Habitatge
La xarxa europea de promotors d'habitatge públic demana traspassar les competències als ajuntaments
Els constructors europeus admeten que el seu «futur"» depèn de la capacitat «d'adaptar-se» a les necessitats dels ciutadans
La xarxa europea de promotors d'habitatge públic Housing Europe reclama traspassar les competències en matèria d'habitatge als ajuntaments per fer «polítiques que estiguin més a prop de la realitat». Això és el que defensa el seu president, Cédric Van Styvendael, malgrat avisar que s'ha de vigilar que això no comporti un «increment de les desigualtats territorials entre les ciutats». «Els estats han de ser garants de la igualtat territorial"», defensa. A més, Van Styvendael insta les empreses a «comprometre's» amb la construcció d'habitatge social. Al seu torn, Marc Pigeon, president de Build Europe, una organització que agrupa constructors europeus, creu que el seu «futur» depèn de la capacitat «d'adaptar-se» a les necessitats dels ciutadans.
«Totes les grans metròpolis s'estan comprometent fortament amb la producció d'habitatge social perquè són les que saben que manca habitatge assequible», diu el president de Housing Europe, que contrasta aquest fet amb la disminució de la inversió per part dels estats en un «moment de crisi sense precedents» pel que fa a l'habitatge.
Per Van Styvendael, que s'ha reunit en diverses ocasions amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, «no hi ha una sola resposta per lluitar contra la manca d'habitatge assequible», sinó que la recepta s'ha de completar amb diferents mesures. «El principi ha de ser que l'habitatge no pot ser un element d'especulació», apunta el president de Housing Europe, que alerta que «no es pot deixar sol el mercat» en la qüestió de l'habitatge i que calen operadors públics que es puguin «desmarcar del mercat».
La portaveu de la iniciativa ciutadana europea 'Habitatge per a tots', Karin Zaune, està «convençuda» que han de ser els ens locals els que decideixin les polítiques d'habitatge. «Els alcaldes saben les necessitats de la gent i com resoldre els problemes d'habitatge a cada municipi», apunta.
A més, Zaune defensa que només amb la regulació del mercat disminuiran els preus de l'habitatge. «D'una altra manera, els preus no baixaran», subratlla.
Demanen un rol més actiu de la UE en habitatge
Malgrat ser una competència estatal, la portaveu de la iniciativa ciutadana 'Habitatge per a tots' creu que la Unió Europea pot fer «molt» en aquesta matèria. «Volem que els legisladors europeus pensin en millors polítiques perquè els governs locals tinguin millors condicions per crear habitatge social», demana.
Zaune, que recorda a la Unió Europea que té la «responsabilitat d'assegurar les necessitats bàsiques de la gent», confia que Brussel·les actuï davant una «crisi d'habitatge dramàtica». «És una qüestió de cohesió i de pau social», indica.
«Europa està avançant en la direcció positiva i esperem que la Comissió faci propostes per ajudar els estats i les ciutats que tenen la voluntat de comprometre's amb l'habitatge social. Europa necessita donar exemple», afegeix el president de Housing Europe.
Sobre el rol europeu en aquesta qüestió, el president de la secció de Transport, Energia, Infraestructures i Societat de la Informació del Comitè Econòmic i Social Europeu (EESC), Jean Coulon, proposa que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) tingui un rol més social. «Cal voluntat política i el Parlament ha de poder tenir un rol i dir que s'ha de fer alguna cosa», afegeix.
Més compromís del sector privat
Per incrementar el parc d'habitatge social, però, tots coincideixen que cal que les empreses s'hi impliquin. «Necessitem a tothom perquè la crisi és important», diu el president de Housing Europe, que remarca que les empreses no han «d'especular», sinó «comprometre's amb la ciutat».
En la mateixa línia, la portaveu de la iniciativa ciutadana 'Habitatge per a tots' veu «molt important parlar amb el sector privat» perquè és «essencial que tots els actors del mercat mirin de trobar solucions».
«El nostre futur depèn de la nostra capacitat de respondre a les necessitats dels ciutadans», afirma el president de Build Europe, que remarca que no és una qüestió de «voluntat», sinó una «obligació». «No ens podem quedar fent habitatges per a una part petita de la població», diu.
Viena, la «ciutat exemplar»
Pel que fa a l'habitatge social, Viena és la ciutat europea de referència amb el 60% del parc d'habitatge social, davant només prop del 2% a Barcelona. El que fan la capital austríaca la gran referència és un operador públic «molt potent», segons el president de Housing Europe.
Per Zaune, però, un altre fet destacat és que Viena mai ha venut els habitatges socials construïts. «Avui, la qüestió de l'habitatge és un repte perquè la gent no hi pot accedir. Ara també és una qüestió de la classe mitjana», assenyala la portaveu de la iniciativa ciutadana 'Habitatge per a tots'.