Comandaments de la Policia Nacional contradiuen Pérez de los Cobos sobre les ordres de l'1-O

Quatre comandaments de la Policia Nacional que han declarat aquest dijous al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona han dit que 'Marte' va ser el superior que va ordenar intervenir l'1-O a partir de les vuit del matí, abans de l'obertura dels col·legis. Aquesta afirmació es contradiu amb les paraules de Diego Pérez de los Cobos, que va dir que no es va donar cap ordre concreta d'actuació. Segons Anaïs Franquesa, una de les advocades de l'acusació, «els caps han dit que estaven mobilitzats a l'espera de rebre ordre d'inici i que la van rebre de la superioritat, i han explicat que era 'Marte', el cap de la Unitat d'Intervenció Policial».

De les paraules dels policies es desprèn que «hi havia un responsable que donava l'ordre de començar i de retirada» ha afegit Franquesa. Més enllà d'aquestes dues ordres, en tot moment se'ls hauria demanat d'actuar «amb proporcionalitat i d'acord amb els principis bàsics d'actuació que són la congruència, necessitat, i us progressiu de la força». A part d'aquestes dues ordres, els agents havien estat convocats un o dos dies abans de l'1 d'octubre del 2017 a un 'brífing' on se'ls van donar llistats d'escoles. Fonts de l'acusació apunten que 'Marte' es podria correspondre al comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, que era el cap de la UIP.

Els quatre comandaments que han declarat aquest dijous durant dues hores i mitja només han respost a les preguntes del jutge, el fiscal i l'advocacia de l'Estat. El primer que ha parlat és un cap operatiu que era el cap de nuclis de les escoles de l'Eixample. Els altres tres eren el comandament que va intervenir a les escoles Tibidabo, Aigua Marina i Àgora, el que va estar a Mare Nostrum i el de Pau Claris. Dilluns vinent han de declarar el que va actuar al centre educatiu Joan Fuster, el que ho va fer a Trini Jove i Estel, el de Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment el que va intervenir a l'escola Els Horts i l'Institut Joan Boscà.

Fonts jurídiques han afegit que els agents han exposat que els policies atribueixen l'ordre d'actuar arriba en motiu de la inacció per part dels Mossos d'Esquadra. Per comunicar-se amb els seus superiors del Cecor els comandaments ho feien amb una ràdio però han exposat que aquest mitjà es va saturar i per això també van fer servir el telèfon. L'advocat Robert Sabata ha indicat que els agents han revelat que existeixen imatges de tot l'operatiu policial en una cadena de custòdia policial que no han estat lliurades malgrat que els han demanat.

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va citar a declarar com a investigats els vuit comandaments policials responsables de l'operatiu de l'1-O en els 27 centres de votació de la capital catalana on hi va haver càrregues policials. La decisió del jutge va arribar després que l'Audiència de Barcelona demanés al febrer que «s'aprofundís en la investigació» per esbrinar «les ordres concretes que van ser emeses pels responsables de l'operatiu». El jutge els va citar en un primer moment entre el 9 i l'11 d'octubre, però finalment quatre dels comandaments han declarat aquest dijous i els quatre restants està previst que ho facin el proper dilluns, 9 de desembre.

En una interlocutòria del mes de febrer, l'Audiència de Barcelona va determinar que s'havia d'esbrinar si les ordres als agents es van donar «de manera genèrica o bé des del propi centre escolar o la seva rodalia a la vista de l'aglomeració de persones» als centres. Per a l'Audiència, «la concreta investigació dels responsables de l'operatiu i de les consignes als agents permetrà a l'instructor ponderar si l'ús de la força o si les ordres donades es van ajustar o no a la situació allà plantejada». A més, considerava que així es podrà concloure si a aquests responsables se'ls pot imputar les «les lesions ocasionades» a ciutadans que estaven als centres.