Segon grau per als presos independentistes

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric han proposat classificar en segon grau penitenciari als polítics independentistes presos per l'1-O. El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha explicat que les tres juntes s'han reunit simultàniament a les 9 del matí per evitar «conjectures» i han decidit, sense unanimitat, la classificació dels nou reclusos en el denominat règim ordinari.El servei de classificació de la Secretaria haurà de ratificar o revocar aquesta decisió abans de dos mesos, i Calderó ha assegurat que no serà immediata per la seva complexitat, tot i que no vol que s'allargui més del necessari. El servei de classificació ratifica el 95% de les propostes de les juntes de tractament.

Davant d'una gran expectació mediàtica, Calderó ha explicat que la decisió ha estat complexa, tot i que no ha concretat quants vots ha rebut el segon i el tercer grau, perquè els professionals de les juntes de tractament no s'havien trobat mai abans amb uns tipus de delictes i reclusos com els d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull i Jordi Turull.

Calderó ha explicat que cada junta de tractament de les presons està formada per més de deu professionals, entre el director del centre, el subdirector de tractament i altres alts càrrecs entre juristes, psicòlegs, mestres, metges i treballadors i educadors socials, que no tenen tracte diari amb els interns. Aquests càrrecs tenen en compte els diversos informes parcials que emeten els tècnics que sí que estan en contacte directe i diari amb els reclusos i analitzen la seva conducta, adaptació al centre, condicions familiars, socials i laborals, o el risc de reincidència, entre altres. Arran d'aquests informes de fa uns dies, la reunió d'aquest dimecres ha conclòs amb debats intensos i decisions sense unanimitat.

El secretari ha explicat que a partir d'ara el servei de classificació de la Conselleria, format per funcionaris experts i que unifica els criteris de totes les presons catalanes, ha de valorar la proposta. Té dos mesos per fer-ho, però s'intentarà agilitzar el tràmit tenint en compte les especificitats d'aquest cas i, sobretot, pel cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que a mitjans de gener ja hauran complert una quarta part de la pena i tindrien dret a permisos de sortida. No obstant, els permisos no els podran obtenir fins que la Secretari no confirmi la classificació en segon grau, i per això s'intentarà no demorar la decisió, que també es preveu que es prengui el mateix dia que per a la resta de presos.

La classificació en segon grau pot ser recorreguda per les defenses, com ja han anunciat, davant del jutge de vigilància penitenciària corresponent, i aquesta decisió encara pot ser recorreguda davant del tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Si la classificació és en tercer grau, previsiblement la fiscalia hi recorrerà en contra per les mateixes vies. En tot cas, la classificació inicial ha de ser revisada en un màxim de sis mesos per part de la junta de tractament.

Mentre es tramiten els possibles recursos es podran gaudir dels permisos corresponents al grau en el que estiguin en aquell moment.Mentre es tramiten els possibles recursos, però, el règim penitenciari acordat per la Secretaria ja es podrà aplicar, sigui el segon o el tercer grau. De fet, des del moment que el servei de classificació aprovi el règim, ja s'elaborarà, d'acord amb cada reclús, el seu Programa Individualitzat de Tractament (PIT), que ha de preveure els cursos o activitats que hauran de realitzar i marca uns objectius, el compliment dels quals es té en compte per millorar el règim d'internament. De fet, el PIT d'aquests nou presos serà força diferent de l'habitual, ja que les seves circumstàncies i el delicte pels quals han estat condemnats no són gens habitual. El programa, sense entrar en detalls, inclourà probablement la seva reinserció laboral, ja que estan inhabilitats per a càrrec públic.

És a partir d'aquí, si el règim ordinari és el que se'ls aplica, que la junta de tractament pot demanar, sense cap termini concret, que s'apliqui l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet sortides gairebé diàries. Calderó ha qualificat aquest article com un «bon instrument» per fer la transició del segon al tercer grau. L'aplicació d'aquest article no depèn del servei de classificació però ha de ser confirmada pel jutge de vigilància penitenciària, i la fiscalia hi pot recórrer en contra davant del mateix jutge i després davant de l'audiència provincial corresponent.

Reivindicació del sistema penitenciari català

Calderó també ha volgut reivindicar la professionalitat del sistema penitenciari català i dels seus treballadors, i ha recordat que la Generalitat té competències en la matèria des del 1984 i és l'única autonomia que la té transferida. El secretari també ha assegurat que el model penitenciari català té un índex de reincidència del 30%, inferior a la mitjana espanyola, i té cert prestigi entre els països occidentals.

El secretari ha remarcat que els serveis penitenciaris es basen en el compliment de la llei, la pena concreta, les circumstàncies de cada pres, el seu entorn, els seus antecedents penals i el risc de reincidència. Els 5.000 professionals de la Secretaria, ha dit Calderó, treballen «al marge del soroll, amb honestedat i independència», garantint tots els drets i obligacions dels presos, no «lesionant» drets, i per això ha demanat confiança en aquests funcionaris i no qüestionar-los «amb fins espuris». «Les penes les dicten els jutges, la Generalitat només les executa», ha recordat, afegint que la classificació final sempre ha d'estar avalada per un jutge. A més, ha dit que «les presons no són llocs de càstig, sinó centres de rehabilitació». «Tancar la gent és una mesura extrema, i quan algú entra a presó tenim dos objectius: que surti el més aviat possible en les millors condicions possibles, i que no reincideixi», ha opinat.