Dinou personatges del 2019 a Catalunya, 18 protagonistes i una 'app'

Amb tota seguretat una llista de personatges de l'any implica una altra llista de personatges injustament absents.

Malgrat el risc que, amb certesa, no hi seran tots els que són o s'ho mereixen, aquests serien els 19 «personatges de l'any» del 2019. Hi ha de tot, artistes, polítics, esportistes... i fins i tot fins a un protagonista que ni tan sols és humà.

Per estricte ordre alfabètic, aquesta és la llista:

ARAGONÈS, PERE.

El vicepresident català i conseller d'Economia s'ha consolidat el 2019 com la figura emergent d'una ERC convertida en actor clau de la investidura d'Espanya i en la governabilitat d'una Catalunya immersa en apostes sobre quan s'anticiparan les eleccions. De moment, el polític d'aparença tranquil·la tanca amb l'aprovació dels pressupostos pactats amb els comuns i «ungit» pel líder del seu partit, Oriol Junqueras.

BORRELL, JOSEP.

Probablement el polític català contemporani amb més vides polítiques a les espatlles. De ministre d'Exteriors el 2018, quan semblava que el seu temps polític ja havia passat, a ser nomenat aquest any cap de la diplomàcia europea. Flagell de l'independentisme, Borrell torna a primera línia de la UE gairebé tretze anys després d'haver presidit el Parlament Europeu.

CARBONELL, ONA.

Retirada des de l'agost, el seu nom forma part de l'edat daurada de la natació sincronitzada espanyola. Ona Carbonell va viure un 2019 en estat de gràcia amb tres medalles en els Mundials de natació disputats al juliol a Gwangju, Corea de Sud. Ja és l'atleta femenina amb més metalls en la història d'aquest esport.

CERCAS, JAVIER.

Català d'adopció, Javier Cercas (Càceres, 1962) va guanyar el Premi Planeta amb Terra Alta i va protagonitzar un sonat fitxatge literari en deixar Penguin Random House per l'editorial fundada per la família Lara. També va ser notícia quan va ser felicitat pel Rei en rebre el premi Francisco Cerecedo per la seva «valentia» en la defensa de la Constitució, en referència a un article en què defensava el missatge del monarca a la ciutadania després de l'1-O.

DI MEO, LUCA.

L'estrella emergent en el competitiu mercat automobilístic després de la caiguda en desgràcia de Carlos Ghosn. Luca di Meo s'ha convertit en el millor venedor de la marca Seat al món i ha aconseguit fer surf en l'agitat oceà polític i empresarial català. El seu futur apunta a la cúpula de Renault.

JUNQUERAS, ORIOL.

2020 començarà oficialment l'1 de gener, però l'any polític ja va començar en bona part el 19 de desembre de 2019 amb la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que reconeixia la immunitat de Junqueras i el seu dret a haver recollit l'acta de diputat des del mateix moment en què va ser elegit. Des de la presó de Lledoners ha reclamat al Suprem la seva llibertat i l'anul·lació de la seva causa. Sense cap dubte, el seu posicionament serà clau a l'hora de resoldre la incògnita de si hi haurà govern a Espanya o anirem a unes terceres eleccions.

MARGARIT, JOAN.

Un poeta bilingüe en català i castellà es va emportar el guardó literari més important de la llengua espanyola. Joan Margarit (Sanaüja, 1938) va guanyar el Premi Cervantes als 81 anys, atorgat per un jurat que va valorar la seva «profunda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador»

MARÍN, NURIA.

La sempiterna alcaldessa de l'Hospitalet ha arribat al cim de el poder local en presidir la Diputació de Barcelona després d'un acord amb el PdCat que té el mèrit d'haver-se forjat en un context de tensió entre els partits constitucionalistes i independentistes. Amb Ada Colau, és la política més influent en aquests moments a Catalunya, i per rematar l'any va aconseguir al desembre la presidència del seu partit, el PSC.

MÁRQUEZ, MARC.

El Messi de les motos. Camí de la llegenda, Marc Márquez segueix recollint èxits i premis i ha tornat a ser campió del món en MotoGP. Fins i tot el mític Giacomo Agostini ha dit que, avui dia, per guanyar en aquesta categoria cal demanar permís abans al fenomen de 26 anys nascut a Cervera (Segarra)

MELERO, XAVIER.

No era l'únic advocat de la defensa dels polítics acusats per la preparació de l'1-O, però les seves intervencions a la vista oral i el seu estil de guant de seda amb puny de ferro el va convertir en el defensor més mediàtic del judici que durant diversos mesos es va viure en directe a moltes llars catalanes. El seu llibre sobre l'experiència, El encargo s'ha convertit en un clàssic dels regals nadalencs d'aquest any.

MESSI, LIONEL.

Sense Champion però amb una altra Lliga a la motxilla, Messi va tornar a ser el futbolista més resolutiu d'un Barça en temps de transició i va obtenir la sisena pilota d'or. Ja en la trentena, cada vegada que trepitja un terreny de joc dicta una lliçó magistral de futbol. I cada vegada que llança una falta directa el públic dóna per fet que alguna cosa gran tornarà a succeir.

MORALES, CRISTINA.

És l'escriptora de moment. Nascuda a Granada però establerta a Catalunya, el seu talent literari li va fer guanyar el Premi Nacional de Narrativa. L'autora de Lectura fàcil no eludeix la controvèrsia en les seves opinions públiques i seguirà fent parlar, i llegir, el 2020.

PUNSET, EDUARD.

L'home de la curiositat contagiosa i el somriure optimista morir als 82 anys i va deixar un llegat de coneixement i de simpatia popular. Polifacètic per vocació, polític, advocat, economista i divulgador científic, el seu rostre es va fer familiar amb el programa divulgatiu Redes.

RIVERA, ALBERT.

Probablement el polític espanyol més psicoanalitzat de l'any. Del cel als inferns en mesos, el ja exlíder de Cs ha viscut un 2019 de muntanya russa per la seva frustrada aposta d'aconseguir el sorpasso al PP, que va portar el seu partit a un desastre en les generals de novembre i al seu posterior abandó de la política.

ROSALIA.

Ja no són les seves cançons, sinó la seva presència, el que ha elevat la catalana Rosalía a l'olimp de les escollides com Madonna o Beyoncé. La «Rihanna del flamenc», segons el New York Times, s'ha convertit en una estrella global el 2019 i protagonista de qualsevol premi musical que es preï. El seu particular estil, pur Tra Tral'han convertit en fenomen de culte en aquests temps de selfies i xarxes socials.

RUBIO, RICKY.

Ricard Rubio Reyes, el nen de 14 anys que va debutar al Joventut, juga avui a la NBA i va ser el jugador més valuós del Mundial de bàsquet de la Xina que va guanyar Espanya. Sense la presència de Pau Gasol per lesió, Rubio va dictar una lliçó magistral de control i tir en el mundial i va posar un peu en el ja extens podi dels millors jugadors de la història del bàsquet espanyol i europeu.

TORRA, QUIM.

La seva negativa a retirar els llaços grocs al Palau de la Generalitat l'han convertit en el primer president català inhabilitat en l'actual etapa democràtica. També va estar a l'ull de l'huracà per les seves opinions favorables a les protestes contra la sentència de l'1-O enmig dels disturbis violents que van col·lapsar Barcelona a l'octubre, així com per la seva censura a algunes actuacions de la seva policia autonòmica. Tot i això, el govern que presideix ha acabat l'any amb llum verda als pressupostos gràcies a un acord d'última hora amb els comuns i amb línia oberta amb el president espanyol Pedro Sánchez després de mesos d'incomunicació.

WU LEI.

El Messi xinès no és el seu equivalent pel que fa a quirats de futbol en els seus peus, però sí que es relaciona en termes d'impacte comercial amb l'astre argentí, almenys en el puixant mercat xinès. Poques vegades la sala de premsa de l'Espanyol va tenir tants periodistes i càmeres de televisió com en la presentació d'aquest davanter al gener. El seu equip el necessitarà per superar el 2020 la mala ratxa de l'últim tram del 2019.

TSUNAMI DEMOCRÀTIC.

I per acabar -amb el permís alfabètic de Wu Lei- el factor no humà. És una aplicació, una app, sense cognoms ni nom conegut, sense autors intel·lectuals ni polítics, però s'ha convertit en una plataforma de mobilització massiva en aquest 2019 marcat per les protestes contra la sentència del procés. El Ministeri d'Interior la investiga i no sempre ha tancat amb èxit total seves mobilitzacions, però va aconseguir impactar mediàticament amb imatges com la de l'intent de col·lapsar l'aeroport del Prat o de convertir el Clàssic de la Lliga en una exhibició global de força de l'independentisme.