Augmenten les dones que opten per la congelació d'òvuls per retardar l'edat de ser mares

Els naixements de mares que tenen més de 40 anys s'han disparat en una dècada a Catalunya i s'ha passat de 3.719 el 2008 a 6.458 el 2018, segons dades de l'Idescat. Darrere de les estadístiques, factors estructurals i barreres socials causen l'endarreriment de la maternitat, mentre que el desig de moltes dones no desapareix i el rellotge biològic no s'atura. La fertilitat de les dones comença a decaure de forma significativa a partir dels 35 anys. En aquest context, cada vegada són més les dones que opten per la vitrificació d'òvuls, una tècnica de reproducció assistida que els permet conservar els oòcits durant uns anys perquè en aquests moments no poden o volen ser mares. Aquesta opció per raons no mèdiques ha augmentat en els últims anys a les clíniques de fertilitat consultades per l'ACN. El sistema públic cobreix la vitrificació d'òvuls quan és per causes mèdiques.

A l'estat espanyol s'ha passat de 2.174 vitrificacions d'òvuls el 2009 a 5.264 el 2017, segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Fertilitat recollides per la revista mèdica Reproducción Asistida ORG. Això significa un augment del 142%. El director científic de l'Institut Marquès, el doctor Àlex Garcia-Faura, i la doctora Marta Devesa, ginecòloga experta en Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona, entrevistats per l'ACN, corroboren aquest creixement. Des del 2009, quan vam començar, fins ara s'ha incrementat de forma exponencial la vitrificació d'òvuls», afirma la ginecòloga de Dexeus Dona, centre que actualment fa prop de 200 cicles de vitrificació a l'any.

L'edat mitjana de la maternitat s'ha anat endarrerint i supera els 32 anys a Catalunya actualment, segons dades de l'Idescat, i l'estat espanyol és un dels països amb una fecunditat més baixa. Darrere de la maternitat tardana, hi ha múltiples factors socioeconòmics, institucionals i culturals, tal com recull El desafiament de la baixa fecunditat a Espanya, dins Informe España 2018. L'augment de la precarietat a causa de la crisi econòmica ha estat un dels «factors clau que han propiciat el descens més recent de la fecunditat», recullen les seves autores, Teresa Castro i Teresa Martín. Ho explica la periodista Noemí López Trujillo en el llibre El vientre vacío(Capitán Swing), que parla de l'impacte de la precarietat en les expectatives i la planificació de la maternitat, així com de la por de tenir fills i la por de no tenir-los.

«El motiu principal de l'augment exponencial de la vitrificació d'òvuls és l'endarreriment de l'edat de la maternitat», emmarca la doctora Devesa. Un dels motius principals de les dones que decideixen congelar-se els òvuls és que no tenen parella estable en aquest moment, apunta. Motius professionals o d'estudis són altres raons que veuen en les consultes, afegeix Garcia-Faura. La majoria de les dones que acudeixen a les clíniques tenen rendes mitjanes o altes.

L'edat mitjana de les dones que volen congelar-se els òvuls en aquests centres se situa entre els 35 i els 38 anys. Devesa i Garcia-Faura coincideixen que és una mica tard, ja que, si a partir dels 35 anys es produeix la primera reducció significativa en la reserva ovàrica, a partir dels 37-38 anys, la davallada s'accelera (parlant en termes generals, ja que la reserva ovàrica no és igual en totes les dones). «El descens no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. Les probabilitats d'un embaràs i que aquest arribi a bon port i el que el bebè neixi sa cada vegada són més baixes en aquestes edats», diu la doctora Devesa. Per això, «l'edat òptima per a la vitrificació és entre els 30 i els 35 anys», afirma Garcia-Faura, que preveu que l'edat de les dones que s'interessen per la vitrificació tendirà a baixar en els propers anys.

El procés

La vitrificació d'òvuls, que comença amb una visita d'informació, assessorament i estudi de la reserva ovàrica, consisteix en un tractament hormonal que sol durar unes dues setmanes perquè els ovaris produeixin més òvuls i en la seva extracció en una cirurgia breu, ambulatòria i d'anestèsia superficial. És un procediment senzill amb una taxa de complicacions, per exemple derivades de la punció ovàrica, molt baixa (0,15-0,20%). Els òvuls extrets es congelen mitjançant la criopreservació, una tècnica que permet conservar cèl·lules o teixits a una temperatura d'entre -80° i -196° en nitrogen líquid -la congelació és una tècnica que ja no s'utilitza perquè el gel podia danyar els òvuls-.

El preu de la vitrificació d'òvuls ronda els 3.000 euros i s'hi ha d'afegir el cost anual per mantenir-los, entre 200 i 300 euros, segons la clínica. Els professionals consultats adverteixen de no refiar-se de procediments low cost, ja que no ofereixen totes les garanties.

Quan una dona vol quedar-se embarassada i recórrer a aquells òvuls que va vitrificar, es descongelen els oòcits i es fecunden amb el semen de la parella o d'un donant mitjançant una fecundació in vitro. Segons la doctora Devesa, la taxa d'utilització dels òvuls vitrificats en el centre és del 8% i puntualitza que és una dada que pot variar de forma considerable en els propers anys, ja que la vitrificació per raons no mèdiques és una tècnica recent.

Informació clara

El doctor Garcia-Faura veu important que es difongui l'opció de vitrificar-se els òvuls perquè totes les dones tinguin accés a la informació i creu que s'hauria de fer a través de l'atenció primària, per exemple, amb cartells, i en les visites ginecològiques.

Un estudi de la UOC publicat aquest any demana a les clíniques de fertilitat que donin informació clara dels seus serveis perquè els ciutadans, sobretot les dones, puguin escollir de forma lliure si recórrer-hi, després d'arribar a la conclusió que les webs d'alguns centres es basen en un model comercial. L'article porta per títol Les narratives de les webs de clíniques de fertilitat a Espanya.

Preguntat per aquesta consideració, el doctor Garcia-Faura defensa donar una informació completa per sobre de tot: «S'ha d'explicar molt clar que no hi ha una necessitat per a totes les dones de congelar-se els òvuls. A més, hi haurà pacients que podran posar en marxa el projecte de la maternitat en parella o en solitari sense haver de recórrer als oòcits congelats. Però sí que és una opció perquè puguin planificar la vida familiar dins els termes que elles necessitin i, per això, és primordial tenir accés a una informació veraç».

També s'ha d'explicar a les dones que s'interessen per aquest procés que tenir oòcits vitrificats és una «possibilitat i una assegurança» de tenir fills més endavant, però no una «garantia» ja que l'embaràs depèn de diversos factors, precisa el director científic de l'Institut Marquès.

Una altra consideració és que, tot i que els òvuls es poden vitrificar i preservar-ne la capacitat reproductiva i la qualitat, el temps no s'atura i el cos es fa gran. «A nivell mèdic es considera que a partir dels 35 anys augmenta una sèrie de riscos, com la diabetis o la hipertensió, que poden tenir complicacions tant per a la mare com per al bebè», adverteix el doctor Garcia-Faura. «La Societat Espanyola de Fertilitat recomana tractaments de fertilitat fins als 50 anys, però això no vol dir que nosaltres com a ginecòlegs recomanem esperar tant. Hem d'explicar que, en edats avançades, l'embaràs és de més risc», diu la doctora Devesa.

Vitrificació per raons mèdiques

El Servei Català de la Salut contempla la preservació de gàmetes -cèl·lules reproductores- o preembrions per causes mèdiques justificades. Es realitza en pacients que poden perdre la capacitat reproductiva per malalties o tractaments, com la quimioteràpia, que tenen un risc acreditat de fallada ovàrica o testicular prematura, informa el Departament de Salut. Només es pot dur a terme per indicació mèdica i no per petició de la pacient. En els darrers anys, la vitrificació per causes mèdiques s'ha mantingut estable.