Els gens no són l'únic factor de risc d'aparició de l'Alzheimer

Els gens no són l'únic factor de risc d'aparició de l'alzheimer. El codi genètic no dicta necessàriament si una persona desenvoluparà aquesta malaltia. Els gens, és cert, influeixen en molts aspectes d'una persona, com per exemple el color d'ulls, el cabell o, fins i tot, el risc de patir el Mal d'Alzheimer.

No obstant això, un estudi canadenc, publicat en la revistaBrain, mostra que en la seva aparició juguen també un important paper altres factors. La idea és bàsicament que l'ADN amb el qual morim no és necessàriament el que rebem de bebè.

Després d'analitzar a trigèmins idèntics, els científics de l'Institut de RecercaRotmandeBaycrest(el Canadà) van comprovar que mentre que dues van desenvolupar alzheimer quan van complir més de 70 anys, el tercer no va arribar mai a desenvolupar la malaltia, a pesar que compartia el mateix ADN que els seus germans i que els tres eren hipertensos.

«Aquestes troballes mostren que el codi genètic no dicta si una persona desenvoluparà la malaltia de l'Alzheimer, per tant les persones que tenen un important historial familiar de demència poden respirar perquè hem confirmat que hi ha altres factors, ara com ara desconeguts, que acceleren o protegeixen contra la malaltia», han explicat els investigadors.

En concret, en el treball es va analitzar la seqüència gènica i l'edat biològica de les cèl·lules de la sang de cadascun dels trigèmins, així com dels fills d'un dels trigèmins amb alzheimer. Entre els homes, un va desenvolupar la malaltia d'inici primerencamb 50 anysi l'altre no va presentar signes de demència.

Segons el parer dels experts, és probable que l'aparició tardana de la malaltia d'alzheimer entre els trigèmins estigui relacionada amb un gen específic associat a un major risc d'aquesta malaltia, l'apolipoproteïnaE4(també conegudacom aAPOE4), que portaven els trigèmins. No obstant això, no s'ha pogut explicar l'aparició primerenca d'alzheimer en el fill d'un d'ells.

A més, els investigadors van descobrir que, encara que els trigèmins eren octogenaris en el moment de l'estudi, l'edat biològica de les seves cèl·lules era de sis a deu anys més jove que la seva edat cronològica. En contrast, el fill queva desenvolupar Mal d'Alzheimer d'inici primerenc teniauna edat biològica nou anys major que la cronològica.

«L'última recerca genètica està descobrint que l'ADN amb el qual morim no és necessàriament el que rebem en néixer, la qual cosa podria relacionar-se amb els motius pels quals dos dels trigèmins van desenvolupar alzheimer i un no. A mesura que envellim, el nostre ADN envelleix amb nosaltres i, com a resultat, algunes cèl·lules podrien mutar i canviar amb el temps», argumenten els experts. D'aquesta manera hi ha altres factors químics o ambientals que no necessàriament canvien el gen en si mateix, sinó que afecten la forma en la qual s'expressen aquests gens.