Creixen un 10% les al·lèrgies alimentàries en menors pel canvi climàtic

Nou de cada deu malalties provocades pel canvi climàtic tenen conseqüències en els menors, entre elles les al·lèrgies alimentàries motivades per factors ambientals i nous hàbit alimentàris, que en l'última dècada han augmentat un 10 per cent en l'edat pediàtrica.

Així ho ha advertitSergioNegre, pediatre especialista engastroenterologiai nutrició del Servei de Pediatria deQuirónsaludValència, per a qui els efectes del canvi climàtic sobre la salut «han deixat de ser una possibilitat per a convertir-se en realitat, sobretot en els més petits donada la seva vulnerabilitat fisiològica».

Entre les conseqüències del canvi climàtic, Negre destaca l'escalfament global pels seus efectes en la prolongació i intensificació de les èpoques de pol·linització, motiu pel qual un de cada cinc nens de 13 i 14 anys és al·lèrgic, segons assegura l'expert en un comunicat.

«El creixement exponencial dels diagnòstics d'al·lèrgia ja es va apreciar comparant els estudis "Al·lergològica" de 2005 i 2015, on es destacava l'increment d'un 62% en les consultes derinoconjuntivitisi un 23% en les consultes d'asma en menors en només una dècada», ha subratllat.

Aquest mateix estudi destaca l'augment d'un 10% la incidència de les al·lèrgies alimentàries, encara que s'estima que aquest percentatge és major en l'actualitat.

«En occident, cada tres minuts hi ha una consulta en urgències per al·lèrgia a aliments i cada sis minuts unaanafilaxide causa alimentària», explica l'especialista engastroenterologiainfantil, que adverteix: «i els casossegueixen augmentant».

Segons l'Acadèmia Europea d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica, les consultes en nens per aquest motiu havien augmentat un 214% entre 2005 i 2014, sent ara aquest percentatge superior.

Un altre dels factors que també influeix en l'augment de les al·lèrgies alimentàries està relacionat amb els nous hàbits d'alimentació, el menjar més processat, l'augment d'additius i els al·lergògens ocults.

«Aquests nous hàbits alimentosos, units als canvis en l'expressió de certs gens originats per factors ambientals, provoquen a més que aquestes al·lèrgies alimentàries siguin heretades per successives generacions», afirma l'especialista deQuirónsaludValència.

«Comparats amb els adults, la immaduresa infantil al costat de la seva superfície corporal i major freqüència cardíaca i respiratòria, fan que en l'edat pediàtrica els efectes nocius de la contaminació siguin majors», explica.

Segons indica, les partícules alliberades pel carbó i el gas, en ser inhalades «danyen el cor i els pulmons i s'associen a un baix pes en el naixement, a més de malalties cròniques com l'asma».

Aquestes mateixes partícules també augmentencom a conseqüènciadels incendis, la freqüència i la magnitud dels quals continua creixent anualment, assenyala l'expert, que afegeix que des de mitjan aquesta dècada s'ha incrementat un 77% el nombre de persones exposades a fum d'incendis en el món, i el 93% de la població infantil està exposada a ells.

També està lligat al canvi climàtic l'increment de la freqüència i intensitat de la dermatitis atòpica associada a l'augment de temperatura, canvis d'humitat, pol·linització i exposició de raigs ultraviolats, conclou l'especialista.