i no va saber que patia la malaltia fins que era adult. Gómez ha explicat que un cop que va anar a donar sang li van dir que tenia un virus hepàtic, però no li va donar més importància perquè no notava cap símptoma. No obstant, temps després sí que va començar a notar més cansament del normal. Els metges el van tractar amb els mètodes d'aleshores, que tenien importants efectes secundaris com fort decaïment i, en el seu cas, el virus rebrotava cada cop amb més força. Fins que fa uns anys va sortir al mercat la pastilla antiviral d'acció directa, que elimina completament el virus i millora o elimina totalment l'afectació hepàtica.

L'actor ha explicat com el tractament antic era un «infern», però l'actual és simple i senzill, i li «va canviar la vida completament». «Em vaig recuperar ràpidament, gràcies als professionals i al sistema públic de salut», ha dit l’actor. La campanya també vol lluitar contra l'estigmatització d'aquesta malaltia, i per això Gómez ha dit que ningú s'ha d'avergonyir de tenir aquesta malaltia. «Li pot passar a tothom i abans que es curi, perquè es cura, es pot conviure amb ella», ha conclòs.

El director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques (PCAVIHV), Joan Colom, ha explicat que la clau per detectar nous casos és a l'atenció primària. Per això, s'ha fet formació als metges dels CAP perquè prescriguin en els anàlisis de sang la detecció d'aquest virus, que costen un euro. A més, com que les pastilles són de prescripció hospitalària, en el cas dels drogoaddictes els equips es desplacen als centres de drogodependències, ja que els afectats no solen acudir a les cites hospitalàries. L'Agència de Salut Pública ha explicat que en els últims cinc anys més de 29.000 catalans han rebut tractament per aquest virus, 5.600 dels quals el 2018. En el 51% dels casos el tractament amb pastilles va durar vuit setmanes, i en la resta, 12 setmanes. El 96,4% dels casos es van curar.

El problema és que el 20% dels casos detectats eren en persones que ni ho sabien ni ho sospitaven. Per això, es calcula que a Catalunya hi pot haver unes 20.000 persones que tenen el virus i no ho saben. La malaltia afecta el 48% de les persones que es droguen per via intravenosa i un 0,47% de la població general. A tot el món, el virus s'ha detectat en uns 71 milions de persones, i a Espanya, en 135.000.

«Catalunya pot eliminar l'hepatitis C en els propers anys i tenim plans per a aconseguir-ho, sobretot treballant la detecció precoç tant en població general com en població vulnerable», ha assegurat Colom. En el mateix sentit s’ha expressat el doctor Rafael Esteban, de la UAB, ressaltant que «Catalunya està fent un extraordinari progrés», sobretot adreçant-se a col·lectius de major vulnerabilitat. Per la seva banda, el cap d’Hepatologia de l’Hospital La Paz de Madrid i coordinador de l’Alianza para la Eliminación de las Hepatitis Víricas en España (AEHVE), Javier García-Samaniego, ha emfatitzat que encara cal incidir en aquelles persones que no saben que estan infectades, un objectiu al qual també vol contribuir una campanya «que resumeix les històries individuals de cada persona infectada, que feliçment s’han acabat curant».

«Estem convençuts que, amb eines i recursos, la malaltia es pot eliminar; de fet, som en un moment històric, en la primera vegada que una malaltia viral crònica es cura», ha subratllat Teresa Casanovas, presidenta de l’Associació Catalana de Pacients Hepàtics (ASCCAT).